Pris Georges Michaux
Li Pris Georges Michaux, c' est on pris d' sicrijhaedje e walon k' a stî metou so pî pa les Relîs Namurwès tins des anêyes 1970. Li pris rind bon dvwer a Georges Michaux, on Rèlî k' a morou å moes d' may 1972. C' est s' veve, G. Michaux-Dossogne, k' el a-st atuzlé.
Askepiaedje
[candjî | candjî l’ côde wiki]Lucien Léonard cåze pol prumî côp do pris dins l' editoriå do 1î limero des Cahiers Wallons d' l' anêye 1973 (on limero speciå dicåçté a Georges Michaux), tot djhant k' i fåt sperer k' l' idêye arive a coron.[1]
Djivêye des wangnants
[candjî | candjî l’ côde wiki]- 1974 : Lucien Somme po Vî Payis
- 1975 : Albert Rousseau po Tot l' long d' mès djoûs…
- 1976 : Charly Dodet po Brouheûre
- 1977 : André Henin po Tchansons po l'iviêr
- 1978 : Victor George po In paradisum…
…
- 1980 : Émile Gilliard po N'alez nin dîre qu'i baure !
Les edicions do pris
[candjî | candjî l’ côde wiki]1974
[candjî | candjî l’ côde wiki]Vî Payis, li ramexhnêye d' powinmes da Lucien Somme, k' a yeu l' pris, a stî eplaideye dins Les Cahiers Wallons (1975, lº 4, p. 57 et shuvantes).
1975
[candjî | candjî l’ côde wiki]Tot l' long d' mès djoûs…, li ramexhnêye d' powinmes da Albert Rousseau, k' a yeu l' pris, a stî eplaideye dins Les Cahiers Wallons (1975, lº 8, p. 122 et shuvantes).
1976
[candjî | candjî l’ côde wiki]Brouheûre, li ramexhnêye d' powinmes da Charly Dodet, k' a yeu l' pris, a stî eplaideye dins Les Cahiers Wallons (1976, lº 6, p. 82 et shuvantes).
1977
[candjî | candjî l’ côde wiki]Alexandre Bodart esteut candidat[2], mins c' est André Henin, k' a yeu l' pris.
Tchansons po l'iviêr, si ramexhnêye d' tchansons, a stî eplaideye dins Les Cahiers Wallons (1977, lº 6, p. 85 et shuvantes).
1978
[candjî | candjî l’ côde wiki]I gn aveut cénk djins dins l' djuri : G. Michaux-Dossogne, li veve da Georges Michaux; Roger Lazaron, li scabén do scolaedje del Veye di Nameur; Ernest Montellier; Lucien Léonard et Lucien Somme. Li djuri s' a raploû l' 9 di may 1978.
Tins di s' raploû, li djuri a cåzé d' cénk oteurs : Victor George, Alexandre Bodart, André Paquet, Désiré Preud'homme ey Andrée Bacq. Les deus finalisses estént Victor George ey Alexandre Bodart. Po fini, c' est l' prumî k' a rci l' pris, por on live di "pure powezeye" mins ene miete trisse, sorlon les djurés. Alexandre Bodart a tolminme riçû ene prime d' ecoraedjmint.
On boket do rapoirt do djuri pout esse léjhou a l' atake do lº 6 del anêye 1978 des Cahiers Wallons (p. 81-82), ewou çk' on a eplaidî In paradisum…, li ramexhnêye d' powinmes da Victor George k' a yeu l' pris.
1979
[candjî | candjî l’ côde wiki]1980
[candjî | candjî l’ côde wiki]N'alez nin dîre qu'i baure !, li ramexhnêye d' powinmes da Émile Gilliard, k' a yeu l' pris, a stî eplaideye dins Les Cahiers Wallons (1981, lº 2, p. 17-32).
Sourdants
[candjî | candjî l’ côde wiki]- ↑ Lucien Léonard, « In Memoriam », dins Les Cahiers Wallons, 1973, lº 1, djanvî, p. 1.
- ↑ Les Cahiers Wallons, 41inme anêye, lº 6, djun 1978, p. 82.