1î d' nôvimbe

Èn årtike di Wikipedia.

Li prumî d' nôvimbe, c' est li 305inme djoû d' l' anêye do calindrî grigoryin (li 306inme po ls anêyes bizetes); gn a co 60 djoûs ki dmorèt po disk' al fén d' l' anêye.

Ça s' a passé ç' djoû la[candjî | candjî l’ côde wiki]

Etrevéns a vey avou l' walon et l' Walonreye[candjî | candjî l’ côde wiki]

Ôtès sacwès[candjî | candjî l’ côde wiki]

Ont vnou å monde ci djoû la[candjî | candjî l’ côde wiki]

Rilomés Walons et waloneus[candjî | candjî l’ côde wiki]

Ôtès djins[candjî | candjî l’ côde wiki]

Ont morou ç' djoû la[candjî | candjî l’ côde wiki]

Rilomés Walons et waloneus[candjî | candjî l’ côde wiki]

Ôtès djins[candjî | candjî l’ côde wiki]

Fiesses nåcionåles ey eternåcionåles[candjî | candjî l’ côde wiki]

Uzances et creyances[candjî | candjî l’ côde wiki]

Uzances et creyances el Walonreye[candjî | candjî l’ côde wiki]

C'est l' Tossint, li fiesse di tos les sints

Come dins tote l' Urope catolike, les djins vont so les tombes di leus djins ci djoû la. (Pask' i n' overnut nén ç' djoû la mins, dins l' droet do djeu, c' est li ledmwin, li 2, k' i duvrént li fé.) A Mlet, on n' pleut nén travayî avou des osteyes betchants ci djoû la, pask' ôtrumint, on åreut plou acsure ene åme, pask' ele n' estént nén tertotes rintrêyes å paradis.


Vey eto:

30 d' octôbe - 31 d' octôbe - 2 d' nôvimbe - 3 d' nôvimbe - les 366 djoûs d' l' anêye

djanvî, fevrî, måss, avri, may, djun, djulete, awousse, setimbe, octôbe, nôvimbe, decimbe