Grossès aiwes

Èn årtike di Wikipedia.

Po des linwincieusès racsegnes sol mot "grossès aiwes", alez s' vey sol Wiccionaire

Grossès aiwes a Ocgniye, e moes d' awousse 2008
E Sud-Ouwess del France, e moes d' avri 2001

Les grossès aiwes aschoûtez lu u aschoûtez lu u aschoûtez lu[1] (on dit eto : grandès aiwes, hôtès aiwes ou pus biesmint les aiwes), c' est cwand les aiwes des mouzes afûlèt, et enaiwer l' payis. On voet ça å rlén, u après les oraedjes d' esté, u cwand i ploût a rlaye, al såjhon des plouves dins sacwants payis.

Motlî[candjî | candjî l’ côde wiki]

On djåze eto di:

  • vinaedje-foû: l' aiwe vént foû di s' lét
  • disboirdumint u disboirdaedje: li rivire disboirdêye.
  • enaiwaedje: les tchamps, les rowes, les måjhons sont-st enaiwêyes.

Sacwantès grossès aiwes el Walonreye[candjî | candjî l’ côde wiki]

Ezès payis del Mîtrinne Mer[candjî | candjî l’ côde wiki]

Ezès payis del Mîtrinne Mer, gn è ra des grossès aiwes tos les 10 a 14 ans. Li tournante a ddja stî esplikêye dins l' Bibe (et dins l' Alcoran) avou l' paskeye da Djôzef vindou pa ses frés. Les 7 cråssès vatches et les 7 sipessès påtes corespondént ås termenes di plouve, la k' gn a bråmint des tchance d' aveur les hôtès aiwes.

Gn a kécfeye eto ene foû grande tournante di 7 côps 7 ans.[2]

E Marok

Ôte pårt[candjî | candjî l’ côde wiki]

Hårdêyes difoutrinnes[candjî | candjî l’ côde wiki]

Sourdants & pî-notes[candjî | candjî l’ côde wiki]

Commons
Commons
I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son a vey avou les grossès aiwes .
  1. Les deus prumîs prononçaedjes, avou Coron -ès des addjectifs femrins pluriyals metous padvant; li troejhinme sins (e 20inme sieke, dins les accints les pus nonnreces; waitîz l' mape ALW.
  2. Rilevés d’ ene djin do viyaedje « Mwarid », « Oulad Aamran », Douccala, (Marok) tot mzurant li pus hôte avanceye del basse « Warar ». Divant les grossès aiwes di 2008-2009, gn aveut ddja yeu çoula e 1966-1967, et dvant, e 1915-1916.