Diclaråcion des droets des djins po tos les payis do monde

Èn årtike di Wikipedia.

Li Diclaråcion des droets des djins po tos les payis do monde u diclaråcion univiersele des abondroets del djin[1], c' est on tecse di rclamaedje po les abondroets des djins di tos les payis do monde.

Eleanor Roosevelt ki tént e ses mwins li prumî tecse del diclaråcion (1949)
Modêye Djosran-Seret, replaideye do Muzé do Vicaedje des Walons e 2018

Mwaissès dnêyes[candjî | candjî l’ côde wiki]

Li tecse a stî scrît pa ene troplete di djins, acviernés Eleanor Roosevelt.

Il a stî accepté di l' Assimblêye djeneråle di l' ONU li 10 di decimbe 1948, pal voye do decidaedje (rezolucion) 217 A (III).

Il a stî ratourné dins ene cåkêye di lingaedjes, inte did zels li walon.

Contnou[candjî | candjî l’ côde wiki]

Après èn adrovaedje, les 30 årtikes del diclåråcion esplicnut les pondants et les djondants des abondroets des djins, ki dvrént valeur po tos tchamps payis.

Acceptance[candjî | candjî l’ côde wiki]

Pitchote a midjote, il a stî accepté dins bråmint des payis, et î divni sourdant po les lwès nåcionåles. Portant, sacwants payis s' ont ene miete houwé evoye del diclaråcion, tot djhant k' ele ni rprezinte k' ene avuzion des abondroets des djins dins l' Monde coûtchantrece. Metans, les payis di l' OCI, k' ont riscrît on tecse rashiou so l' islam e 1990.

Modêyes e walon[candjî | candjî l’ côde wiki]

Istwere[candjî | candjî l’ côde wiki]

Li prumire modêye a stî motoit stî scrîte pa Guy Fontinne, Maurice Jachim et Alex Snysters e lidjwès.

Elle a stî rveyowe pa Charles Josserand et René Seret et cossemêye på CRIWE. On riscrijhaedje avou l' accint del Viye Såm est dvou a Joseph Docquier.

Li declaråcion a stî libmint rashiowe e rfondou walon pa Lorint Hendschel eyet Pablo Sarachaga.

Corwaitaedje[candjî | candjî l’ côde wiki]

Sacwants modêyes sont rsintowes come foirt rifrancijheyes. On a bråmint rprotchî l' uzaedje do mot «ome» po totes les «djins», çou ki fwait dire, tot baltant, ki les femes n' ont nou droet ladvins.

Sacwants cognes di croejhete ni vont nén avou les acceptances del croejhete walone, come li plaeçaedje des addjectifs djondreces calkés do francès divant l' no (djeneråle assimblêye).

Eplaidaedjes[candjî | candjî l’ côde wiki]

Li modêye Djosran serè veyåve tot on tins sol waibe des Nåcions Uneyes. Ele serè replaideye so papî e 2018 på Muzé do Vicaedje des Walons (ISBN 978-2-39010-140-6).

Li modêye e rfondou walon est lijhåve dispu les anêyes 2000 sol waibe «l' Aberteke».

Les modêyes Hendschel-Sarachaga et Dokir ont stî rmetowes so Wikisourd e 2022.

Hårdêyes difoûtrinnes[candjî | candjî l’ côde wiki]

Sacwantès modêyes e walon :

Sourdants et pî-notes[candjî | candjî l’ côde wiki]

  1. Li ratourneure « droets d’ l’ ome » est eployeye eto, mins disconseye, a cåze do stroet sinse do mot «ome», et do meyeu rapåmaedje do sinse pol mot «djin».