Aiwe do Rén

Èn årtike di Wikipedia.
(Redjiblé di Aiwe di Rén)

Po des linwincieusès racsegnes sol mot "Rén", alez s' vey sol Wiccionaire

Coraedje

L' Aiwe do Rén[1], c' est troejhinme pus long fleuve d’ Urope (1233 km), dirî l’ Danube (2800 km) eyet l’ Volga (3500 km).

Coraedje[candjî | candjî l’ côde wiki]

I prind sourd dins les Ales, e l' Swisse et ndaler viè Bijhe. I fwait ddja frontire inte li Swisse eyet l' Lichtenstinne, pu etur li Swisse et l' Otriche.

Adonpwis, i court do Levant eviè l’ Coûtchant, disk’ a Båle, fijhant co on côp limotche (inte li Swisse et l' Almagne.

La, i prind a Bijhe (Nôr) et cori inte les Vôjhes (France) et l’ Grand Noer Bwès (Almagne), å mitan d’ ene lådje plinne (Alzace).

Rén passant dins l' Loreley

On pô pus long, i rescontere des pus deurès rotches, ey adon fé ene parfonde schavêye (graben) k’ a leyî eto des bricants dins l’ aiwe. C’ est l’ Loreley. Come gn aveut sacwants bateas ki s’ alént aroker so les bricantès pires, on pinsa ki les pexheus estént emacralés pa des sirinnes. Laure Gesell a scrît èn arimé ladsu.

A Mayince, i va fé on keute.

Pus lon, a Coblince, li Rén va rçure on mwaisse afloyant, li Mozale. Leye-minme s’ a rapleni avou ene pitite cwantité d’ aiwe ki vnèt do Payis walon, li cene di Seure, leye-minme egolinant dins Mozale.

Finålmint, i s’ va maxhî al Mer do Nôr dins les plinnes di Holande, djusse a costé d’ Mouze, et il fôrmèt minme on troejhinme bresse d’ aiwe eshonne (l’ Eyssel).

Hårdêye divintrinne[candjî | candjî l’ côde wiki]

lene di Benrath

Sourdant[candjî | candjî l’ côde wiki]

Commons
Commons
I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son a vey avou li Rén .
  1. Rifondaedje sorlon E165 (Ré), tos les mots come ça î shuvèt li spårdaedje do betchfessî én; li cogne «Aiwe di Rén» (êwe do Ré) acertiné e-n èn emile da Manfred Lejoly a Uzeu:Lucyin do 1î d' avri 2019.