Aller au contenu

Aragonès (lingaedje)

Èn årtike di Wikipedia.

lingaedjes > indo-uropeyin > italike > aragonès


Spårdaedje des langues e l' Espagne (1000-2000)

L' aragonès (dins ç' lingaedje la : aragonés), c' est on lingaedje roman co djåzé dins les viyaedjes di montinne Bijhe di l' Aragon, et ki s' raprind eto a Saragosse.

L' aragounès, eshonne avou l' liyonès, l' asturiyin, l' occitan, li catalan, li basca eyet l' galicyin, sont les lingues ricnoxhowes pa l' Espagne.

Il est diswalpé so Wikipedia.

Côde : an.

Come li castiyan et li Liyonès, l' aragonès s' a spårdou di Bijhe a Nonne avou l' riconcwesse di l' Espagne musulmane. Mins, a cåze del dômlance do castiyan après 1500, i s' a mintnou ki dins les contrêyes å Nôr, la k' il a skepyî. Loukîz tot çoula sol vicante mape.

Afitche so l' vicansté di l' aragonès ouy (güe)

Li catalan, li bassue, li galicien, l'aragonais, l'asturyin, l'occitan et li liyonès sont les lingaedjes ki l'Etat Espagnol ricognoxh dins l'Carta Ewropeye des lingaedjes.

C' est onk des pus mancîs des lingaedjes romans, sapinse a l' Unesco. Ca i n' a nou statut oficire, nén ddja e l' contrêye otonome d' Aragon, la k' il a skepyî.

Consyince linwistike

[candjî | candjî l’ côde wiki]

Les djins kel cåznut normåldimint n' ont nén l' consyince di djåzer ene vraiye langue. Bråmint dijhnut "patués".

Ovraedje des ravicantisses

[candjî | candjî l’ côde wiki]

Les ravicantisses di l' aragonès ont-st eplaidî enawaire deus spès lives avou tos les pondants et les djondants. Li prumî « Li lingaedje aragonès e 21inme sieke » fwait 154 pådjes e-n espagnol avou des imådjes et des grafikes, + 35 e-n inglès (ratournaedje do mwaisse tecse).

Gn a la on corwaitaedje di tos les costés del langue : li spårdaedje, les accints, l’ istwere, les Belès Letes, l’ ehåyaedje do statut (e castiyan « normalisación »), des studias sociolinwistikes foirt sipepieus, les lwès a vey avou l’ lingaedje, li tchanson, li teyåte, et on cataloke des lives disk’ e 2013 (p. 95 a 143 !!!). Pu ene djivêye des soces ki boutnut sol lingaedje (60, k’ i gn a). + 45 dramatikes et bindes di tchanteus + 27 djins ou soces ki s’ ocupnut des medias : Daegntoele, radio, tévé, fimes, gazetes, evnd.

Li deujhinme, c' est "l' aragonès e 2014", avou totes les dnêyes po ciste anêye la, rimetowes ås anêyes di dvant.[1]

Lingaedjes romans
Latén (Latén vulgaire †)
Roman coûtchantrece
Troke ibero-roman AragonèsGalicyinEspagnolLiyonèsPortuguès
Troke galo-roman BorguignonDjersiyèsFrancèsFrancoprovinçåGaloLorinMorvandiôNormandPicårdPweturlinTchampnwèsWalon
Troke galo-italike CôsseLigurLombårdPîmontèsVenicyinEmilyinRomagnol
Troke occitano-roman CatalanOccitan
Troke reto-roman FôrlanLadinRoumantche
Roman levantrece
Troke italo-roman ItålyinNapolitinIstriyotSicilyinToscan
Troke iliro-roman Dalmate
Troke balcanike RouminArouminMegleno-rouminIstro-roumin
Roman d' iye Sarde
Ôtes Sabir (Lingua Franca)
  1. Lucyin Mahin, 14inme raploû di l' ALCEM