Toû-Sinte-Croe

Èn årtike di Wikipedia.
(Redjiblé di Toû-Sinte-Cwè)

Li Toû-Sinte-Croe (la minme: Toû-Sinte-Cwè), c' e-st ene marche come i gn' a branmint el Walonreye, dins l' Eter-Sambe-et-Mouze, minme si çtele-ci e-st ene miete pus hôt ki Sambe.

Voye[candjî | candjî l’ côde wiki]

Li toû est 26 kilometes long. I vént d' Marbé eyet passe pa Vilé, Tiyî, Mamjoû eyet Wagnlêye, divant d' eraler a Marbé.

Il eva d' l' eglijhe di Marbé a 4 eures å matén, apres ene messe, passe pa Vilé, Tiyî eyet Wagnlêye, eyu ski tcheke curé prind li rlike del Sinte-Croe, po rivni po grand-messe d' 11 eures a Marbé.

Istwere[candjî | candjî l’ côde wiki]

Li rapoitroule dit k' on signeur di Marbé, k' on lomeut Djirå, aveut stî al croezåde eyet ramoineut avou li ene rilike foirt precieuse: on boket del vraiye eyet sinte croe do Criss.

Mins la k' i tchét malåde sol voye, eyet ni nén esse seur do rivnu vikant a Marbé. I dmande adon a s' fré, k' esteut signeur di Sombrefe, li viyaedje d' a costé, di ramoiner li rlike a Marbé.

Si fré li dit k' oyi, mins on côp rivnou a Sombrefe, i rmougne si parole eyet doner li rlike a l' eglijhe di Sombrefe.

So ç' tins la, li signeur di Marbé si rfwait eyet rintere a Marbé. Mågré tot ç' k' i fwait, nén moyén di rawè li rlike, li curé d' Sombrefe, ni dja l' signeur, n' èl voulnut nén.

Li djou del porcession, la k' les deus viyaedjes si rescontret al limite des deus bans.

Adon, c' est l' miråke: li curé d' Sombrefe, ki tént li rlike, nel sét pus rtini eyet çtele-ci såtele dins les mwins do curé d' Marbé.

Dispoy adon, li rlike del Sinte-Croe est dins l' eglijhe di Marbé eyet po s' sovni d' ça, on fwait l' toû tos les ans li prumî dimegne di may.

Li Djirå[candjî | candjî l’ côde wiki]

Li Toû-Sinte-Croe e-st acpagnté dispôy dipus di 400 ans pa des årtchîs. Ces-ci fiet pårteye del Confrêreye di Sint-Sebastyin. Li dimegne divant l' toû, i s' rapoulet dins on pachi a Marbé po sawè liké d' inte di zels årè l' oneur di waiti a li rlike li dimegne d' apres. Po decider, i metnut on fås oujhea, k' on lome li "djirå", al copete d' on grand mastea, eyet comincî a sayi del fé tcher avou leus fleches. Li prumî k' el fwait tchér divént li rwè eyet a l' droet di waiti di pres a li rlike. Cwand on dvént rwè troes annêyes d' asto, on dvént impreur.