Aymara (lingaedje)

Èn årtike di Wikipedia.
(Redjiblé di Aymara)

lingaedjes > amerindyins > andino-ecwåtoriås > aymara


aroyaedje wice k' on djåze aymara

L' aymara, c' est l' no d' on lingaedje djåzé el Boliveye, å Perou eyet a Bijhe do Tchile, sol cotoû do Lak Titicaca.

C' est onk des råles lingaedjes indyins d' Amerike k' i gn a co dpus d' 1 miyon d' djins kel cåznut (end a 2.200.000).

L' aymara va astok å ketchwa.

L' aymara a bråmint ristî metou a l' oneur e 2006, après l' wangnaedje da Evo Morales ås vôtaedjes del Boliveye.

Côde ISO: ay.

Prononçaedje eyet fonolodjeye[candjî | candjî l’ côde wiki]

tåvlea del fonolodjeye di l' aymara, avou l' fonetike e rodje eyet l' ortografeye e bleu (clitchîz po-z agrandi)

L' aymara a seulmint troes voyales fonolodjikes (come li ketchwa et l' arabe): a, i, u. Les voyales "i" et "u" si prononcèt a côps "e" et "o", sorlon les cossoûnes åtoû; mins li scrijhaedje dins l' ortografeye standård c' est todi avou "i" et "u". Eto, les voyales polèt esse coûtes ou longowes, k' on note adon avou on dobe-pont (ä, ï, ü), ça fwait k' i gn a 6 voyales dabôrd.

Po çou k' est des cossounes, les ocluzives ont tchaeke troes sôres: simpe, aspirêye eyet glotåle (eg: p, ph, p'), mins i n' a pont d' diferince inte les doûces et deurès cossounes (pont d' diferince inte b et p; on ni screye ki p) mins fwait l' diferince (come en arabe) inte k et q.

I gn a-st insi 15 (5 x 3) ocluzives, eyet 9 cossounes d' ôtes sôres, et co 2 dmey-cossounes (w eyet y).

Sicrijhaedje[candjî | candjî l’ côde wiki]

egzimpe di tecse[candjî | candjî l’ côde wiki]

  • en aymara: Taqpach jaqix khusqat uñjatatäpxiwa munañapansa, lurañapansa, amuyasiñapansa, uqatwa jilani sullqanípxaspas uqham uñjasipxañapawa.
  • ratournaedje walon: Tos les omes vinèt å monde libes et ewals po çou k' est d' leu dignité et d' leus droets. Leu råjhon et leu consyince elzi fwait on dvwer di s' kidure inte di zels come des frés.

(prumî årtike del Declaråcion univiersele des droets del djin)


Sacwants mots d' aymara[candjî | candjî l’ côde wiki]

  • Jikisiñkama, yuspagarpuni taqikunatakis (a bénrade et merci bråmint des côps -- on pout vey avou l' lete "g" ki l' mot po dire gråces n' est nén on mot aymara natif, "yuspagara" vént do castiyan "Dios (lo) pagará", li bon Diu vs el påyrè.)
  • suma qamaña (bén viker) : no del voye politike, ni capitalisse, ni socialisse, k' on saye di shuve el Boliveye dispu 2006.

Difoûtrinnès hårdêyes[candjî | candjî l’ côde wiki]