Codjowaedjes Simon Stasse (live) : Diferince etur modêyes

Èn årtike di Wikipedia.
Contenu supprimé Contenu ajouté
mAucun résumé des modifications
Pablo (copiner | contribouwaedjes)
mAucun résumé des modifications
Roye 2: Roye 2:
[[categoreye:lives sol walon]]
[[categoreye:lives sol walon]]
[[Imådje:codjowaedjes_stasse.jpg|thumb|Coviete do live so les codjowaedjes da Simon Stasse]]
[[Imådje:codjowaedjes_stasse.jpg|thumb|Coviete do live so les codjowaedjes da Simon Stasse]]
<div style="float:right">__TOC__</div>
Les '''"Codjowaedjes da Stasse"''', c' est l' deujhinme live di s' [[croejhete]] ki poite come tite '''Po scrire d' adrame li walon d' Lidje (''deuxième partie : conjugaisons'')'''.
Les '''"Codjowaedjes da Stasse"''', c' est l' deujhinme live di s' [[croejhete]] ki poite come tite '''Po scrire d' adrame li walon d' Lidje
(''deuxième partie : conjugaisons'')'''.


I fourit eplaidî e 1999 pal soce [[Li Walone (soce)|Li Walone]].
I fourit eplaidî e 1999 pal soce [[Li Walone (soce)|Li Walone]].


Les 6.350 estudyîs viebes sont dnés avou l' [[accint d' Lidje]] et sacwantès cognes e cotoû, et arindjîs divins 134 tåvleas d' codjowaedjes ki tchaeke prind ene pådje.
Les viebes sont dnés avou l' [[accint d' Lidje]] et sacwantès cognes e cotoû, et arindjîs divins 131 tåvleas d' codjowaedjes ki tchaeke prind ene pådje.
I gn a 6.350 estudyîs viebes, mins bråmint des intrêyes sont djusse des rdobletes ortografikes (metans pol viebe adjinçner 4 intrêyes sont dnêyes: ''adjincener'', ''adjinsener'', ''adjancener'', ''adjansener'').


Bråmint di ces tåvleas d' codjowaedje la (123) seront rprins dins l' "rawete codjowaedje" metowe al fén do [[Motî da Stasse]].
Bråmint di ces tåvleas d' codjowaedje la (123) seront rprins dins l' "rawete codjowaedje" metowe al fén do [[Motî da Stasse]].

== Clasmint des viebes ==
Li classimint des viebes e 3 groupes est fwait sorlon l' viebe e francès corespondant, ça fwait k' i gn a, do pont d' vuwe do lingaedje walon, nole lodjike a l' ôre des tåvleas (å rvier d' ôtes lives di codjowaedje ki zels shuvèt l' lodjike do lingaedje).

Eto, bråmint des tåvleas diferins nel sont ki pa des ptits candjmints d' prononçaedje fonolodjike (dj' ô bén, sins rapoirt avou l' codjowaedje lu-minme, mins purade al fonetike) ou di scrijhaedje (metans, on tåvlea diferin po les viebes -C-ler sicrits avou on moya e, et onk po les cis scrîts avou ene crole).
Stasse lu-minme, dins l' adrovaedje, note ki l' manke di normålijhaedje ortografike fwait ki l' ovraedje a stî pus målåjhey, et s' rafeye k' on djoû les manires di scrire on minme mot si rdujhe.

Vochal li djivêye; etur åtchetes i gn a l' limero del pådje dins l' live (c' est l' sistinme eployî po les rahouker),
eyet l' intrêye leye-minme metowe etur cwårêyès åtchetes cwand c' est ene intrêye ki n' egzistêye ki po on candjmint d' ortografeye (dj' ô bén, nén on vraiy modele diferin, et ki n' åreut nén stî la si, come el dimande l' oteur, ''li nombe di façons di scrire on mot sreut rdût ås necessités d' on prononçaedje cowerant''.


# '''tchanter''' (15) (A=B=C=tchant-) (modele normålijhî: [[codjowaedje bouter|bouter]])
# [''rècrèyer''] (recreyer) (16) (A=B=C=''rècrèy-'') (Stasse ndè fwait on modele a pårt djusse po dire ki l' betchete ''rè-'' n' est nén spotchåve)
# '''goster''' (17) (A=gost-, B=C=gostêy-) (modele normålijhî: [[codjowaedje tchicter|tchicter]])
# '''adjincer''' (18) (A=B=C=adjinç, eyet ç <-> c) (modele normålijhî: [[codjowaedje dsfacer|disfacer]])
# '''''divôrcer''''' (divoircî) (19) (A=''divôrç-'', B=C=''divôrcêy-'', eyet c <-> ç)
# [djåzer] (20) (A=B=C=djåz-) (c' est on modele a pårt paski sacwants scrijheus e [[sistinme Feller]] candjèt les "z" a "s" å coron, eg: ''dji djåse'') (modele normålijhî: [[codjowaedje bouter|bouter]])
# '''''ètèrer''''' (eterer) (21) (A=''ètèr-'', B=C=''ètér-'') e rfondou ci candjmint fonetike la n' est nén scrît (il est otomatike sorlon ki l' sillabe soeye cloyowe ou nén) (modele normålijhî: [[codjowaedje bouter|bouter]])
# '''''considèrer''''' (considerer) (22) (A=''considèr-'', B=C=''considêr-'') minme rimarke ki po «eterer» (modele normålijhî: [[codjowaedje bouter|bouter]])
# '''''acwèrder''''' (acoirder) (23) (A=''acwèrd-'', B=C=''acwèd'') (modele normålijhî: [[codjowaedje wårder|wårder]])
# '''''pènètrer''''' (penetrer) (24) (A=''pènètr-'', B=C=''pènèt-'') (e rfondou ces viebes la sont codjowés avou ene moyeye: A=penetr-, B=C=penetrêy-)
# '''''accèpter''''' (accepter) (25) (A=B=''accèpt-'', C=''accèp-'') (e rfondou ces viebes la sont codjowés avou ene moyeye: A=acceptr-, B=C=acceptêy-)
# '''pårler''' (26) (A=''pårl-'', B=C=''parol-'') (e rfondou ci viebe la est erîlé: A=pårl-, B=C=pårlêy-)
# '''laver''' (27) (A=''lav-'', B=C=''lév-'') (e rfondou ci candjmint d' voyale la a->é ni s' fwait nén: A=B=C=lav-)
# '''bråcler''' (28) (A=bråcl-, B=C=''bråkèl-'') (come «dobler», metou come modele a pårt pol candjmint c <-> k)
# '''''rèspècter''''' (respecter) (29) (A=B=''rèspèct-'', C=''rèspèk-'') (minme modele ki «penetrer», metou a pårt cåze do candjmint <-> k; e rfondou il est pareymint codjowé avou ene moyeye: A=respect-, B=C=respectêy-) (modele normålijhî: [[codjowaedje tchicter|tchicter]])
# '''cover''' (30) (A=''cov-'', B=C=''keûv-'') candjmint d' voyale o->eû eyet candjmint c <-> k (e rfondou ci candjmint d' voyale la ni s' fwait nén: A=B=C=cov-)
# [''bindeler''] (bindler) (31) (A=''bindel-'', B=C=''bindèl-'') li seule diferince avou «dobler» est ortografike (moya e purade ki rén do tot; si ça sreut scrît ''bind'ler'' ou co ''bindler'' come e rfondou ça n' freut nén on modele a pårt)
# '''dobler''' (32) (A=dobl-, B=C=''dobèl-'') (modele normålijhî: [[codjowaedje shofler|shofler]])
# [''hop'ler''] (hopler) (33) (A=''hop'l-'', B=C=''hopèl-'') minme rimarke ki po «bindler»
# '''tingler''' (34) (A=tingl-, B=C=''tinguèl-'') (come «dobler», mins metou a pårt cåze do candjmint g <-> gu)
# '''intrer''' (35) (A=intr- B=''intur-'' C= ''inteûr-'') (e rfondou li stitcheye volaye est "e": A=intr-, B=C=inter-) (modele normålijhî: [[codjowaedje mostrer|mostrer]])
# '''durer''' (36) (A= B= C= )
# '''''mèz'rer''''' (37) (A= B= C= )
# '''''pèzer''''' (38) (A= B= C= )
# '''''lèver''''' (39) (A= B= C= )
# '''''tirer''''' (40) (A= B= C= )
# '''''criyer''''' (41) (A= B= C= )
# '''''hiner''''' (42) (A= B= C= )
# '''''marier''''' (43) (A= B= C= )
# '''''cirer''''' (44) (A= B= C= )
# '''''diner''''' (45) (A= B= C= )
# '''''miner''''' (46) (A= B= C= )
# '''''plorer''''' (47) (A= B= C= )
# '''''onorer''''' (48) (A= B= C= )
# '''''spozer''''' (49) (A= B= C= )
# '''''trover''''' (50) (A= B= C= )
# '''''sawourer''''' (51) (A= B= C= )
# '''''salouwer''''' (52) (A= B= C= )
# '''''touwer''''' (53) (A= B= C= )
# '''''bourer''''' (54) (A= B= C= )
# '''''ovrer''''' (55) (A= B= C= )
# '''''rivièrser''''' (56) (A= B= C= )
# '''''coster''''' (57) (A= B= C= )
# '''''risker''''' (58) (A= B= C= )
# '''''strumer''''' (59) (A= B= C= )
# '''''prôcurer''''' (60) (A= B= C= )
# '''''batalier''''' (61) (A= B= C= )
# '''''consacrer''''' (62) (A= B= C= )
# '''magnî''' (64) (A= B= C= )
# '''''nèyî''''' (65) (A= B= C= )
# '''''ècorèdjî''''' (66) (A= B= C= )
# '''''balancî''''' (67) (A= B= C= )
# '''''bèzècî''''' (68) (A= B= C= )
# '''''tchèrdjî''''' (tcherdjî) (69) (A= B= C= )
# '''''amwèrcî''''' (70) (A= B= C= )
# '''payî''' (71) (A= B= C= )
# '''''clignî''''' (72) (A= B= C= )
# '''priyî''' (73) (A= B= C= )
# '''loyî''' (74) (A= B= C= )
# '''pougnî''' (75) (A= B= C= )
# '''''farfouyî''''' (76) (A= B= C= )
# '''''califiyî''''' (77) (A= B= C= )
# '''''adawî''''' (78) (A= B= C= )
# '''''gruzî''''' (79) (A= B= C= )
# '''fini''' (93) (A= B= C= )
# '''''akeûhi''''' (94) (A= B= C= )
# '''sofri''' (95) (A= B= C= )
# '''''bèni''''' (beni) (96) (A= B= C= )
# '''''aveûr''''' (aveur) (98) (A= B= C= )
# '''''achîr''''' (ashir) (99) (A= B= C= ) (droldimit scrît ''achîr'' et nén ''assîr'' dins l' tåvlea)
# '''''diveûr''''' (100) (A= B= C= )
# '''''deûr / diveûr''''' (doere / diveur) (100) (A= B= C= )
# '''''valeûr''''' (valeur) (103) (A= B= C= )
# '''''voleûr''''' (voleur) (104) (A= B= C= )
# '''''èsse''''' (esse) (106) (A= B= C= )
# '''''mète''''' (mete) (107) (A= B= C= )
# '''''crèhe''''' (crexhe) (108) (A= B= C= )
# '''''parète''''' (109) (A= B= C= )
# '''''convinke''''' (110) (A= B= C= )
# '''''ponde''''' (111) (A= B= C= )
# '''spåde''' (112) (A= B= C= )
# '''''piède''''' (113) (A= B= C= )
# '''''rinde''''' (114) (A= B= C= )
# '''''keûse''''' (115) (A= B= C= )
# '''''tinre''''' (117) (A= B= C= )
# '''''hére''''' (118) (A= B= C= )
# '''''creûre''''' (croere) (119) (A= B= C= )
# '''''scrîre''''' (scrire) (120) (A= B= C= )
# '''''boûre''''' (boure) (121) (A= B= C= )
# '''''divôre''''' (122) (A= B= C= )
# '''''ponre''''' (123) (A= B= C= )
# '''''aploûre''''' (124) (A= B= C= )
# '''''heûre''''' (scheure) (125) (A= B= C= )
# '''clôre''' (126) (A= B= C= )
# '''''beûre''''' (127) (A= B= C= )
# '''lére''' (128) (A= B= C= )
# '''''plêre''''' (plaire) (129) (A= B= C= )
# '''''dîre''''' (dire) (130) (A= B= C= )
# '''''sûre''''' (shure) (131) (A= B= C= )
# '''''brêre''''' (braire) (132) (A= B= C= )
# '''''rîre''''' (rire) (133) (A= B= C= )
# '''''sourîre''''' (134) (A= B= C= )
# '''''aler''''' (136) (A= B= C= )
# '''''chèrvi''''' (137) (A= B= C= )
# '''''concouri''''' (138) (A= B= C= )
# '''''discouri''''' (139) (A= B= C= )
# '''cori''' (140) (A= B= C= )
# '''''dwèrmi''''' (doirmi) (141) (A= B= C= )
# '''''ènn'aler''''' (142) (A= B= C= )
# '''''ènnè raler''''' (143) (A= B= C= )
# '''fé''' (144) (A= B= C= )
# '''''intèrvini''''' (145) (A= B= C= )
# '''''lèyî''''' (146) (A= B= C= )
# '''''minti''''' (147) (A= B= C= )
# '''pårti''' (148) (A= B= C= )
# '''''qwèri''''' (cweri) (149) (A= B= C= )
# '''raler''' (150) (A= B= C= )
# '''''rompe''''' (151) (A= B= C= )
# '''''sèpi''''' (152) (A= B= C= )
# '''''sinti''''' (153) (A= B= C= )
# li codjowaedje interogatif (egzimpe avou aler: va dj'?, vass? va-t i? alans ns? alez vs? vont i?... rén di pårticulî chal, a pårt li pronom scrit ''dje'' ou ''dj' '' pa drî voyale, et ''dju'' pa drî cossoune (''va-dj', aléve dju''); e rfondou l' cogne c' est scrit '''dju''' dins tos les cas, li spotchaedje si polant fé ou nén å cåzaedje).
# li codjowaedje passif (egzimpe avou esse inmé: dji so-st inmé,...)
# li codjowaedje sins djin (egzimpe avou ploure (k' admete li 3inme djin do plurial po èn eployaedje imådjrece: ''i plovèt'') et faleur)

== Sitatistikes des viebes ==

nombe totå: xxxx

Modêye do 19 djun 2012 à 12:49

Coviete do live so les codjowaedjes da Simon Stasse

Les "Codjowaedjes da Stasse", c' est l' deujhinme live di s' croejhete ki poite come tite Po scrire d' adrame li walon d' Lidje (deuxième partie : conjugaisons).

I fourit eplaidî e 1999 pal soce Li Walone.

Les viebes sont dnés avou l' accint d' Lidje et sacwantès cognes e cotoû, et arindjîs divins 131 tåvleas d' codjowaedjes ki tchaeke prind ene pådje. I gn a 6.350 estudyîs viebes, mins bråmint des intrêyes sont djusse des rdobletes ortografikes (metans pol viebe adjinçner 4 intrêyes sont dnêyes: adjincener, adjinsener, adjancener, adjansener).

Bråmint di ces tåvleas d' codjowaedje la (123) seront rprins dins l' "rawete codjowaedje" metowe al fén do Motî da Stasse.

Clasmint des viebes

Li classimint des viebes e 3 groupes est fwait sorlon l' viebe e francès corespondant, ça fwait k' i gn a, do pont d' vuwe do lingaedje walon, nole lodjike a l' ôre des tåvleas (å rvier d' ôtes lives di codjowaedje ki zels shuvèt l' lodjike do lingaedje).

Eto, bråmint des tåvleas diferins nel sont ki pa des ptits candjmints d' prononçaedje fonolodjike (dj' ô bén, sins rapoirt avou l' codjowaedje lu-minme, mins purade al fonetike) ou di scrijhaedje (metans, on tåvlea diferin po les viebes -C-ler sicrits avou on moya e, et onk po les cis scrîts avou ene crole). Stasse lu-minme, dins l' adrovaedje, note ki l' manke di normålijhaedje ortografike fwait ki l' ovraedje a stî pus målåjhey, et s' rafeye k' on djoû les manires di scrire on minme mot si rdujhe.

Vochal li djivêye; etur åtchetes i gn a l' limero del pådje dins l' live (c' est l' sistinme eployî po les rahouker), eyet l' intrêye leye-minme metowe etur cwårêyès åtchetes cwand c' est ene intrêye ki n' egzistêye ki po on candjmint d' ortografeye (dj' ô bén, nén on vraiy modele diferin, et ki n' åreut nén stî la si, come el dimande l' oteur, li nombe di façons di scrire on mot sreut rdût ås necessités d' on prononçaedje cowerant.


  1. tchanter (15) (A=B=C=tchant-) (modele normålijhî: bouter)
  2. [rècrèyer] (recreyer) (16) (A=B=C=rècrèy-) (Stasse ndè fwait on modele a pårt djusse po dire ki l' betchete rè- n' est nén spotchåve)
  3. goster (17) (A=gost-, B=C=gostêy-) (modele normålijhî: tchicter)
  4. adjincer (18) (A=B=C=adjinç, eyet ç <-> c) (modele normålijhî: disfacer)
  5. divôrcer (divoircî) (19) (A=divôrç-, B=C=divôrcêy-, eyet c <-> ç)
  6. [djåzer] (20) (A=B=C=djåz-) (c' est on modele a pårt paski sacwants scrijheus e sistinme Feller candjèt les "z" a "s" å coron, eg: dji djåse) (modele normålijhî: bouter)
  7. ètèrer (eterer) (21) (A=ètèr-, B=C=ètér-) e rfondou ci candjmint fonetike la n' est nén scrît (il est otomatike sorlon ki l' sillabe soeye cloyowe ou nén) (modele normålijhî: bouter)
  8. considèrer (considerer) (22) (A=considèr-, B=C=considêr-) minme rimarke ki po «eterer» (modele normålijhî: bouter)
  9. acwèrder (acoirder) (23) (A=acwèrd-, B=C=acwèd) (modele normålijhî: wårder)
  10. pènètrer (penetrer) (24) (A=pènètr-, B=C=pènèt-) (e rfondou ces viebes la sont codjowés avou ene moyeye: A=penetr-, B=C=penetrêy-)
  11. accèpter (accepter) (25) (A=B=accèpt-, C=accèp-) (e rfondou ces viebes la sont codjowés avou ene moyeye: A=acceptr-, B=C=acceptêy-)
  12. pårler (26) (A=pårl-, B=C=parol-) (e rfondou ci viebe la est erîlé: A=pårl-, B=C=pårlêy-)
  13. laver (27) (A=lav-, B=C=lév-) (e rfondou ci candjmint d' voyale la a->é ni s' fwait nén: A=B=C=lav-)
  14. bråcler (28) (A=bråcl-, B=C=bråkèl-) (come «dobler», metou come modele a pårt pol candjmint c <-> k)
  15. rèspècter (respecter) (29) (A=B=rèspèct-, C=rèspèk-) (minme modele ki «penetrer», metou a pårt cåze do candjmint <-> k; e rfondou il est pareymint codjowé avou ene moyeye: A=respect-, B=C=respectêy-) (modele normålijhî: tchicter)
  16. cover (30) (A=cov-, B=C=keûv-) candjmint d' voyale o->eû eyet candjmint c <-> k (e rfondou ci candjmint d' voyale la ni s' fwait nén: A=B=C=cov-)
  17. [bindeler] (bindler) (31) (A=bindel-, B=C=bindèl-) li seule diferince avou «dobler» est ortografike (moya e purade ki rén do tot; si ça sreut scrît bind'ler ou co bindler come e rfondou ça n' freut nén on modele a pårt)
  18. dobler (32) (A=dobl-, B=C=dobèl-) (modele normålijhî: shofler)
  19. [hop'ler] (hopler) (33) (A=hop'l-, B=C=hopèl-) minme rimarke ki po «bindler»
  20. tingler (34) (A=tingl-, B=C=tinguèl-) (come «dobler», mins metou a pårt cåze do candjmint g <-> gu)
  21. intrer (35) (A=intr- B=intur- C= inteûr-) (e rfondou li stitcheye volaye est "e": A=intr-, B=C=inter-) (modele normålijhî: mostrer)
  22. durer (36) (A= B= C= )
  23. mèz'rer (37) (A= B= C= )
  24. pèzer (38) (A= B= C= )
  25. lèver (39) (A= B= C= )
  26. tirer (40) (A= B= C= )
  27. criyer (41) (A= B= C= )
  28. hiner (42) (A= B= C= )
  29. marier (43) (A= B= C= )
  30. cirer (44) (A= B= C= )
  31. diner (45) (A= B= C= )
  32. miner (46) (A= B= C= )
  33. plorer (47) (A= B= C= )
  34. onorer (48) (A= B= C= )
  35. spozer (49) (A= B= C= )
  36. trover (50) (A= B= C= )
  37. sawourer (51) (A= B= C= )
  38. salouwer (52) (A= B= C= )
  39. touwer (53) (A= B= C= )
  40. bourer (54) (A= B= C= )
  41. ovrer (55) (A= B= C= )
  42. rivièrser (56) (A= B= C= )
  43. coster (57) (A= B= C= )
  44. risker (58) (A= B= C= )
  45. strumer (59) (A= B= C= )
  46. prôcurer (60) (A= B= C= )
  47. batalier (61) (A= B= C= )
  48. consacrer (62) (A= B= C= )
  49. magnî (64) (A= B= C= )
  50. nèyî (65) (A= B= C= )
  51. ècorèdjî (66) (A= B= C= )
  52. balancî (67) (A= B= C= )
  53. bèzècî (68) (A= B= C= )
  54. tchèrdjî (tcherdjî) (69) (A= B= C= )
  55. amwèrcî (70) (A= B= C= )
  56. payî (71) (A= B= C= )
  57. clignî (72) (A= B= C= )
  58. priyî (73) (A= B= C= )
  59. loyî (74) (A= B= C= )
  60. pougnî (75) (A= B= C= )
  61. farfouyî (76) (A= B= C= )
  62. califiyî (77) (A= B= C= )
  63. adawî (78) (A= B= C= )
  64. gruzî (79) (A= B= C= )
  65. fini (93) (A= B= C= )
  66. akeûhi (94) (A= B= C= )
  67. sofri (95) (A= B= C= )
  68. bèni (beni) (96) (A= B= C= )
  69. aveûr (aveur) (98) (A= B= C= )
  70. achîr (ashir) (99) (A= B= C= ) (droldimit scrît achîr et nén assîr dins l' tåvlea)
  71. diveûr (100) (A= B= C= )
  72. deûr / diveûr (doere / diveur) (100) (A= B= C= )
  73. valeûr (valeur) (103) (A= B= C= )
  74. voleûr (voleur) (104) (A= B= C= )
  75. èsse (esse) (106) (A= B= C= )
  76. mète (mete) (107) (A= B= C= )
  77. crèhe (crexhe) (108) (A= B= C= )
  78. parète (109) (A= B= C= )
  79. convinke (110) (A= B= C= )
  80. ponde (111) (A= B= C= )
  81. spåde (112) (A= B= C= )
  82. piède (113) (A= B= C= )
  83. rinde (114) (A= B= C= )
  84. keûse (115) (A= B= C= )
  85. tinre (117) (A= B= C= )
  86. hére (118) (A= B= C= )
  87. creûre (croere) (119) (A= B= C= )
  88. scrîre (scrire) (120) (A= B= C= )
  89. boûre (boure) (121) (A= B= C= )
  90. divôre (122) (A= B= C= )
  91. ponre (123) (A= B= C= )
  92. aploûre (124) (A= B= C= )
  93. heûre (scheure) (125) (A= B= C= )
  94. clôre (126) (A= B= C= )
  95. beûre (127) (A= B= C= )
  96. lére (128) (A= B= C= )
  97. plêre (plaire) (129) (A= B= C= )
  98. dîre (dire) (130) (A= B= C= )
  99. sûre (shure) (131) (A= B= C= )
  100. brêre (braire) (132) (A= B= C= )
  101. rîre (rire) (133) (A= B= C= )
  102. sourîre (134) (A= B= C= )
  103. aler (136) (A= B= C= )
  104. chèrvi (137) (A= B= C= )
  105. concouri (138) (A= B= C= )
  106. discouri (139) (A= B= C= )
  107. cori (140) (A= B= C= )
  108. dwèrmi (doirmi) (141) (A= B= C= )
  109. ènn'aler (142) (A= B= C= )
  110. ènnè raler (143) (A= B= C= )
  111. (144) (A= B= C= )
  112. intèrvini (145) (A= B= C= )
  113. lèyî (146) (A= B= C= )
  114. minti (147) (A= B= C= )
  115. pårti (148) (A= B= C= )
  116. qwèri (cweri) (149) (A= B= C= )
  117. raler (150) (A= B= C= )
  118. rompe (151) (A= B= C= )
  119. sèpi (152) (A= B= C= )
  120. sinti (153) (A= B= C= )
  121. li codjowaedje interogatif (egzimpe avou aler: va dj'?, vass? va-t i? alans ns? alez vs? vont i?... rén di pårticulî chal, a pårt li pronom scrit dje ou dj' pa drî voyale, et dju pa drî cossoune (va-dj', aléve dju); e rfondou l' cogne c' est scrit dju dins tos les cas, li spotchaedje si polant fé ou nén å cåzaedje).
  122. li codjowaedje passif (egzimpe avou esse inmé: dji so-st inmé,...)
  123. li codjowaedje sins djin (egzimpe avou ploure (k' admete li 3inme djin do plurial po èn eployaedje imådjrece: i plovèt) et faleur)

Sitatistikes des viebes

nombe totå: xxxx