Adjint Mwasse (roman)

Èn årtike di Wikipedia.

Ajent Mwasse

Adjint Mwasse (Ajent Mwasse), c' est on roman policî sicrît pa Jacques Desmet edåmé après l’ afwaire Dutroux, mins eplaidî fok e 2017 (et rexhou podbon seulmint e 2019).

Kimince do live[candjî | candjî l’ côde wiki]

Djiblou. Inte lu tunel et l’ rond-pont, li break a tårdjî tot frinnant a råyî ses bindlaedjes.
- S’ i vos plait bén, m’ crapåde !
Des blondès longuès tresses sorlevêyes pal bijhe, eschapêye di dzo on blanc bobo. Rén k’ deus féns ouys ådzeu d’ ene sipesse etcherpe nukeye pa les rafûlantès mwins d’ ene man.
- Oyi, madame ?
Li feme padrî l’ volant a mostré des boesses di cwårton et des atricayes so les banketes di drî.
- Fåt ki dj’ våye moenner ces cacayes la pol Noyé des efants d’ ene sicole al rowe Mazi. Mins dji n’ so nén d’ Djiblou, et dji so pierdowe. Vos n’ mi sårîz mostrer m’ voye ?
Celine, 13 ans a radjusté les abertales di s’ saetch å dos, et vni pus près do boird del voye. Cwatre eures et dmey. Li brune tcheyeut ddja. Après si scole, ele diveut co rpasser pamon l’ apoticåre. I lyi fåreut co bôrer pus rade po rabroker a s’ måjhone, et n’ nén mete ses djins dins les transes.
- Vos n’ estoz nén lon erî, madame. (…) Les efants vont esse binåjhes po les atricayes. I vos fåt prinde li voye di Nameur, vaila a droete, ey adon-pwis, ridschinde come po-z aler el veye, rimonter disk’ å rond pont et ratraper l’ brijhî d’ Mazi.
- Dji n’ î comprind rén. Brijhî d’ Mazi ! C’ est come si vos m’ cåzrîz e namurwès. Et avou mes vîs ouys. Alez ! On fwait martchî. Vos montez dins m-n oto, et vos m’ mostroz l’ voye del sicole. Dj’ î va radmint poirter les atricayes, et dji vs ramoenne fén roed a vosse måjhone…

Corwaitaedje[candjî | candjî l’ côde wiki]

Mins ki s' passe-t i après? Dins l' Rantoele 91, Lucyin Mahin mådjene ene shûte:

Come vos av co sovnance di l’ Afwaire Dutroux, vos savoz bén çou k’ s’ a passé après. Li live va don trinner sol discrijhaedje del prijhinresse, djoû après djoû, et motoit raconter les sinnes crapuleuses la ki l’ kidnapeu (ki s’ aveut dguijhî a viye feme) va profiter del crapåde. Pu l’ mete a fén, u l’ leyî mori d’ fwin, veyanmint k’ il a stî ramassé pa les « blouws ».
C’ est surmint l’ adjint Mwasse ki l’ a vnou rascode, après k’ onk di Bietris åye noté si limero d’ plake, la k’ i s’ aprestéve a apicî ene ôte maraye.
Oyi mins nonna ! Les romans walons ont todi ene plaijhante fén. Dabôrd, c’ est ki l’ Djiblotene, li prumire prijhinresse, aveut yeu l’ ådjeu d’ muchyî si sûtifone. On novea modele, fén raptiti, ki s’ pa, èn indjenieur al police sicrete, lyi aveut prusté pol lu fé des sayes. Divant ki l’ proylî ni lyi stitche les amacantès droukes, li proye aveut parvinou a houkî s’ mononke k’ est comissaire di police. Ci-ci a-st evoyî l’ adjint Mwasse, k' a-st amoussî tot seu dins l’ måjhon-amigo, come on rnåd k’ aprepeye d’ on pouli. Si a-t i neutralijhî li foircixheu divant k’ i n’ åye yeu l’ tins di fé ses målès keures. Ca i ratindeut tofer ki ses proyes atakénxhe a s’ dispierter po profiter d’ zeles, dins leu dmey soumey, la k’ i veyeut li purnale di leus ouys.

Mins c' est totès edvincions! Gn a rén d’ vraiy, apus ki l’ dierinne fråzlete, inte åtchetes.

Come d’ efet, al pådje 14 (so 146), on cwite dedja nosse bôdård et s’ ritrover avou deus tagueus ki vont, par nute, sicrire des påters di bourike so les meurs di l’ oujhene Melote. Pask’ ele vént d’ elzès cayî a l’ ouxh, po seraedje del fabrike – mins cisse-ciale a stî dislowêye et rmontêye e l’ Espagne !

Ké rapoirt inte les deus ?

Si on vos l’ dit so Wikipedia, vos è såroz ostant k’ les lijheus. Eyet l’ såme d’ on roman policî, c’ est di tni e-n alinne li lijheu(se) disk’ a l’ dierinne pådje, dowô ?

Ebén, c’ est çou k’ nosse Djåke a stî capåbe d’ adiercî, come on mwaisse, tot nos rifjhant sondjî ås ôtes polårds e walon, come les deus cis da Jean Bosly « L' afwaire des Houlpeas » et « Li molén d' å Pré Bolet ». Ou, pus près d’ nozôtes, « Kî çk' a touwé JFK? », da Chantal Denis.[1]

Aidance[candjî | candjî l’ côde wiki]

Chantal Denis a rlî et rcoridjî tot l’ live.

Djozé Schoovaerts a-st enimådjî tchaeke tchaptrê (end a 32) pa on dessén aloyî al sipoûle. Sins rovyî k’ c’ est lu k’ a fwait tot l’ epådjnaedje.

Hårdêye difoûtrinne[candjî | candjî l’ côde wiki]

Mwaisse tecse]

Sourdants[candjî | candjî l’ côde wiki]

  1. Lucyin Mahin, Li Rantoele 91, waeyén-tins 2019.