Aller au contenu

Bobescleye

Èn årtike di Wikipedia.
bobescleye a ene djin

Li bobescleye (/bɔ.bɛs.klɛj/)[1][2] pacô rascourti a bobe[3] u a scleye, c' est on spôrt d' ivier, ki s' fwait avou on grand scleyon, tcherdjî d' onk, deus, u cwate djins, ki s' enonde, et dischinde el pus rade possibe on pindant d' tiene avou des tournants, sol glaece.

Mwaissès dnêyes

[candjî | candjî l’ côde wiki]

Po les ekipaedjes di cwate djins gn a on moenneu, deus poûsseus eyet on frinneu. Po l’ espôrt a deus, i gn a bén seur pont d’ poûsseus.

Å cominçmint, i tchôcnut tertos po prinde del vitesse eyet après, i sôtelnut dins l’ bobe.

Les bobes dischindnut a des vitesses alant di 120 a 160 kilometes a l' eure.

Cwand on e-st evoye, c’ est sortot ene kession di tradjectwere po daler l’ pus rade possibe. L’ éndjin est djusse controlé på moenneu, på frinneu eyet pal gravité. L' éndjin doet dmorer å mitan del voye. S' i va di trop sol dizeu dins les tournants, i fwait dipus di tchmin eyet piede do tins so les ôtes. S' i va trop sol dizo do tournant, el foice cintrifudje va rastrinde et li scleye vénrè foû des tournants pus doûçmint.[3]

Ene pisse est 1200 a 1600 metes longue avou on pindant di 8 a 15 åcint. I gn a 15 a 20 tournants, mins djamåy les minmes. I fåt sawè ki, dins les tournants, les meurs di glaece polnut esse disca shijh metes hôts.[3]

masse di bobescleye di 1932

Les frins, c’ est des båres dintlêyes ki s’ vegnnut planter dins l’ glaece. On n’ les fwait daler ki cwand el bobescleye a passé l’ lene d’ arivêye.

Les coreus ont des casses et des tnowes di licra ki diminouwnut bråmint el prijhe å vint.

Il ont des solés ås crampons, mins nén come les cis des djouweus d’ fotbale : roci, gn a dipus d’ 250 crampons pa solé.[3]

Les coûsses ont comincî a Sint-Morize e 1889. A ç’ moumint la, c’ esteut des sployons d’ bos avou des lames di fier. Asteure, les scleyons d’ bos ont stî replaecîs pa des éndjins di fibes di carbone, a môde di cabene.

On s’ arindjive po k’ les djins ki s’ metént dsu fouxhénxhe pezants : disca 118 kilos.[3]

  • Eugenio Monti, on coreu itålyin k’ a stî shijh côps medayî olimpike dins les anêyes 1950 et 1960.
  • Wolfgang Hoppe, èn Almand, avou shijh medayes eto, di 1984 a 1992.[3]
Commons
Commons
I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son a vey avou li bobescleye .
  1. noûmot pa calcaedje di l' inglès «bobsled», tot wårdant l' prumî boket «bob-» et riwalnijhî l' deujhinme; l' inglès «sled» a l' minme etimolodjeye ki l' walon scleyon, k' on-z a rprins djusse li bodje «*scleye», avou ene divanceye voyale (escleye) a cåze do displouctaedje des trokes di cossounes divintrinnes.
  2. Li mot «bob» vént di l' inglès «to bob», fé on mouvmint d' erî viè li dvant, etot dmorant so li schlide, po lyi dner del vitesse, come el fijhént les coreus å cminçmint di ci spôrt la.
  3. 1 2 3 4 5 6 Jean Goffart, Li Rantoele l° 117, bontins 2026, p. 6