Atroclaedje di l' årtike : Diferince etur modêyes
mAucun résumé des modifications |
mAucun résumé des modifications |
||
Roye 9: | Roye 9: | ||
C' est ene sacwè k' arive sovint dins des lingaedjes k' i gn a. |
C' est ene sacwè k' arive sovint dins des lingaedjes k' i gn a. |
||
''Po des linwincieusès racsegnes sol mot "atroclaedje", alez s' vey e [[ |
''Po des linwincieusès racsegnes sol mot "atroclaedje", alez s' vey e [[Wikt:atroclaedje|splitchant motî]].'' |
||
== Atroclaedje di l' årtike e walon == |
== Atroclaedje di l' årtike e walon == |
||
=== definixhant årtike "li" === |
=== definixhant årtike "li" === |
||
* ''l' (h)ake'' => [[ |
* ''l' (h)ake'' => [[Wikt:hate|lake]] |
||
* l' amisse => [[ |
* l' amisse => [[Wikt:Lamisse|Lamisse]] |
||
=== definixhant årtike "''la''" === |
=== definixhant årtike "''la''" === |
||
* Coinrece del Basse Årdene |
* Coinrece del Basse Årdene |
||
:''la tchenå'' => l' [[ |
:''la tchenå'' => l' [[Wikt:atchenå|atchenå]] |
||
:''la burtale'' => l' [[ |
:''la burtale'' => l' [[Wikt:aburtale|aburtale]] |
||
:''la''' [[ |
:''la''' [[Wikt:froye|froye]] => l' [[Wikt:afroye|afroye]] |
||
* vinant do francès |
* vinant do francès |
||
:''la Vierge'' => l' [[ |
:''la Vierge'' => l' [[Wikt:Aviedje|Aviedje]] |
||
== Atroclaedje di l' årtike arabe "al" == |
== Atroclaedje di l' årtike arabe "al" == |
||
Dins les calcaedjes di l' [[arabe]] pås lingaedjes uropeyins, l' årtike "al" ([[ |
Dins les calcaedjes di l' [[arabe]] pås lingaedjes uropeyins, l' årtike "al" ([[Wikt:li 1|definixhant årtike li]]) est atroclé å no. |
||
=== Egzimpes di mots passés e walon === |
=== Egzimpes di mots passés e walon === |
||
* [[ |
* [[Wikt:algaråde|algaråde]] (al xhraya = li [[Wikt:miere|miere]], traitaedje k' on-z etindeut todi cwand deus arabes d' Espagne si margayént) |
||
* [[ |
* [[Wikt:alcol|alcol]] (al kohol) |
||
* [[ |
* [[Wikt:altchimeye|altchimeye]] (al kamawiya = li tchimeye) |
||
* [[ |
* [[Wikt:aldjebe|aldjebe]] (al xhibra = l' espertijhe) |
||
=== Egzimpes di mots espagnols === |
=== Egzimpes di mots espagnols === |
||
L' [[espagnol]] a calké bråmint des mots di l' arabe (on ndè conte 4.000), mo sovint avou èn atroclé årtike. |
L' [[espagnol]] a calké bråmint des mots di l' arabe (on ndè conte 4.000), mo sovint avou èn atroclé årtike. |
||
* Kimons nos : |
* Kimons nos : |
||
** ''aceite'' (''az zeyt'', l' [[ |
** ''aceite'' (''az zeyt'', l' [[Wikt:ôle|ôle]]) |
||
** ''aceituna'' (''az zeytoun'', l' olive) |
** ''aceituna'' (''az zeytoun'', l' olive) |
||
** ''azafata'' (hostesse di l' air, mot parint d' on vî mot castiyan ''azafate'', platea, banse, ki lu vént di ''as safat'') |
** ''azafata'' (hostesse di l' air, mot parint d' on vî mot castiyan ''azafate'', platea, banse, ki lu vént di ''as safat'') |
||
Roye 44: | Roye 44: | ||
* Nos d' plaeces : |
* Nos d' plaeces : |
||
** "Alcazar" (''al qçar'', li palå) |
** "Alcazar" (''al qçar'', li palå) |
||
** "Algesiras" (''al djazira'', l' [[ |
** "Algesiras" (''al djazira'', l' [[Wikt:iye|iye]]) |
||
** San Pedro de "Alcantara" (''al qantra'', li pont) |
** San Pedro de "Alcantara" (''al qantra'', li pont) |
||
** "Albacete" (''al basita'', li soûmint, did la : li plin) |
** "Albacete" (''al basita'', li soûmint, did la : li plin) |
||
Roye 51: | Roye 51: | ||
E l' [[arabe marokin]], sacwants [[noûmot]]s prins do francès sont calkés avou leu-z [[Noûmot_en_arabe_marokin#arabijhaedje_des_calcaedjes|årtike]]. |
E l' [[arabe marokin]], sacwants [[noûmot]]s prins do francès sont calkés avou leu-z [[Noûmot_en_arabe_marokin#arabijhaedje_des_calcaedjes|årtike]]. |
||
{{HDVs}} |
=={{HDVs}}== |
||
* [[Etroclaedje (linwince)]] |
* [[Etroclaedje (linwince)]] |
||
* [[Atroclaedje del divancete]] |
* [[Atroclaedje del divancete]] |
||
=={{HD}}== |
|||
[[Wikt:Categoreye:Mots walons avou atroclaedje di l' årtike|Sacwants mots walons avou atroclaedje di l' årtike]] (dedja studyîs sol [[Wiccionaire]]) |
Dierinne modêye å 9 fevrî 2013 à 17:09
L' atroclaedje di l' årtike, c' est èn sôre d' aplacaedje d' èn årtike après l' no ki va avou, po fé on novea no.
E walon, l' årtike s' atroclêye pus sovint avou on mot ki cmince pa ene voyale u pa on halcrosse H.
L' atroclaedje di l' årtike rishonne ene miete a l' etroclaedje di sacwants ptits mots.
C' est ene sacwè k' arive sovint dins des lingaedjes k' i gn a.
Po des linwincieusès racsegnes sol mot "atroclaedje", alez s' vey e splitchant motî.
Atroclaedje di l' årtike e walon[candjî | candjî l’ côde wiki]
definixhant årtike "li"[candjî | candjî l’ côde wiki]
definixhant årtike "la"[candjî | candjî l’ côde wiki]
- Coinrece del Basse Årdene
- vinant do francès
- la Vierge => l' Aviedje
Atroclaedje di l' årtike arabe "al"[candjî | candjî l’ côde wiki]
Dins les calcaedjes di l' arabe pås lingaedjes uropeyins, l' årtike "al" (definixhant årtike li) est atroclé å no.
Egzimpes di mots passés e walon[candjî | candjî l’ côde wiki]
- algaråde (al xhraya = li miere, traitaedje k' on-z etindeut todi cwand deus arabes d' Espagne si margayént)
- alcol (al kohol)
- altchimeye (al kamawiya = li tchimeye)
- aldjebe (al xhibra = l' espertijhe)
Egzimpes di mots espagnols[candjî | candjî l’ côde wiki]
L' espagnol a calké bråmint des mots di l' arabe (on ndè conte 4.000), mo sovint avou èn atroclé årtike.
- Kimons nos :
- aceite (az zeyt, l' ôle)
- aceituna (az zeytoun, l' olive)
- azafata (hostesse di l' air, mot parint d' on vî mot castiyan azafate, platea, banse, ki lu vént di as safat)
- algarroba (al xharouba, garoube)
- algodón (al qoutoun, coton)
- almacen (al maxhzen, l' estat, pu: les gregnes wårdêyes pa des sôdårds)
- azafrán (az za‘farân, safran)
- azúcar (as soukkar, souke)
- Nos d' plaeces :
- "Alcazar" (al qçar, li palå)
- "Algesiras" (al djazira, l' iye)
- San Pedro de "Alcantara" (al qantra, li pont)
- "Albacete" (al basita, li soûmint, did la : li plin)
Mots francès calké en arabe marokin avou èn atroclé årtike[candjî | candjî l’ côde wiki]
E l' arabe marokin, sacwants noûmots prins do francès sont calkés avou leu-z årtike.
Hårdêyes divintrinnes[candjî | candjî l’ côde wiki]
Hårdêye difoûtrinne[candjî | candjî l’ côde wiki]
Sacwants mots walons avou atroclaedje di l' årtike (dedja studyîs sol Wiccionaire)