Nôbe boloe

Èn årtike di Wikipedia.
(Redjiblé di Magnåve bolet)
Magnåve boloe
Boletus edulis (Foto: Jean-Pol Grandmont)
Boletus edulis (Foto: Jean-Pol Grandmont)
Rindjmint sincieus
Ringne: Fungi (tchampions)
Ecoxhmint: Basidiomycota
Classe: Homobasidiomycetes
Dizo-classe: Gasteromycetideae
Ôre: Boletales
Famile: Boletaceae
Djinre: Boletus
Espece: edulis

Li ou nôbe boloe u nôbe boloe u cepe, c' est on magnåve boloe, onk des meyeus tchampions des bwès del Walonreye.

Eto, il est foirt ricwerou pa les cnoxheus.

Discrijhaedje[candjî | candjî l’ côde wiki]

C' est on tchampion avou on bea arondi tchapea, 8 a 20 cm lådje.

Li coleur pout aler do clair bron a ene miete pus foncé.

Å cmince, il est sovint rcovrou d' ene blanke pelete. Ci-ciale endeva, mins lait des rmanance d' on blanc ourlet. Po cmincî, ci-ci est lisse et setch. Après, i dvént crås ey ene miete glumiant cwand i fwait crou.

Les pôres et les tubes sont blancs po cmincî. Adonpwis, i divnèt djaenes, et pu vert olive.

Il a on stocaesse pî, brun clair, blocnass å cmince et pu adon cilindrike, mins rinflé pa padzo.

Li tchå a ene blanke coleur pus brune dizo l' pelete. Elle est bén spesse et dmorer bén deure. Ele est vite molonêye, ca elle sawoure ossu ås molons et ås lumçons.

Il a ene doûce odeur di noejhete.

Djonnes boloes k' on lome cobén "boutchons d' tchampagne"

Vicaedje[candjî | candjî l’ côde wiki]

åbsoneu k' esplike li biyo-soce do boloe nôbe (a hintche) et do faw (a droete)

I vént å pî di bråmint d' sôres d' åbes (faws, tchinnes, sapéns), k' il est a biyo-soce avou zels. On l' trouve totes sôres di grands bwès.

Il es codåve del fén d' l' esté disca l' fén d' l' erî-såjhon.

Eployaedje[candjî | candjî l’ côde wiki]

C' est on foirt bon tchampion k' on pout mougnî crou ou cût.

On è pout fé des wekes.

On l' pout minme wårder souwé, sins piede si sawourance.

Bibiografeye[candjî | candjî l’ côde wiki]

Tites des lives e francès k' i gn a, avou pus di racsegnes so ç' tchampion la:

  • Régis Courtecuisse, Bernard Duhem: Guide des champignons de France et d'Europe (Delachaux & Niestlé, 1994-2000).
  • Marcel Bon: Champignons de France et d'Europe occidentale (Flammarion, 2004)
  • Dr Ewaldt Gerhardt: Guide Vigot des champignons (Vigot, 1999) - ISBN 2-7114-1413-2
  • Roger Phillips: Les champignons (Solar, 1981) - ISBN 2-263-00640-0
  • Thomas Laessoe, Anna Del Conte: L'Encyclopédie des champignons (Bordas, 1996) - ISBN 2-04-027177-5
  • Peter Jordan, Steven Wheeler: Larousse saveurs - Les champignons (Larousse, 1996) - ISBN 2-03-516003-0
  • G. Becker, Dr L. Giacomoni, J Nicot, S. Pautot, G. Redeuihl, G. Branchu, D. Hartog, A. Herubel, H. Marxmuller, U. Millot et C. Schaeffner: Le guide des champignons (Reader's Digest, 1982) - ISBN 2-7098-0031-4
  • Henri Romagnesi: Petit atlas des champignons (Bordas, 1970) - ISBN 2-04-007940-8
Commons
Commons
I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son a vey avou les boloes nôbes .