Atroclaedje di l' årtike

Èn årtike di Wikipedia.

L' atroclaedje di l' årtike, c' est èn sôre d' aplacaedje d' èn årtike après l' no ki va avou, po fé on novea no.

E walon, l' årtike s' atroclêye pus sovint avou on mot ki cmince pa ene voyale u pa on halcrosse H.

L' atroclaedje di l' årtike rishonne ene miete a l' etroclaedje di sacwants ptits mots.

C' est ene sacwè k' arive sovint dins des lingaedjes k' i gn a.

Po des linwincieusès racsegnes sol mot "atroclaedje", alez s' vey e splitchant motî.

Atroclaedje di l' årtike e walon[candjî | candjî l’ côde wiki]

definixhant årtike "li"[candjî | candjî l’ côde wiki]

definixhant årtike "la"[candjî | candjî l’ côde wiki]

  • Coinrece del Basse Årdene
la tchenå => l' atchenå
la burtale => l' aburtale
la' froye => l' afroye
  • vinant do francès
la Vierge => l' Aviedje

Atroclaedje di l' årtike arabe "al"[candjî | candjî l’ côde wiki]

Dins les calcaedjes di l' arabe pås lingaedjes uropeyins, l' årtike "al" (definixhant årtike li) est atroclé å no.

Egzimpes di mots passés e walon[candjî | candjî l’ côde wiki]

  • algaråde (al xhraya = li miere, traitaedje k' on-z etindeut todi cwand deus arabes d' Espagne si margayént)
  • alcol (al kohol)
  • altchimeye (al kamawiya = li tchimeye)
  • aldjebe (al xhibra = l' espertijhe)

Egzimpes di mots espagnols[candjî | candjî l’ côde wiki]

L' espagnol a calké bråmint des mots di l' arabe (on ndè conte 4.000), mo sovint avou èn atroclé årtike.

  • Kimons nos :
    • aceite (az zeyt, l' ôle)
    • aceituna (az zeytoun, l' olive)
    • azafata (hostesse di l' air, mot parint d' on vî mot castiyan azafate, platea, banse, ki lu vént di as safat)
    • algarroba (al xharouba, garoube)
    • algodón (al qoutoun, coton)
    • almacen (al maxhzen, l' estat, pu: les gregnes wårdêyes pa des sôdårds)
    • azafrán (az za‘farân, safran)
    • azúcar (as soukkar, souke)
  • Nos d' plaeces :
    • "Alcazar" (al qçar, li palå)
    • "Algesiras" (al djazira, l' iye)
    • San Pedro de "Alcantara" (al qantra, li pont)
    • "Albacete" (al basita, li soûmint, did la : li plin)

Mots francès calké en arabe marokin avou èn atroclé årtike[candjî | candjî l’ côde wiki]

E l' arabe marokin, sacwants noûmots prins do francès sont calkés avou leu-z årtike.

Hårdêyes divintrinnes[candjî | candjî l’ côde wiki]

Hårdêye difoûtrinne[candjî | candjî l’ côde wiki]

Sacwants mots walons avou atroclaedje di l' årtike (dedja studyîs sol Wiccionaire)