Vî walon : Diferince etur modêyes
s' il est co a dmander i nel fåt nén mete come racsegne eciclopedike |
|||
Roye 2: | Roye 2: | ||
Li mot scrîta a stî [[noûmot|foirdjî e rfondou walon]] e 2002, po calker li noûmot ''scripta'' eployî pås linwincieus walons. Ci mot la fourit edvinté pa [[Louis Remacle]] e 1948, a môde di rcomprindaedje d' l' almand ''schriftsprache'' (sicrît cåzaedje). |
Li mot scrîta a stî [[noûmot|foirdjî e rfondou walon]] e 2002, po calker li noûmot ''scripta'' eployî pås linwincieus walons. Ci mot la fourit edvinté pa [[Louis Remacle]] e 1948, a môde di rcomprindaedje d' l' almand ''schriftsprache'' (sicrît cåzaedje). |
||
Côdes [[côde ISO 369|ISO 369-2]]: '''wao''' {{?}}<ref>co a dmander</ref> |
|||
== Maissès piceures == |
== Maissès piceures == |
Modêye do 5 måss 2019 à 10:04
Li vî walon u scrîta, c' est l' lingaedje des tecses sicrîts el Walonreye el Hôte Moyinådje, dj' ô bén dispu diviè 1100, et disk' a diviè 1600. Li scrîta soûd do vî lingaedje d' oyi.
Li mot scrîta a stî foirdjî e rfondou walon e 2002, po calker li noûmot scripta eployî pås linwincieus walons. Ci mot la fourit edvinté pa Louis Remacle e 1948, a môde di rcomprindaedje d' l' almand schriftsprache (sicrît cåzaedje).
Maissès piceures
Li scrîta est rwaitêye asteure come do vî walon, et nén come do "vî francès", cabén kel tcherpinte des fråze et les tourneures administratives sont les minmes k' ôte pårt dins les payis k' eployént adon les lingadjes d' oyi.
L' ortografiaedje di sacwants mots el sicrîta a stî rprins e rfondou walon, pask' il estént pus près del tcherpinte istorike des mots, ki cwand i sont scrîts dins l' sistinme Feller.
Les mots ôrtografyîs come el sicrîta sont lomés eto, pus coranmint, vîs scrijhas.
Sacwantès racsegnes k' on trove dins li scrîta
- Istwere di l' adurixhmint des cossounes å coron.
- Istwere del betchete ki-.
- Istwere des cawetes -nut & -èt.
- Eployaedje del cawete -ire dispu 1100.
- Eployaedje del cawete -ès des addjectifs femrins pluriyals metous padvant
- Viyesse del cawete -ont des rwaitants do NDIE, k' egzistéve co après Ôvîfa e 20inme sieke (E165 p. …).
Hårdêyes difoûtrinnes
- Egzimpe di studia so on documint avou do vî walon
- Sacwants mots rtrovés dins li scrîta (Categoreye do Wiccionaire)