Situdia fonolodjike da Marchot sol walon do Bork

Èn årtike di Wikipedia.
(Redjiblé di S38)
(coviete)

Li studia fonolodjike da Marchot sol walon do Bork, kel tite e francès, c' est «Phonologie détaillée d'un patois wallon - Contribution à l'étude du wallon moderne», c' est on studia di fonolodjeye, foirt sipepieus, sol walon do Bork. C' est l' ouve da Paul Marchot, ki rdiswalpêye li racourti k' aveut ddja parexhou come adrovaedje di Le patois de Saint-Hubert.

Il a stî eplaidî e 1892 a Paris.

C' est l' prumî sfwait studia sol walon.

L' ovraedje est rprins sol limero [S38] dins l' djivêye des motîs do walon

Ritravayaedje so les mots do live[candjî | candjî l’ côde wiki]

Les mots cités come modeles fonolodjikes ont stî rmetous e sistinme Feller pa Lucyin Mahin k' a rashiou djondant li prononçaedje di Transene. Les deus rîlêyes di mots ont adon stî rindjeyes dins l' ôre alfabetike. Ci papîscrît la est wårdé å Cidwel. Et les mots avou l' accint d' Transene, radjoutés, sont rprins come l° [S39] dins l' djivêye des motîs do walon.

Tot ç' motlî la a stî radjouté al båze di dnêyes di l' Årdene nonnrece.

Les mots do Bork ont stî rarindjîs co on côp e 2019, e scrijha Feller, et replaidîs so l' Aberteke. Cisse djivêye la est rprinjhe sol limero [S38b] e Wiccionaire, a cmincî di ciste anêye la.

Sacwants piceures a pårt[candjî | candjî l’ côde wiki]

Li rastrindou long O est bén ricnoxhou. Il est ortografyî «ôo» dins l' tecse "Canupersil, li båshele di l' adjeyant".

Hårdêyes difoûtrinnes[candjî | candjî l’ côde wiki]