Viebe sins djin

Èn årtike di Wikipedia.

On viebe sins djin, c' est on viebe ki n' si codjowe nén ås diferinnès djins (cåzant, atôtchî, riwaitant).

Il est todi eployî come si l' sudjet sereut on rwaitant singulî.

Å pus sovint, il est eployî avou l' prono "i", afeye eto avou l' prono "ça".

Kékès egzimpes[candjî | candjî l’ côde wiki]

Fråzes djeneråles[candjî | candjî l’ côde wiki]

Il a stî on tins k' on-z aveut l' permis sins egzamin.
Il avize kel voleu n' a nén moussî pa l' ouxh.
I fåt çk' i fåt.
Vos n' åroz k' a mete on coplemint, s' il astchait.
I gn è vneut podecô do waraexhe vint.
I lyi prind co ene zine.
Cwand i tchôkive dins l' taeye (dins les houyires), i faleut rastoker.
I va! Ça vos va?
Ça va drole, pa côps !
I fwait målåjhey è plaecer ene avou lu.

Dins les fråzes sol tins k' i fwait[candjî | candjî l’ côde wiki]

I ploût; la k' i ratake a ploure; il a rploû so les fours.
I lût les cwate soleas; i lût l' solea des cwate costés.
I brouwene; i mozene.
I nive; i nivteye; i payteye.
Il a djalé a pire finde; il a co rdjalé.
I rligne.
I fwait spès; i freut spès ou çk' i s' piedreut.
I fjheut on bea clair di bele.
I n' fwait nén åjhey rôler pa ç' tins la.
I fwait fenant, i fwait brexhlant, i fwait ridant, i fwait glimonant, i fwait soelant; i fjheut ene bonté d' tos les diåles.
I s' aleve des walêyes.
Il a do må d' ploure.
I n' pout må di rfé bon, avou ces nûlêyes la.[1]

Sourdants[candjî | candjî l’ côde wiki]

  1. Sourdant po sacwants egzimpes : L. Remacle, Sintake do walon del Gléjhe, tome II.