Lluís Llach : Diferince etur modêyes
Aucun résumé des modifications |
Aucun résumé des modifications |
||
Roye 5: | Roye 5: | ||
Lluís Llach vina-st å monde a Verges ([[Baix Empordà]], [[Catalogne]]) e [[1948]]. |
Lluís Llach vina-st å monde a Verges ([[Baix Empordà]], [[Catalogne]]) e [[1948]]. |
||
Si pere, |
Si pere, d' ene famile di gros cinsîs, aveut-st avou ene plaece dins ç' viyaedje la. |
||
Si mame, leye, aveut |
Si mame, leye, aveut stî aclevêye a [[Bårçulone]], dins ene famile bordjoesse. |
||
Il a-st eto on grand fré, lomé Josep Maria. |
Il a-st eto on grand fré, lomé Josep Maria. |
||
Roye 14: | Roye 14: | ||
Il åront-st eto on piyano. |
Il åront-st eto on piyano. |
||
Ses prumirès melodeyes elzès compôze k' i n' a fok shijh set ans; mins si prumire ''tchanson tchanson'' avou des paroles da s' fré, et muzike da lu, est do |
Ses prumirès melodeyes, elzès compôze k' i n' a fok shijh set ans; mins si prumire ''tchanson tchanson'' avou des paroles da s' fré, et muzike da lu, est do difén di [[1965]]. |
||
Cisse tchanson la esteut ''Que feliç era, mare'' (''Ki dj' esteut binåjhe, mer''). |
Cisse tchanson la esteut ''Que feliç era, mare'' (''Ki dj' esteut binåjhe, mer''). |
||
I va cmincî a-z esse kinoxhou a pårti di [[1967]], come mimbe do movmint del ''Novele tchanson'' (''Nova Cançó''), cwand il intere e groupe ''Els Setze Jutges'' (''les saze djudjes''), groupe k' i ndè serè l' dierin mimbe. |
|||
Adon, i va tchoezi ene voye egadjeye politicmint. I dmorrè todi e cisse voye la tot åd dilong di si evolucion årtistike. |
|||
Al fén di [[1969]], après |
Al fén di [[1969]], après aveur yeu mo do succès, i va tchanter tot seu å Palå del Muzike Catalane wice k' i serè acertiné come onk des meyeus tchanteus compôzeus do moumint avou ene populartié crexhante a tos liveas. |
||
I voyaedjrè-st a [[Cuba]], eyet i tchantrè eto pol publik di [[Madrid]]. |
I voyaedjrè-st a [[Cuba]], eyet i tchantrè eto pol publik di [[Madrid]]. |
||
Çoula |
Çoula, ça serè ene miete dizôrnant por lu, ca cwatre ans å long, i n' pôrè pus tchanter a [[Bårçulone]]. |
||
C' est adon k' i cmince a tchanter el [[France]], copurade a [[Paris]], |
C' est adon k' i cmince a tchanter el [[France]], copurade a [[Paris]], et ariver a passer a l' ''Olympia'' |
||
Après di ses recitals di l' anêye [[1975]] i va esse |
Après di ses recitals di l' anêye [[1975]], i va esse ramassé. Il årè des foitès amindes et, ût moes å long, on lyi disfindrè di tchanter ses tchansons so tot l' teritwere [[Espagne|espagnol]]. |
||
I va raparexhe e [[1976]] å Palå Minicipå des Spôrts di Bårçulone |
I va raparexhe e [[1976]] å Palå Minicipå des Spôrts di Bårçulone. C' esteut bôré plin. |
||
Tins di s' cårire, a pårt tchanter les |
Tins di s' cårire, a pårt tchanter les tecses da sinne, il a fwait des muzikes po des powetes k' il a aidî fé cnoxhe, come Kavafis, Joan Salvat-Papasseit, Joan Oliver, Josep Maria de Sagarra, Màrius Torres oudonbén Miquel Martí i Pol. |
||
Il a scrît des peclêyes di tchansons. Vo ndè la sacwantes: |
|||
* ''L'Estaca'' |
* ''L'Estaca'' |
||
* ''El Bandoler'' |
* ''El Bandoler'' |
Modêye do 19 fevrî 2005 à 20:10
Lluís Llach i Grande (1948) est on tchanteu-compôzeu catalan, kinoxhou pa ses tchansons siconte-fachisses.
Lluís Llach vina-st å monde a Verges (Baix Empordà, Catalogne) e 1948. Si pere, d' ene famile di gros cinsîs, aveut-st avou ene plaece dins ç' viyaedje la. Si mame, leye, aveut stî aclevêye a Bårçulone, dins ene famile bordjoesse.
Il a-st eto on grand fré, lomé Josep Maria.
S' apinse Lluís Llach lu-minme, li djin kel va fé moussî l' muzike e s' måjhone sereut s' mame. Li guitare k' il eployive avou s' fré esteut da s' mame. Il åront-st eto on piyano.
Ses prumirès melodeyes, elzès compôze k' i n' a fok shijh set ans; mins si prumire tchanson tchanson avou des paroles da s' fré, et muzike da lu, est do difén di 1965.
Cisse tchanson la esteut Que feliç era, mare (Ki dj' esteut binåjhe, mer).
I va cmincî a-z esse kinoxhou a pårti di 1967, come mimbe do movmint del Novele tchanson (Nova Cançó), cwand il intere e groupe Els Setze Jutges (les saze djudjes), groupe k' i ndè serè l' dierin mimbe.
Adon, i va tchoezi ene voye egadjeye politicmint. I dmorrè todi e cisse voye la tot åd dilong di si evolucion årtistike.
Al fén di 1969, après aveur yeu mo do succès, i va tchanter tot seu å Palå del Muzike Catalane wice k' i serè acertiné come onk des meyeus tchanteus compôzeus do moumint avou ene populartié crexhante a tos liveas.
I voyaedjrè-st a Cuba, eyet i tchantrè eto pol publik di Madrid. Çoula, ça serè ene miete dizôrnant por lu, ca cwatre ans å long, i n' pôrè pus tchanter a Bårçulone. C' est adon k' i cmince a tchanter el France, copurade a Paris, et ariver a passer a l' Olympia
Après di ses recitals di l' anêye 1975, i va esse ramassé. Il årè des foitès amindes et, ût moes å long, on lyi disfindrè di tchanter ses tchansons so tot l' teritwere espagnol.
I va raparexhe e 1976 å Palå Minicipå des Spôrts di Bårçulone. C' esteut bôré plin.
Tins di s' cårire, a pårt tchanter les tecses da sinne, il a fwait des muzikes po des powetes k' il a aidî fé cnoxhe, come Kavafis, Joan Salvat-Papasseit, Joan Oliver, Josep Maria de Sagarra, Màrius Torres oudonbén Miquel Martí i Pol.
Il a scrît des peclêyes di tchansons. Vo ndè la sacwantes:
- L'Estaca
- El Bandoler
- La Gallineta
- Si arribeu
- Que tinguem sort
- Fills d'Hiroshima
- Itaca
- Vaixell de Grècia