Eviè Nonne (noveles) : Diferince etur modêyes

Èn årtike di Wikipedia.
Contenu supprimé Contenu ajouté
Aucun résumé des modifications
 
mAucun résumé des modifications
Roye 1: Roye 1:
'''Eviè Nonne''', c' est l' tite d' ene ramexhnêye di [[pitit roman|noveles]] da [[Lucyin Mahin]], eplaideyes på [[Muzêye do pårlaedje e l' Årdene]], e [[2006]].
sul côp d' mîdi, a l'eure dul marinde.

Li tite ni vout nén dire cial "aviè nonne", dins l' sinse di "sol côp d' midi, a l'eure del marinde", mins "tot ndalant eviè l' Sud". Paski nouv des dijh noveles si pasnut foû del [[Walonreye]].

Elle essinnèt tertotes des persounaedjes [[Marok|marokins]] u [[Aldjereye|aldjeryins]], mins, tenawete, gn a des Walons ki si vnèt stitchî dins les spoûles [récits].

Li live est enimådjî pa des foirt nozêyès [[pondeure]]s da Marie-Louise Mertz, k' a ddja bråmint bouté eshonne avou çou ki s' loméve co ''Le Musée de la parole au Pays de Bastogne''.

L' [[adrovaedje]] a stî scrît pa [[Pierre Otjacques]].

Totes les noveles sont ratournêyes e francès vizon vizu pa ene ekipe di tradujheus, ki c' est : René Georges, Jeanne-Marie Francis, [[Emile Pècheur]], [[Willy Leroy]], Olivier Esnault, André Demoulin, [[Jean-Pol Grandmont]] et Maddy Dorchymont

Divant d' ataker, on-z a droet a on pitit prezintaedje do [[rfondou walon]].

Al fén do live, gn a on [[motlî]] de [[kimon no|cmons nos]], pu onk des [[no prôpe|nos prôpes]], avou les nos etrindjirs. Gn a co sacwantès pådjes di [[croejhete]].

Les scrijhaedjes e walon ont stî rispepyîs del [[ricoridjrece]] e rfondou UNIX/Linux adjinçnêye pa [[Pablo Saratxaga]], et del ricoridjrece Microsoft-amiståve, amontêye a pårti del prumire pa [[Francis Baudoux]].

Les ratournaedjes e francès ont stî carwaitîs pa [[Joël Thiry]].

Li liv

Modêye do 18 fevrî 2006 à 19:24

Eviè Nonne, c' est l' tite d' ene ramexhnêye di noveles da Lucyin Mahin, eplaideyes på Muzêye do pårlaedje e l' Årdene, e 2006.

Li tite ni vout nén dire cial "aviè nonne", dins l' sinse di "sol côp d' midi, a l'eure del marinde", mins "tot ndalant eviè l' Sud". Paski nouv des dijh noveles si pasnut foû del Walonreye.

Elle essinnèt tertotes des persounaedjes marokins u aldjeryins, mins, tenawete, gn a des Walons ki si vnèt stitchî dins les spoûles [récits].

Li live est enimådjî pa des foirt nozêyès pondeures da Marie-Louise Mertz, k' a ddja bråmint bouté eshonne avou çou ki s' loméve co Le Musée de la parole au Pays de Bastogne.

L' adrovaedje a stî scrît pa Pierre Otjacques.

Totes les noveles sont ratournêyes e francès vizon vizu pa ene ekipe di tradujheus, ki c' est : René Georges, Jeanne-Marie Francis, Emile Pècheur, Willy Leroy, Olivier Esnault, André Demoulin, Jean-Pol Grandmont et Maddy Dorchymont

Divant d' ataker, on-z a droet a on pitit prezintaedje do rfondou walon.

Al fén do live, gn a on motlî de cmons nos, pu onk des nos prôpes, avou les nos etrindjirs. Gn a co sacwantès pådjes di croejhete.

Les scrijhaedjes e walon ont stî rispepyîs del ricoridjrece e rfondou UNIX/Linux adjinçnêye pa Pablo Saratxaga, et del ricoridjrece Microsoft-amiståve, amontêye a pårti del prumire pa Francis Baudoux.

Les ratournaedjes e francès ont stî carwaitîs pa Joël Thiry.

Li liv