Motî:viss
viss [f.n., sins valixhance] dins l' ratourneure : al viss al vass [advierbire]
1. sins saveur la k' on va, sins tuzer. Vos n’ estoz pus èn efant ; vos dvoz sepi si l’ crapåde vos dût ; on n’ si va nén spozer insi al visse al vasse ; i s’ fåt cnoxhe, k’ on s’ hante divant çoula (D. Salme). [1] Loukîz: a l' avire, a l' avire a l' apoite. F. "à l’aveuglette, au hasard".
2. come on pout, nén trop bén, må, al varade, tot-z ovrant come on halcotî. Dji saya d' djåzer walon, mins al viss al vass (J. Camus). Loukîz: a l' avirance, come ci come ça. F. "couci couça, sans prétention".
3. sins mirlifitche, sins grandiveusté. Les cmeres sol soû cactèt l' alnute co pé k' des wesses, … Cial, tot l' monde vike sins nole manire, al viss al vass (J. Morayns). [2] Les eures passèt l' pus sovint Al viss al vass, sins rahour (J. Rode). [3] Loukîz a : al disgoviene. F. "à la bonne franquette, sans façon, simplement".
Ådvins
Etimolodjeye et tcherpetaedje[candjî | candjî l' côde wiki]
ridoblete i / a di « vass ? » (viebe « aler » a l’ atôtchî camaraedrece do prezint di l’ indicatif, cawete -ss), come tot-z oyant tote les djins vos dire « wice vass ? ».
Omofones[candjî | candjî l' côde wiki]
- visse (o.n., k’ on vistrêye)
- vice (o.n., laid difåt)
- Loukîz les eployaedje di « vass »
Sipårdaedje do mot e 20inme sieke[candjî | candjî l' côde wiki]
Coinrece payis d' Lidje
Hårdêye divintrinne[candjî | candjî l' côde wiki]
Sourdants[candjî | candjî l' côde wiki]
- ↑ Li houlot p. 248-249.
- ↑ Arimea [« Piereuse »].
- ↑ Dins on ratournaedje da Maurice Carême).