Catalogne : Diferince etur modêyes

Èn årtike di Wikipedia.
Contenu supprimé Contenu ajouté
Roye 28: Roye 28:


== Politike ==
== Politike ==
Li pårti dislaxhiveus vént sovint al tiesse des vôtaedjes. Après lu, les pårtis classikes d' Espagne, les socialisses et les "populaires" (a droete).
Li pårti dislaxhiveus vént sovint al tiesse des vôtaedjes. Après lu, les pårtis classikes d' Espagne, les socialisses et les "populaires" (a droete). Ces-ci n' avént cåzu pus rén e 2015 avou l' arivêye des noveas pårtis "Podemos" et "Ciudadanos".


E 2014, i cåzèt d' adjinçner on [[referandom]] po s' [[dislaxhî]] d' l' Espagne.
E 2014, i cåzèt d' adjinçner on [[referandom]] po s' [[dislaxhî]] d' l' Espagne.


Il s' frè li [[1î d' octôbe]] [[2017]], mins disconte del lwè cintråle espagnole. Po 33 åcint d' vôtant, li "oyi" passe a 99 åcint.
Il s' frè li [[1î d' octôbe]] [[2017]], mins disconte del lwè cintråle espagnole. Avou 33 åcint d' vôtants, li "oyi" passe a 99 åcint.


Mins adon, li govienmint catalan responsåve do metaedje so pî do referandom est aresté på povwer cintrå. Li prezidint [[Carles Puigdemont]] et cénk ancyins minisses vént "viziter" Brussele djusse divant (li 30 d' octôbe). L' Espagne dimande oficirmint di lyi ravoyî ses djins (li 3 d' nôvimbe).
Mins adon, li govienmint catalan responsåve do metaedje so pî do referandom est aresté på povwer cintrå. Li prezidint [[Carles Puigdemont]] et cénk ancyins minisses vént "viziter" Brussele djusse divant (li 30 d' octôbe). L' Espagne dimande oficirmint di lyi ravoyî ses djins (li 3 d' nôvimbe).

Modêye do 12 nôvimbe 2017 à 17:26

Po des linwincieusès racsegnes sol mot "Catalogne", alez s' vey sol Wiccionaire

Serra de Montserrat (dirî Bårçulone)

Li Catalogne, c' est ene franke contrêye (kiminålté otonome) di l' Espagne.

Mwaisse veye : Bårçulone

Grandès veyes : Yeyda, Taragone, Djerone (Catalogne)

Drapea : Drapea del Catalogne

Ime nåcionå : Els Segadors

Lingaedjes

Djeyografeye

Raiwêye di l' Ebe

Pirenêyes dins tot l' erî-payis.

Spôrts

Rilidjon

Politike

Li pårti dislaxhiveus vént sovint al tiesse des vôtaedjes. Après lu, les pårtis classikes d' Espagne, les socialisses et les "populaires" (a droete). Ces-ci n' avént cåzu pus rén e 2015 avou l' arivêye des noveas pårtis "Podemos" et "Ciudadanos".

E 2014, i cåzèt d' adjinçner on referandom po s' dislaxhî d' l' Espagne.

Il s' frè li 1î d' octôbe 2017, mins disconte del lwè cintråle espagnole. Avou 33 åcint d' vôtants, li "oyi" passe a 99 åcint.

Mins adon, li govienmint catalan responsåve do metaedje so pî do referandom est aresté på povwer cintrå. Li prezidint Carles Puigdemont et cénk ancyins minisses vént "viziter" Brussele djusse divant (li 30 d' octôbe). L' Espagne dimande oficirmint di lyi ravoyî ses djins (li 3 d' nôvimbe).

Rilomés Catalans

Hårdêyes difoûtrinnes

Sicrijhaedjes e walon sol Catalogne

Commons
Commons
I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son a vey avou l' Catalogne .