Rilomés romantîs e walon : Diferince etur modêyes

Èn årtike di Wikipedia.
Contenu supprimé Contenu ajouté
mAucun résumé des modifications
mAucun résumé des modifications
Roye 14: Roye 14:
Bråmint des tecnikes da Laloux vont esse riprinjhe pa [[Lorint Hendschel]], [[Chantal Denis]] et [[Lucien Somme]].
Bråmint des tecnikes da Laloux vont esse riprinjhe pa [[Lorint Hendschel]], [[Chantal Denis]] et [[Lucien Somme]].


Mins, avou [[Lucyin Mahin]], ces noveas romantîs la ont ça d' bea : i fwaiynut passer leus spoûles dins on monde la k' on n' djåze nén walon podbon. Et renairer insi li djinre d' on bea côp !
Mins, avou [[Lucyin Mahin]] eyet [[Jean-Pierre Dumont|Djhan-pire Dumont]], ces noveas romantîs la ont ça d' bea : i fwaiynut passer leus spoûles dins on monde la k' on n' djåze nén walon podbon. Et renairer insi li djinre d' on bea côp !

Modêye do 20 djun 2006 à 10:40

Cwate romantîs del kimince des anêyes 2000: di hintche a droete : Chantal Denis, Lucien Somme, Jean-Pierre Dumont, Lucien Mahin

Les scrijheus d' romans e walon si polnut conter so les doets des deus mwins (V. Georges). Paski on n' pout nén conter come romantîs tos les scrijheus e walon k' on fwait del prôze.

Li prumî grand romantî e walon fourit, sins manke, Dieudonné Salme, ki cminça al fén do 19inme sieke.

René Barmarin n' est nén foirt conoxhou, dandjreus pask' i n' a nén fwait on live avou s' roman. C' est parey avou Jules Sottiaux. Avou ça ki ces deus scrijheus la n' ont nén stî ritnous dins l' grosse antolodjeye da Piron.

Ça fwait ki c' est l' Djôzef Calozet ki s' va dner a cnoxhe come li prumî vraiy sicrijheu d' roman e walon, avou "Li bracnî" (1920).

Mins li grand mwaisse del sôre, ci serè seur li Gusse Laloux, pask' i va amoenner totès tecnikes foirt lon do simpe contaedje d' ene paskeye e prôze.

Bråmint des tecnikes da Laloux vont esse riprinjhe pa Lorint Hendschel, Chantal Denis et Lucien Somme.

Mins, avou Lucyin Mahin eyet Djhan-pire Dumont, ces noveas romantîs la ont ça d' bea : i fwaiynut passer leus spoûles dins on monde la k' on n' djåze nén walon podbon. Et renairer insi li djinre d' on bea côp !