ETA

Èn årtike di Wikipedia.

L' ETA (prumirès letes di Euskadi 'ta Askatasuna, Payis basse et liberté e basse), c' est ene organizåcion terroriste, di clintcha marsisse, ki vout dislaxhî l' Payis Basse di l' Espagne.

L' ETA vout avni, åd triviè del lûte årmêye, a l' indepindance do Payis Basse espagnol, et askepyî èn Estat ki comprindreut, avou, li Navarre espagnole eyet li Payis Basse francès.

L' ETA a skepyî li 31 di djulete 1959. Å cmince, bråmint des djins estént avou zels, nén rén k' å Payis Basse, mins eto dins l' restant del Sipagne. On vout ki l' ETA åye sitî padrî l' macsådaedje, e 1973, da Luís Carrero Blanco, k' esteut adon tchîf do govienmint eyet metou po prinde li plaece après l' dictateur Franco. Cist atintat la a bråmint stî les cåzes kel redjime frankisse a tourné a cou d' poyon.

Mins a pårti di 1974, la ki les touwaedjes di l' ETA divnît todi pus aveules, et acsure des inocins, l' organizåcion va schetler e deus. Gn è va-st aveur ene coxhe lomêye ETA militåre, avou bråmint des egzilés ki viként å Payis Basse francès et ki volént si bate militårmint. L' ôte schetla, lomé ETA politico-militåre, c' esteut purade des abshuveus ki dmorént å Payis Basse espagnol et ki veyént pus voltî les accions politikes.

1976 les poli-milis tchoezixhît cråndimint li voye politike, et leyî l' voye militåre å resse. Di ces trevéns la, il ont moussî e l' Etinte Nåcionalisse di hintche Euskadiko Ezkerra (hintche des Basses, e basse).

E veyant k' i n' ont pus leu plaece emey li soce, e 1977 les cmandos speciås (bereziak) di l' ETA politico-militåre si rmetnut avou l' ETA militåre.

E 1982 li govienmint cintrå espagnol waite d' arindjî les bidons avou l' cowålicion Euskadiko Ezkerra po mete ene ahote al violince. On rclame ene amnisteye po les mimbes di l' ETA ricwerous ou e prijhon. Pol discandje, l' ETA si djoke di ses activités militåres. L' ETA politico-militåre si dismantchrè leye-minme ciste anêye la, paski ses militants n' ont pus vlou eployî l' violince po-z adiercî leu côp.

Mins nerén, l' ETA militåre (ki serè rlomé, dispu don, tot biesmint "ETA", poy ki l' ETA politico-militåre n' egzistêye pus) loucrè come des trayixheus les cis ki vont accepter l' påye. Shuvanmint, i vont assaziner des mimbes di l' ETA ki s' avént såvé evoye, et k' avént rivnou å payis a cåze di l' amnisteye.

Dispoy adon, les djins ont todi moens sotnou l' ETA. Diviè l' fén des anêyes 1990, i s' rafiyént k' on mete ahote ås petaedjes di bombes, mins li påye inte les deus bateus n' a nén duré lontins, eyet les atintats ont rataké.

Dispoy 2002 li govienmint cintrål espagnol, kimandé pås droetîs do Pardido Popular, a-st enondé toplin des laidès keures siconte des organizåcions politikes ou cultureles basses. Il metît foû lwè ene cåkêye di pårtis politikes eyet di simpès soces do Payis Basse, I cloyît des gazetes et des radios. Çoula a stombyî l' ETA, purade ki del mete djus, ca i polént braire e toeteas k' il esteut dins l' vraiy, la ki l' Estat espagnol ni permete nén li voye politike po fé avancî les rafiyas des djins do Payis Basse.

Eto, cwand gn a yeu les petaedjes di bombe dins l' trin d' Madrid e moes d' måss 2004, li govienmint Aznar a ametou do côp l' ETA. A toirt, paski les djins ont bén veyou clair, et ki l' ETA n' aveut rén a vey avou ça. Cisse codujhance la do govienmint a stî po beacôp dins li grosse buze kel pårti populaire a-st atrapé ås vôtaedjes ki s' passént troes djoûs pus tård.

Avou li rivnowe d' on govienmint d' hintche e 2004, mayuri ki les rapoirts avou l' ETA eyet Madrid ni ridvénrént nén meyeus. Copurade ki tos les payis, dispu don, lûtnut conte el terorisse avou bråmint dipus d' aidants (djins et cwårs), et kel bôreataedje "terorisse" aveule est pår veyou evi. Al fén di 2004, des moenneus d' l' ETA e prijhon ont fwait on houcaedje po ene påye e abandner l' lûte militåre, la ki, dijhèt i, c' est nén l' meyeuse voye po leus såmes; i dmeure co a vey si les mimbes di l' ETA sol terén vont shure l' idêye.