Faeroyès

lingaedjes > indo-uropeyin > tîxhon bijhrece > dizo-groupe coûtchantrece > faeroyès

---

Li faeroyès (Føroyskt e faeroyès) est on lingaedje escandinåve coûtchantrece cåzé ezès iyes Faeroyé. Si pus près parint c' est l' izlandès.

Rishonnance et adire avou l' izlandès

Li tcherpinte do faeroyès rishonne bråmint l' cene di l' izlandès, ki sont ambedeus mårkés pa on foirt arcayisse, L'estructura del feroès s'assembla molt a la de l'islandès, essent ambdues marcades per un fort arcaisme, que les ha deixades gairebé com l'antic nòrdic. És possible per als parlants d'una de les llengües llegir textos en l'altra, si bé el parlar divergeix més. Diferències entre ambdós són:

• Fidelitat etimològica: L'escritpura del feroès s'ha plegat més als canvis en la pronúncia, deixant una mica de banda el total purisme etimològic de l'islandès.
• Dialectes: L'islandès gairebé no en té, mentre que el feroès sí, i marcats.
• Fonologia: El feroès no té el so dental fricatiu (anglès "th")
• Purisme: Tot i ser també molt conservador, el feroès presenta, sobretot en la llengua parlada, més manlleus estrangers, sobre danesos.

Història

Pels volts dels segles IX-X d.c. les Fer-Oer van ser invadides per vikings procedents de Noruega que parlaven l'antic escandinau. D'aquell parlar va evolucionar el feroès que, a diferència del noruec mai no va desenvolopar una cultura escrita d'importància, existint pel període entre el segle X i el XV escasses restes d'escriptura rúnica. A partir del segle XIV, però sobretot del segle XV es comença a escriure l'idioma en alfabet llatí. Es tracta en la majoria dels casos d'escrits legals o de tipus diplomàtic. En general però, la dependència política de les illes respecte de Dinamarca feu que la majoria de documents fossin en el cada cop més diferent danès.

El primer llibre imprès en feroès és el "Faeroiske Qvaeder om Sigurd Fofnersvane og hans Aet" ( Balades Faroesses sobre Sigurd el Mata Dracs i el seu Llinatge) i data del 1822. Per fer-se una idea del nivell de persecució del idioma a mans dels danessos cal saber que ja en el segle XVIII (1770) Jens Christian Sbavo, preocupat per la posible desparició va escriure un diccionari Danès-llatí-faroès, una Ortografia, una Ortofonia i una recopilació de balades feroeses. Cap d'aquests treballs va aconseguir-los editar en vida. Les balades ho van ser en 1930 i els treballs lingüístics entre 1966 i 1970. El nom del llenguatge en feroès és foroyskt. Desprès 1947 el danès deixa de ser la llengua oficial del territori i guanya l'estatus el feroès. El primer diari en feroès va apareixer el 1890.

• Nombre de parlants

47.000 (dades de 1976). Tots ells a les illes Fer-Oer, territori autònom danès. Tot i el petit nombre de parlants no es considera una llengua en perill d'extinció.

• Lèxic

Jo  eg
Tú  tú
Nosaltres  vit
Aixó  hesi
No  ikki
Home  maður
Ocell - Gos  fuglur - hundur
Ull  eyga
Menjar - Beure  eta - drekka
Nit  nátt
1  ein
2  tveir
3  tríggir
4  fyra
5  fimn
6  seks
7  sjey
8  átta
9  níggju
10  tíggju