Rifondaedje do walon : Diferince etur modêyes

Èn årtike di Wikipedia.
Contenu supprimé Contenu ajouté
mAucun résumé des modifications
mAucun résumé des modifications
Roye 9: Roye 9:
Li soûmint del kimene ortografeye, ci serè purade li tcherpinte istorike des mots. Insi, les mwaissès idêyes do rfondou ont-st aspité purade del novele coxhe del [[linwince]] : li [[linwe-ehåyaedje]].
Li soûmint del kimene ortografeye, ci serè purade li tcherpinte istorike des mots. Insi, les mwaissès idêyes do rfondou ont-st aspité purade del novele coxhe del [[linwince]] : li [[linwe-ehåyaedje]].


A costé do mwaisse pordjet di rfondaedje [[UCW]] / [[Li Tantoele (soce)|Rantoele]], li seul eployî asteure, gn a yeu eto on pordjet diswalpé pa [[Johan Viroux]], prezinté teyoricmint e [[1994]], mins ki n' a pont yeu d' shûte.
A costé do mwaisse pordjet di rfondaedje [[UCW]] / [[Li Rantoele (soce)|Rantoele]], li seu eployî asteure, gn a yeu eto on pordjet diswalpé pa [[Johan Viroux]], prezinté teyoricmint e [[1994]], mins ki n' a pont yeu d' shûte. E 2006, [[Chantal Denis]] sicrijha on roman, [[Kî çk’ a touwé JFK ? (roman)|Kî çk’ a touwé JFK ?]], tot eployant èn [[ehåyî walon do Mitan]], foirdjî so les minmès atuzes ki li rfondou, mins fok pol [[walon do Mitan|Payis d' Nameur]].


''Les mots [[Motî:rifonde|"rifonde" et "rifondaedje"]] ont eto des ôtes sinses pus corants.''
''Les mots [[Motî:rifonde|"rifonde" et "rifondaedje"]] ont eto des ôtes sinses pus corants.''


== Istwere do rfondaedje ==
== Istwere do rfondaedje ==
Dins on papî k' il aveut fwait po on raploû el Swisse, mon les [[romantche|Romantches]], e [[1988]], [[Daniel Droixhe]] aveut mostré ki gn aveut yeu, disk' adon, nole saye di rfondaedje e walon. Et dire, tot tuzant tot hôt, ki c' esteut kécfeye a cåze do sistinme Feller, k' avizéve esse ene unificåcion do scrijhaedje totavå.
Dins on papî k' il aveut fwait po on raploû el Swisse, mon les [[romantche|Romantches]], e [[1988]], [[Jean Germain]] aveut mostré ki gn aveut yeu, disk' adon, nole saye di rfondaedje e walon. Et dire, tot tuzant tot hôt, ki c' esteut kécfeye a cåze do sistinme Feller, k' avizéve esse ene unificåcion do scrijhaedje totavå. Docô après, dins l' rivowe "Toudi", i mostréve kimint k' on pleut fé, tecnicmint, li rfondaedje.


Pus tård, [[Jean-Luc Fauconnier]] aveut stî rcweri dins les vîs papîs, et discovri k' i gn aveut ddja des djins k' avént SOHAITî on rfondou walon : [[Adelin Grignard]], [[Marcel Hicter]], et l' fameux papî Baye di 1957, rapexhî pa Djhan Djermwin.
Ladsu, [[Jean Germain]], kel shuveut al pirlodje, aveut mostré k' on l' pleut fé, tecnicmint, li rfondaedje. Li spitche ki Djhan Djermwin fijha el Swisse, a stî eplaidî dins l' rivowe "Toudi".


Djihan-Luk Fåconî a minme drovou les pådjes do [[El Bourdon (gazete)|Bourdon]] a [[Lorint Hendschel]] po-z espliker l' traeyin.
Pus tård, Fauconnier aveut stî rcweri dins les vîs papîs et trover k' i gn aveut ddja des djins k' avént SOHAITî on rfondou walon : Adelin Grignard, Marcel Hicter, et l' fameux papî Baye di 1957, rapexhî pa Djhan Djermwin.


Après, gn a yeu les ahotes des "gros colés" a tot çou ki s' rapoirtéve å rfondaedje, et tos les "ptits" ont baxhî l' tiesse. C' est li rlomé papî da [[Jean Lechanteur]] dins li [[Walones (rivowe)|rvowe "''Wallonnes''"]] e 1996. C' est on miråke ki les Rantoelîs ont sorviké al rascråwe.
Fåconnier a minme drovou les pådjes do Bourdon a Lorint Hendschel po-z espliker l' traeyin.

Après, gn a yeu les ahotes des "gros colés" a tot çou ki s' rapoirtéve å rfondaedje, et tos les "ptits" ont baxhî l' tiesse. C' est on miråke ki les Rantoelîs ont sorviké al rascråwe.
Rivni al copete


== Les såmes tecnikes do rfondaedje ==
== Les såmes tecnikes do rfondaedje ==
Roye 46: Roye 43:
*** betchete e- (siconte del betchete rifrancijheye an-): emierder, purade ki ''anmerder''.
*** betchete e- (siconte del betchete rifrancijheye an-): emierder, purade ki ''anmerder''.
** [[sorwalonde]]s.
** [[sorwalonde]]s.



== Sacwantès tecnikes especiåles di rfondaedje ==
== Sacwantès tecnikes especiåles di rfondaedje ==

Modêye do 2 avri 2007 à 19:53

Li rfondaedje do walon, c' est èn ovraedje tecnike sol coir do lingaedje walon ki doet moenner a on cmon scrijhaedje.

Les bouteus so ces tecnikes la ont stî lomés les rfondeus; l' ortografeye walone k' a shuvou, li rfondou walon.

Dins li rfondowe ortografeye, li lingaedje walon n' est pus rashiou tot notant graficmint l' accint di tchaeke viyaedje, come e 20inme sieke, dins l' sistinme Feller, k' a sourdou des idêyes del diyalectolodjeye.

Li soûmint del kimene ortografeye, ci serè purade li tcherpinte istorike des mots. Insi, les mwaissès idêyes do rfondou ont-st aspité purade del novele coxhe del linwince : li linwe-ehåyaedje.

A costé do mwaisse pordjet di rfondaedje UCW / Rantoele, li seu eployî asteure, gn a yeu eto on pordjet diswalpé pa Johan Viroux, prezinté teyoricmint e 1994, mins ki n' a pont yeu d' shûte. E 2006, Chantal Denis sicrijha on roman, Kî çk’ a touwé JFK ?, tot eployant èn ehåyî walon do Mitan, foirdjî so les minmès atuzes ki li rfondou, mins fok pol Payis d' Nameur.

Les mots "rifonde" et "rifondaedje" ont eto des ôtes sinses pus corants.

Istwere do rfondaedje

Dins on papî k' il aveut fwait po on raploû el Swisse, mon les Romantches, e 1988, Jean Germain aveut mostré ki gn aveut yeu, disk' adon, nole saye di rfondaedje e walon. Et dire, tot tuzant tot hôt, ki c' esteut kécfeye a cåze do sistinme Feller, k' avizéve esse ene unificåcion do scrijhaedje totavå. Docô après, dins l' rivowe "Toudi", i mostréve kimint k' on pleut fé, tecnicmint, li rfondaedje.

Pus tård, Jean-Luc Fauconnier aveut stî rcweri dins les vîs papîs, et discovri k' i gn aveut ddja des djins k' avént SOHAITî on rfondou walon : Adelin Grignard, Marcel Hicter, et l' fameux papî Baye di 1957, rapexhî pa Djhan Djermwin.

Djihan-Luk Fåconî a minme drovou les pådjes do Bourdon a Lorint Hendschel po-z espliker l' traeyin.

Après, gn a yeu les ahotes des "gros colés" a tot çou ki s' rapoirtéve å rfondaedje, et tos les "ptits" ont baxhî l' tiesse. C' est li rlomé papî da Jean Lechanteur dins li rvowe "Wallonnes" e 1996. C' est on miråke ki les Rantoelîs ont sorviké al rascråwe.

Les såmes tecnikes do rfondaedje

  • Li rfondaedje ni vout nén candjî li prononçaedje des djins. I n' avind kel sicrijhaedje.
  • Li rfondaedje asrpouve d' aveur on seul sicrijha po tchaeke mot. Li scrijha ritnou est lomé li rfondowe. Les ôtes sicrijhaedjes, a l' assorlon des accints do walon, sont lomés les disfondowes.
  • On-z a sayî eto di fé do disfaflotaedje. C' est waitî di rsaetchî les faflotes ki vnèt des accints et nén do soûmint do mot walon. Li såme esteut on scrijha avou 15 a 20 faflotes po cint mots, u 5 faflotes po 100 letes.
  • Li rfondaedje saye di rprinde des piceures tipikes do walon, minme s' ele vegnnut di ptitès coines del Walonreye. Insi, li tchuze possibe des fômes do Coûtchant walon avou advanceyès voyales (espiter = sipiter).

Kimint k' les rfondowes sont tchoezeyes

  • Avou on betchfessî scrijha.
  • Rîle del pus lådje oyowe.
  • Rîle des rîlêyes.
    • rîlêye des des mots ki s' sicrijhèt avou -ui- e francès: i s' rifondèt avou -u- ou -û-: nute, brut, cur, ût, Felu, Du. Ci caractere do walon la est ddja veyåve e 1150 (L. Remacle).
    • rîlêye des mots ki s' sicrijhèt avou -en- e francès: i s' rifondèt avou -in-; årvierdimint del rîlêye des mots ki s' sicrijhèt avou -an- e francès: i s' rifondèt avou -an-. Mins gn a sacwantès sorwalondes.
  • Rîle del fôme li pus tipike.
    • riwalonijheyès fômes:
      • rîlêye francesse ER+Cossoune: viebe,
      • betchete e- (siconte del betchete rifrancijheye an-): emierder, purade ki anmerder.
    • sorwalondes.

Sacwantès tecnikes especiåles di rfondaedje

Rimetaedje di l' ortografeye do rfondou avou les cenes k' i gn a veut dvant

Hårdêyes divintrinnes

Hårdêyes difoûtrinnes