Åbe Abråm

Èn årtike di Wikipedia.

Po des linwincieusès racsegnes sol mot "åbe Abråm", alez s' vey sol Wiccionaire

Åbe Abråm avou l' pî e Mouze diviè Fumwè (come on l' voet a Transene u a Nåwinne)
Åbe Abråm cial lomé "mwin do Bon Diu" på fotografe

L' åbe Abråm ou åbe Abraham, c' est ene sôre di nûlêye ki s' alårdjit a môde di coxhlaedje tot vnant viè l' plaece k' on-z est.

Les pus beas ont-st on pî metou sol roye do cir.

Sôres d' åbes Abråm[candjî | candjî l’ côde wiki]

Cwand il a l' pî å Coûtchant, il anonce del plouve. On djheut :

  • L' åbe Abraham a l' pî e Mouze; ou : L' åbe Abråm l' cou e Mouze (dins ene grande pårteye del Walonreye, å Coûtchant ey a Nonne di Mouze)
  • L' åbe Abraham a l' pî sol Djer (Basse Mouze)
  • L' åbe Abraham a les pîs dins l' aiwe
  • L' åbe Abraham a les pîs å vint
  • L' åbe Abraham a l' pî dins on tahourea

Mins cwand il a l' pî a Bijhe e les coxhes a Nonne, c' et po fé bea.

Ci côp la, s' il a les pîs å Levant, c' est sene di grand vint.[1]

Esplikêye sol no[candjî | candjî l’ côde wiki]

Kécfeye ki c' est l' imådje del mwin do Bon Diu (k' on n' pout nén rprezinter divins l' Tradicion djwive, li vént ratni l' mwin da Abråm cwand i vola touwer s' fi Izåk. Ça esplicreut l' no do nouwaedje dins sacwants lingaedjes.[2]

Dins les Belès Letes e walon[candjî | candjî l’ côde wiki]

On è cåze dins les romans da Djôzef Calozet, tot djhant ki, s' il a ses pîs e Mouze (do costé d' Fumwè ou d' Djivet, çou k' est l' Coûtchant po Nåwinne), c' est po ploure bénrade.

Sourdants[candjî | candjî l’ côde wiki]

  1. ALW 3 p. 82.
  2. No d' l' åbe Abråm so ciste imådje cial des Cmons