Courcele
| |||||
| Eplaeçmint del comene dins l' province | |||||
| Lingaedje oficir | Francès | ||||
| Lingaedje coinrece | Walon do Coûtchant | ||||
| Borguimwaisse | Caroline Taquin | ||||
| Eplaeçmint | - Arondixhmint di Tchålerwè
- Beldjike | ||||
| Sitindêye | 44,24 km²[1] | ||||
| Peuplåcion (asteure) | +/- 31.309 dimorants[2] | ||||
| Dinsité (asteure) | dimorants/km² | ||||
| Coisse d' eure | ECG (ECG+1) / CEST (UTC+2) | ||||
| Preficse telefonike | (+32) 071 | ||||
El Grand Courcele, etimolodjicmint el Grande Courcele ([FR] Courcelles), c' est ene rebanêye comene di Walonreye, e l' province do Hinnot.
Djeyografeye
[candjî | candjî l’ côde wiki]Ban d' Courcele
[candjî | candjî l’ côde wiki]Lisse des ancyins pitits bans - Limeros del posse
- Courcele (viyaedje) -- 6180
- Gowi -- 6181
- Sovret -- 6182
- Trejhniye -- 6183
Idrografeye
[candjî | candjî l’ côde wiki]Istwere
[candjî | candjî l’ côde wiki]Dizo l' Ancyin Redjime, gn aveut troes signeurreyes (Courcele, Riyanwé eyet Hamål) mins fok ene pårotche ki comprindeut eto Sovret.
Li 18 d' awousse 1944, 27 djins dont 19 rezistants do Payis d' Tchålerwè (dont 'l doyén curé Pierre Harmignie) ont stî touwés pa des Recsisses. Èç etrevén est lomé les "Moudes di Courcele".
Industreye
[candjî | candjî l’ côde wiki]Courcele est metowe so l' aschate bijhrece do bassin houyî. Dispu li 15inme sieke, on-z î a saetchî å tcherbon. Çou k' a fwait mo do bén al houyreye di Courcele, ci fourit l' raloyaedje pa tchmin d' fier å tchenå Tchålerwè-Brussele (1848). L' ovraedje dins les fosses a duré disk' e 1965.
Ôtès industreyes: clawtireyes (divant 1840), glaeçreye, brictreye (gn a bråmint del diele dins tere a Courcele), veultreye (disk' e 1979).
Tuzance walone
[candjî | candjî l’ côde wiki]Sicrijheus d' walon
[candjî | candjî l’ côde wiki]Accint walon
[candjî | candjî l’ côde wiki]pårler walon ki saetche pacô après li ci do Cinte:
- pangn; fangn, mangn (pwin, fwin,mwin);
- indicatif erirece avou -oût: i mindjoût (i mindjive).
Eredjistrumint
[candjî | candjî l’ côde wiki]
Ciddé, vos ploz schoûter èn eredjistrumint del fåve do vî vî tins «Li bijhe et l' solea» ratournêye pa Michel Meurée avou l' accint d' Courcele pol Djåzant atlasse éndjolike des lingaedjes di France et d' avår la.
Adjermelaedje
[candjî | candjî l’ côde wiki]
Guémené-Penfao (France)
Artogne (Itåleye)
|
Pitits bans: Courcele | Gowi-dlé-Pieton | Sovret | Trejhniye | ||
|
Hamteas di Courcele : El Lîtchamp | Rguignî | Trî ås Agneas | ||
