Aller au contenu

Mecsike

Èn årtike di Wikipedia.
Estats do Mecsike di diferins liveas d' diswalpaedje
Payizaedje

Li Mecsike, c' est on dislaxhî payis d' Amerike bijhrece.

Mwaisse veye: Mecsico

Manoye: pezo mecsikin

Lingaedjes:

Binde di tere, ki s' rastroetixh aviè Nonne inte l' Oceyan atlantikeLevant) eyet l' Påjhûle OceyanCoûtchant).

  • civilizåcion maya
  • civilizåcion asteke
  • abrocaedje des Espagnols, vinant d' «Ispagnola» (Ayiti), dizo l' moennance da Hernan Cortés.
  • Cwand Napoleyon evayixha l' Espagne (1808), les Mecsikins declarèt leu dislaxhaedje di l' Espagne e 1910.
  • Li prumî impire (1821-1824) ki comprindeut totes les coloneyes espagnoles, del Californeye å Costa Rica, ni fjha nén long feu. Si dfinaedje e 1824 va provoker li disrashonnaedje di l' Amerike cintråle.
  • Prumire republike (federåle) (1824-1833) shuvowe d' ene republike cintralisse (1833-1845)
  • Abrocaedje des Estazunyins (1845-1847): li Mecsike piede li mitan di s' teritwere (tos les estats d' Nonne des Estats Unis d' asteure).
  • Diferinnès rifômes, inte di zeles li creyåcion d' èn estat layike (1857) pu li moratwere sol ripayaedje des desses di l' estat (1862). C' est adon ki les Francès, les Espagnols et les Inglès, ni veyant vni li rtoû des brokes k’ il avént prusté, mancît d' evayi l' payis. Mins les bidons fourît arindjîs avou les Espagnols et les Inglès. Dimorént les Francès ki prindît l' povwer avou l' aidance des pårtis wårdiveus.
  • Deujhinme impire, k' el corone rivént a Miyin d' Otriche, l' ome da Tchårlote di Beldjike (1864). Cisse-ciale divént don imperresse do Mecsike. Mins les sôdårds francès si rsaetchèt. Les Bedjes et les Otrichyins evoyèt des sôdårds lavola (2000 po les Bedjes et 6000 po ls Otrichyins).[1] Mins gn a pont d' avance : Miyin est ramassé pås revinteus et fuziyî (1867). Tchårlote, k' a rwangnî l' Urope po dmander d' l' aidance a Napoleyon III ey å påpe Pî IX, divént sote.

Mousse e l' ALCAB e 1994.

Li payis ni s' a nén diswalpé come ratindou pa les disfindeus do libe comiece.

Foirt siplawné pa les martchands d' droukes, aprume li cocayene.

Dins les Belès Letes e walon

[candjî | candjî l’ côde wiki]

Yves Paquet: Ya basta et vos nd åroz: live avou sacwants tecses sol Mecsike.

Hårdêye difoûtrinne

[candjî | candjî l’ côde wiki]

Claudy Raskin, a Mecsico avou mi aparey] (so l' Aberteke)

Commons
Commons
I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son a vey avou l' Mecsike .
  1. Roland Neuprez, Ene princesse k’ on a on pô rovyî, Li Rantoele l° 116, ivier 2025-2026, p. 7.