Såvlon

Èn årtike di Wikipedia.
Pol discramiaedje des årtikes avou l' mot « Såvlon », loukîz cial.

Po des linwincieusès racsegnes sol mot "såvlon", alez s' vey sol Wiccionaire

tiernea d' såvlon el wastene

Li såvlon u såbe, c' est ene sôre di tere fwaite di tos ptits féns grins.

Poujhaedje do såvlon[candjî | candjî l’ côde wiki]

Il est poûjhî dins des såvnires u trôs d' såbe, k' ont leyî des nos d' plaeces el Walonreye. Eto sol boird di mer ou dins l' lét des corantès aiwes.

Sôres di såvlon[candjî | candjî l’ côde wiki]

  • såvlon d' pladje.
  • såvlon d' wastene (do dezert)
  • crås såvlon
  • rodje såvlon

Uzaedjes do såvlon[candjî | candjî l’ côde wiki]

I sieve bråmint ås maçons po les moirtîs. Divant di s' è siervi, el fåt raidjî.

Li crustal est fwait di 61 åcint d' såvlon et 25 åcint d' plonk et des ôtes tchimicreyes.[1]

Les efants djouwnut voltî dins l' såvlon. C' est po ça k' on ls ahesse avou des batchs å såvlon (dins les cortis u les plinnes di djeu).

Tere å såvlon[candjî | candjî l’ côde wiki]

Plantes[candjî | candjî l’ côde wiki]

Les plantes ki plèt crexhe sol såvlon, c' est des plantes a pårt, ca ele divèt prinde li mateur å moumint do plovaedje. Paski pocwè? Paski l' såvlon est foirt aiwipassant (permeyåbe).

Les vatches ki paxhèt so des teres å såvlon endè polèt magnî bråmint, et fé des maladeyes del panse et des boyeas. Les tchvås parey, et awè des trintchêyes.

Passêyes[candjî | candjî l’ côde wiki]

Li såvlon lait les passêyes di biesses (et d' djin).

Grande air et såvlon[candjî | candjî l’ côde wiki]

timpesse di såvlon

Li såvlon si leye voltî epoirter på foirt vint. Dins l' desert, çoula dene ene timpesse di såvlon.

Sourdant[candjî | candjî l’ côde wiki]

Commons
Commons
I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son a vey avou l' såvlon .
  1. Charles Massaux, divins Li Chwès.