Codjowaedje eyet motî d' 5.000 viebes e walon : Diferince etur modêyes

Èn årtike di Wikipedia.
Contenu supprimé Contenu ajouté
Pablo (copiner | contribouwaedjes)
mAucun résumé des modifications
Pablo (copiner | contribouwaedjes)
m +picî, spiyî, et contaedje do nombe di viebes
Roye 1: Roye 1:
[[Categoreye:Codjowaedjes]]
[[Categoreye:Codjowaedjes]]
[[Categoreye:Lives sol walon]]
[[Categoreye:Lives sol walon]]
Les '''codjowaedjes Gilliard''', ki l' tite e francès, c' est '''''Conjugaison et lexique de 5000 verbes wallons''''', c' est on live di [[codjowaedje]] des [[codjowaedjes do walon|viebes walons]]. Il a vudî e [[2000]].
Les '''codjowaedjes da Gilliard''', ki l' tite e francès, c' est '''''Conjugaison et lexique de 5000 verbes wallons''''', c' est on live di [[codjowaedje]] des [[codjowaedjes do walon|viebes walons]], fwait pa [[Emile Gilliard]]. Il a vudî e [[2000]].


End a 5000. C' est po ça ki l' live est rprins sol limero '''[C54]''' dins l' [[djivêye des motîs do walon]]. Mins ces 5000 viebes ont stî rprins dins l' [[motî Gilliard]] (2007).
Mågré l' tite, i gn a 3627 viebes diferins. Po tchaeke di zels, on dene e francès les sinses do viebe (avou pa côps des egzimpes d' eployaedje), ça fwait ki c' est eto on ptit motî walon francès et ki l' live est rprins sol limero '''[C54]''' dins l' [[djivêye des motîs do walon]].


Les viebes sont rindjîs dins 70 categoreyes.
Les viebes sont rindjîs dins 70 categoreyes; ces categoreyes sont eployeyes dins l' [[motî Gilliard]] (2007) po dner po tchaeke viebe si codjowaedje.


== Clasmint des viebes ==
== Clasmint des viebes ==
Roye 34: Roye 34:
# '''''bèrcer''''' ([[codjowaedje bercer|bercer]])? (A=''bèrç-'' B=C=''bèrcéy-'', dj' a bercé) come «aprester» mins candjmint c <-> ç
# '''''bèrcer''''' ([[codjowaedje bercer|bercer]])? (A=''bèrç-'' B=C=''bèrcéy-'', dj' a bercé) come «aprester» mins candjmint c <-> ç
# '''''bachî''''' ([[codjowaedje baxhî|baxhî]]) (A=B=C=''bach-'', dj' a ''bachî'')
# '''''bachî''''' ([[codjowaedje baxhî|baxhî]]) (A=B=C=''bach-'', dj' a ''bachî'')
# '''[[codjowaedje picî|picî]]''' (A=B=C=''piç-'', dj' a picî) come «baxhî» mins candjmint c <-> ç
# '''[[codjowaedje sipiyî|sipiyî]]''' (A=''s(i)piy-'' B=C=''s(i)pîy-'', adj' a spiyî); e rfondou i gn a, po les pårlers levantreces, on candjmint d' voyale pol bodje C, rascovrou avou l' [[betchfessî ey]], et di pus on n' sicreye nén l' tchapea pa dvant "y" (A=B="s(i)piy-, C=s(i)pey-, dj' a spiyî)


(... li restant co a vni ...)
(... li restant co a vni ...)

Modêye do 16 djun 2012 à 08:22

Les codjowaedjes da Gilliard, ki l' tite e francès, c' est Conjugaison et lexique de 5000 verbes wallons, c' est on live di codjowaedje des viebes walons, fwait pa Emile Gilliard. Il a vudî e 2000.

Mågré l' tite, i gn a 3627 viebes diferins. Po tchaeke di zels, on dene e francès les sinses do viebe (avou pa côps des egzimpes d' eployaedje), ça fwait ki c' est eto on ptit motî walon francès et ki l' live est rprins sol limero [C54] dins l' djivêye des motîs do walon.

Les viebes sont rindjîs dins 70 categoreyes; ces categoreyes sont eployeyes dins l' motî Gilliard (2007) po dner po tchaeke viebe si codjowaedje.

Clasmint des viebes

Li groupaedje est fwait d' après les trokes do walon:

  • esse & aveur: 1-2
  • 1re troke (apus ki l' disrîlé "aler"): 3-16
  • 2inme troke: 17-23, 25-29
  • 3inme troke: 24
  • 4inme troke: 30
  • distrîlé viebe "aler": 32
  • 5inme troke: 31 et 33-70
  1. awè, disrîlé
  2. ièsse (esse), disrîlé
  3. bouter (A=B=C=bout-, il a bouté)
  4. doner (diner) (A=C=don-, B=don-/dô-, dj' a doné); e rfondou i s' codjowe come copiner (A=d(i)n-, B=din-, C=den-, dj' a dné)
  5. disfacer (A=B=C=disfaç-, il a disfacé) come «bouter» mins candjmint c <-> ç
  6. djouwer (A=djouw- B=C=djoûw-, dj' a djouwé); e rfondou i gn a-st on candjmint d' voyale mins al dierinne sillabe (A=B=djouw, C=djow-, dj' a djouwé)
  7. toûrner (tourner) (A=toûrn-, B=C=toûn-, dj' a toûrné); parey e rfondou, såf k' on n' sicreye nén l' tchapea pa dvant "r"
  8. ètèrer (eterer) (A=ètèr- B=C=ètêr-, dj' a ètèré); parey e rfondou, såf k' on n' sicreye nén l' tchapea pa dvant "r"
  9. intrer (A=intr- B=C=intêr-, dj' a intré); parey e rfondou, såf k' on n' sicreye nén l' tchapea pa dvant "r"
  10. marier (maryî) (A=mâry-, B=C=marîy-, dj' a marié); les sfwaits viebes (calkés do francés en -rier/-lier) sont del 3inme troke e rfondou (A=mary, B=C=marey, dj' a maryî)
  11. rivièrser (rivierser) (A=r(i)vièrs- B=C=riviès-, dj' a rvièrsé) et candjmint s <-> ss
  12. aprèster (aprester) (A=aprèst- B=C=aprèstéy-)
  13. chofler (shofler) (A=sofl- B=C=sofèl-, dj' a soflé)
  14. [èmeler] (hemler) (A=èmel- B=C=èmeléy-, dj' a èmelé); li seule diferince avou «aprester» est ortografike (moya e purade ki rén do tot; si ça sreut scrît èmler ça n' freut nén on modele a pårt.
  15. chîjeler (shijhler) ces la ont on dobe codjowaedje, come «hemler» ou come «shofler» (A=chîjel- B=C=chîjèl- ou B=C=chîjeléy-)
  16. bèrcer (bercer)? (A=bèrç- B=C=bèrcéy-, dj' a bercé) come «aprester» mins candjmint c <-> ç
  17. bachî (baxhî) (A=B=C=bach-, dj' a bachî)
  18. picî (A=B=C=piç-, dj' a picî) come «baxhî» mins candjmint c <-> ç
  19. sipiyî (A=s(i)piy- B=C=s(i)pîy-, adj' a spiyî); e rfondou i gn a, po les pårlers levantreces, on candjmint d' voyale pol bodje C, rascovrou avou l' betchfessî ey, et di pus on n' sicreye nén l' tchapea pa dvant "y" (A=B="s(i)piy-, C=s(i)pey-, dj' a spiyî)

(... li restant co a vni ...)