Henri de Man
Apparence


Henri De Man a skepyî e 1885 ey a morou e 1953.
C' esteut on sicolodjisse, purade on sociosicolodjisse. Pu on politikî.
Ses idêyes et si inflouwince
[candjî | candjî l’ côde wiki]I cminça pa shuve li marcsisse. Pu les socialisses. Pu fini pa s' aplaker ås idêyes des recsisses do "Novea Ôre".
Tins del guere di 40, i va admirer les idêyes des Nazis. Li nazisse, croet i, pout ranovler l' monde, copurade li monde pouri k' a provoké li crijhe di 1930.
I s' rind conte k' i s' a mari dins s' corwaitaedje des nazis. Tant k' i s' diva såver el Swisse e 1941.
Après l' guere, i fourit ametou po traeyixhaedje, mins n' avna djamåy divant les noerès cotes.[1] Mins i mora rovyî, hapé pa on trén.
Sourdants
[candjî | candjî l’ côde wiki]- ↑ Jacques Théret, Chemins rugueux d'une expresseion prolétarienne, 2. Francis André; divins Terres ardennaises l° 122, moes d' måss 2013.