Aller au contenu

Catalan (lingaedje)

Èn årtike di Wikipedia.
(Redjiblé di Catalan)

lingaedjes > indo-uropeyin > italike > occitano-catalan > catalan


Catalan
Català
Mape del sitindêye do catalan
Rilîjhaedje[kətəˈla] / [kataˈla]
Estats (redjons)Espagne (Catalogne, Valince, Baleares), Andôre, France (Catalogne Bijhe), Itålye (L' Alguer)

()
Cåzeus
Nombe10 miyons[1] (2024)
Ôtès informåcions
Alfabetalfabet latin
SôreSVO
Tacsonomeye
FilodjenêyeIndo-uropeyinne
 Italike
  Lingaedjes romans
   Romane occidentåle
    Ibero-romane
     Grop catalan-valincyin-baleyåre
      Catalan
Statut oficir
MinoritaireFrance, Itåleye (Sardingne)
pa l' Lingaedje oficir d' Andôre. Co-oficir e l' Espagne.
Otorité linwistikeInstitut d'Estudis Catalans eyet Acadèmia Valenciana de la Llengua
Côdes di classifiaedje
ISO 639-1ca
ISO 639-2cat
ISO 639-3cat (en)
Glottologstan1288 (en)
Linguasphere51-AAA-ab
Prumî årtike di l' Univiersele declaråcion des droets del djin
Declaråcion univiersele des droets del djin, art. 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres en un esperit de fraternitat.

Li catalan (català e catalan), c' est on lingaedje roman djåzé pa ût a nouv miyons d' djins, aprume e l' Espagne, mins eto e l' Principåté d' Andôre, ey ene miete e l' France ey e l' Sardingne (Itåleye).

C' est onk des lingaedjes do payis ricnoxhou pa l' Espagne (avou l' galicyin, li basse, l' occitan, li liyonès, l' asturyin, eyet l' aragonès.

Côde ISO: ca.

Mwaissès dnêyes

[candjî | candjî l’ côde wiki]

Çou k' on lome les Payis Catalans, c' est :

  • les cminåltés otonomes espagnoles di Catalogne, di Valince eyet des Iyes Baleyares, wice ki l' lingaedje est oficir avou l' castiyan et cåzé pa 70 a 95 å cint des dmorants.
  • el Principåté d' Andore, wice ki c' est l' lingaedje oficir.
  • el Catalogne Nôr (Rossiyon), e l' France
  • dins l' veye d' Alguer, e l' Sardingne, ki fourit peuplêye d' abagants catalans
  • dins li Franja de Ponent e l' cminålté otonome d' Aragon e l' Espagne, wice ki l' lingaedje n' a pont d' sitatut rconoxhou.

Rishonnance avou les lingaedjes vijhéns

[candjî | candjî l’ côde wiki]

Li catalan (català) est, avou l' occitan, on mimbe del famile occitano-catalane, ene des pus viyès familes di lingaedjes romans avou l' galo-roman.

Å cmince, li catalan eyet l' occitan n' fijhèt k' on seu lingaedje, çou ki fwait k' on dit ossu bén «vî catalan» ki «vî occitan» po lomer ci vî lingaedje la.

Catalan ey occitan sont co asteure foirt près onk di l' ôte.

Egzimpe di tecse

[candjî | candjî l’ côde wiki]
  • e catalan: Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
  • ratournaedje e walon: Tos les omes vinèt å monde libes et ewals po çou k' est d' leu dignité et d' leus abondroets. Leu råjhon et leu consyince elzî fwait on dvwer di s' kidure inte di zels come des frés (prumî årtike del Declaråcion univiersele des droets del djin).

Raprindaedje do catalan

[candjî | candjî l’ côde wiki]

Il a cmincî — e stoumuligne - do tins da Franco, dins les scoles.[2].

Lorint Hendschel a ratourné on tecse di Miquel Martí i Pol.

Årtikes a vey avou l' Catalogne ou l' catalan:

Difoûtrinnès hårdêyes

[candjî | candjî l’ côde wiki]
Lingaedjes romans
Latén (Latén vulgaire †)
Roman coûtchantrece
Troke ibero-roman AragonèsGalicyinEspagnolLiyonèsPortuguès
Troke galo-roman BorguignonDjersiyèsFrancèsFrancoprovinçåGaloLorinMorvandiôNormandPicårdPweturlinTchampnwèsWalon
Troke galo-italike CôsseLigurLombårdPîmontèsVenicyinEmilyinRomagnol
Troke occitano-roman CatalanOccitan
Troke reto-roman FôrlanLadinRoumantche
Roman levantrece
Troke italo-roman ItålyinNapolitinIstriyotSicilyinToscan
Troke iliro-roman Dalmate
Troke balcanike RouminArouminMegleno-rouminIstro-roumin
Roman d' iye Sarde
Ôtes Sabir (Lingua Franca)
  1. Institut d'Estudis Catalans, 2024.
  2. Djôr Sfasie; Avou Madame Rosa Roig, professoresse di catalan, al pinsion, Li Rantoele l° 61, prétins 2012