Bas Payis

Èn årtike di Wikipedia.
Bas Payis
Drapea
Åres nåcionåles
Imne nåcionå: Wilhelmus van Nassouwe
Mwaisse-veyeMisterdam
Lingaedje oficirNeyerlandès
Sitindêye
• totåle
• aiwe

41 543 km²
18.7%
Populåcion
• totåle
• dinsité

17,590,672 dimorants
423.4 djins/km²
Dislaxhaedje19 djanvî 1795
Tchîf d' estatWillem-Alexander des Pays-Bas
Prumî minisseMark Rutte
Manoyeuro
Coisse d' eureUTC+01:00, UTC+02:00
Preficse telefonike+31
Dominne internete.nl
Wikimedia Commons I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son a vey avou Bas Payis
Bas Payis
Discramiaedje des årtikes avou "Bas Payis"

Les Bas Payis (on dit sovint, tot s' brouyant, li Holande), c' est èn estat metou a Bijhe del Beldjike, k' a stî sovint raloyî avou leye des trevéns d' l' istwere.

I s' ont pårti podbon e 1830, al Revolucion braibonresse.

I s' ont rmetou eshonne, economicmint, tot-z askepiant l' Beneluss, do côp après l' guere di 1940-1945, ki fourit l' nawea do Cmon Martchî a shijh (1957).

Djeyografeye[candjî | candjî l’ côde wiki]

Diferince etur "Bas Payis", "Holande" eyet "Neyerlande"[candjî | candjî l’ côde wiki]

Bas Payis : Les "Bas Payis", c' est el no dné å payis. Li problinme, c' est k' c' est uzé å pluriyal. Adon, li prumî sinse des "Bas Payis" sereut li teritwere des edroets ki sont foirt djondants, virpus dzo, el livea del mer do costé do Beneluss.

Holande : El Holande, c' est ene bazår do deus provinces : èl Holande Bijhrece ey el Holande Nonnrece.

Provinces[candjî | candjî l’ côde wiki]

La lisse des provinces.[1]

Province Mwaisse veye Populåcion
(2023)
Sitindêye
(totåle, km²)
Dinsité
Braibant Bijhrece Den Bosch ¹ 2626000 5082 517
Drenthe Assen 502000 2680 187
Flevoland Lelystad 445000 2412 184
Friesland Leeuwarden 660000 5753 115
Gelderland Arnhem 2134000 5136 415
Groningen Groningen 596000 2955 202
Holande Bijhrece Misterdam 2953000 4092 722
Holande Nonnrece Li Hår 3805000 3308 1150
Limbork Måstrek 1128000 2210 510
Overijssel Zwolle 1184000 3421 346
Utraik Utraik 1388000 1560 890
Zelande Middelburg 391000 2933 133
Totåle 17811000 41543 429

¹ obén 's-Hertogenbosch

Lingaedjes[candjî | candjî l’ côde wiki]

Istwere[candjî | candjî l’ côde wiki]

Li Beldjike et les Bas-Payis d' ouy fôrmént les Bas Payis borguignons (15inme sieke), pu espagnols (16inme sieke)

Mins, après l' guere di cwatru-vints ans (1568-1648), les Bas Payis do Nôr divnît on dislaxhî payis (Republike des Set Bas Payis Unis), ki va viker disk' e 1795.

E 1795, les Francès s' rindît mwaisses de facto et-z askepyî on "payis-poplinete" lomé "Republike batave" (1795-1806), pu "Rweyåme di Holande" (1806-1810). Ci-cial fourit govierné pa Louwis -Napoleyon Bonapåre, li fré da Napoleyon.

De 1810 a 1813, les Pays-Bas divnît on boket del France.

Di de 1813 a 1815, i fourît lomés "Principåté".

Al fén, e 1815, i fourît rashonnés ås ancyins Bas Payis otrichyins et al Principåté d' Lidje dizo l' alomåcion di Rweyåme Uni des Bas Payis.

I pierdît l' boket metou nonnrece di cisse sitindêye la, ki divna l' Beldjike al Revintreye di 1830. Li Grande Dutcheye do Lussimbork esteut då Rwè d' Holande, mins nén del Holande.

Tins del guere 1914-1918, les prijhnîs bedjes ont stî resserés dins des camps el Holande.

Impire colniå[candjî | candjî l’ côde wiki]

Les Bas Payis estént mwaisses d' impire colniå, la k' gn a veut :

Rilomêyès djins des Bas-Payis[candjî | candjî l’ côde wiki]

Loukîz eto : Sicrijheus e neyerlandès

Referinces[candjî | candjî l’ côde wiki]

  1. Provincies in cijfers, AlleCijfers