Catalan (lingaedje)

Èn årtike di Wikipedia.

lingaedjes > indo-uropeyin > italike > occitano-catalan > catalan


Mape del sitindêye do catalan

Li catalan (català) est on lingaedje roman djåzé pa 8-9 miyons d' djins sol boird del Mîtrinne Mer des deus costés del tchinne des Pirenêyes; dins çou k' on lome les Payis Catalans: dins les cminåltés otonomes espagnoles di Valince, Catalogne eyet des Iyes Baleyares, wice ki l' lingaedje est oficir avou l' castiyan et cåzé pa 70 a 95 å cint des dmorants; el Principåté d' Andore, wice ki c' est l' lingaedje oficir; el Catalogne Nôr (Rossiyon), el France, eyet dins l' veye d' Alguer el Sardegne, ki fourit peuplêye d' abagants catalans; eyet dins li Franja de Ponent el cminålté otonome d' Aragon e l' Espagne, wice ki l' lingaedje n' a pont d' sitatut rconoxhou.

Li catalan (català) est, avou l' occitan, on mimbe del famile occitano-catalane, ene des pus viyès familes di lingaedjes romans avou l' galo-roman. Å cmince li catalan eyet l' occitan n' fijhèt k' on seu lingaedje, çou ki fwait k' on dit ossu bén «vî catalan» ki «vî occitan» po lomer ci vî lingaedje la. Catalan ey occitan sont co asteure foirt près l' onk di l' ôte.

Côde ISO: ca.

egzimpe di tecse[candjî | candjî l’ côde wiki]

  • e catalan: Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
  • ratournaedje e walon: Tos les omes vinèt å monde libes et ewals po çou k' est d' leu dignité et d' leus abondroets. Leu råjhon et leu consyince elzî fwait on dvwer di s' kidure inte di zels come des frés (prumî årtike del Declaråcion univiersele des droets del djin).

Raprindaedje do catalan[candjî | candjî l’ côde wiki]

Il a cmincî — e stoumeligne - do tins da Franco, dins les scoles.[1]

Vey eto[candjî | candjî l’ côde wiki]

Årtikes a vey avou l' Catalogne ou l' catalan:

Difoûtrinnès hårdêyes[candjî | candjî l’ côde wiki]

Sourdants[candjî | candjî l’ côde wiki]

  1. Djôr Sfasie; Avou Madame Rosa Roig, professoresse di catalan, al pinsion, Li Rantoele l° 61, prétins 2012