Boutaedje des efants

Èn årtike di Wikipedia.
1912

Li boutaedje des efants, c' est cwand des efants ki n' ont nén 14 ans ni vont nén a scole, et diveur ovrer po des liårds k' i rindèt å pus sovint a leus parints ki sont pôves.

Nombe d' efants ki boutèt[candjî | candjî l’ côde wiki]

E 2004, on-z avire k' i gn åreut, so tote li Daegn, 240 miyons d' efants bouteus. Inte did zels, 70 miyons ki n' ont nén co 10 ans. End a 2,5 miyons ezès diswalpés payis, et l' restant dins l' Tîce-monde, 48 myons fok e l' Afrike. Ça rprezinte 5 åcint del djin, e l' Afrike a Nonne do Sara. Les cwårtîs la k' est efants boutnut, e l' Afrike:

  • l' agricoûteure et l' aclevaedje: 70 åcint des efants-bouteus. I plèt ovrer po leus parints, mins eto esse evoyîs. dins des plantaedjes, po des patrons.
  • les ovroes: 8 åcint
  • les siervices (inte di zeles, les ptitès meskenes): 7 åcint.
  • li handele (lweyå): 8 åcint.
  • disfindous handeles, efants-sôdårds, esclavaedje, pornografeye, et l' resse: 7 åcint.

Boutaedje des efants el Walonreye[candjî | candjî l’ côde wiki]

Les bricteus fijhént travayî bråmint des efants, disk' a diviè 1910.[1]

Sourdants & pî-notes[candjî | candjî l’ côde wiki]

Commons
Commons
I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son a vey avou Boutaedje des efants .
  1. Etienne Hélin, Reconstituer l'histoire des bricteux saisonniers, divins "Les émigrants belges", acvierné pa Anne Morelli, 1998, ISBN 2-87003-343-5, p. 205-212.