Joseph Coppens

Èn årtike di Wikipedia.
Pol discramiaedje des årtikes avou l' mot « Joseph Coppens », loukîz cial.
Joseph Coppens
portrait da Joseph Coppens diviè 1950
Skepiaedje2 di decimbe 1896, Coûteure-Sint-Djermwin
Moirt1970, Nivele
Activitésscrijheu, professeur de langues

Joseph Coppens a skepyî li 2 di decimbe 1896 a Coûteure-Sint-Djermwin, ey a morou a Nivele e 1970[1][2][3][4].

I fourit on scrijheu e walon ey on diccionairî do payis d' Nivele.

Di s' mestî, il esteut directeur comierçå dins ene papireye. Il a eto stî prof di langues al sicole tecnike di Nivele.

Ouve e walon[candjî | candjî l’ côde wiki]

come sicrijheu[candjî | candjî l’ côde wiki]

Come sicrijheu, il est l' oteur di pîces di teyåte et d' tchansons, et co d' sacwants arimés.

Sacwants scrijhaedjes:

  • Pîces di teyåte
    • on trik di bårbî (comedeye d' èn ake)
    • po Rôzine (comedeye d' èn ake) (avou Eugène Heynen)
    • El reve d' on pidjonisse (comedeye d' èn ake)
    • Grougnî (comedeye d' èn ake)
    • Xhalêye (comedeye-drame, 2 tåvleas)
    • Dins 1 cep (comedeye d' èn ake)
    • L' amour dins ene tchabote (operete 2 akes, muzike d' Octave Grillart)

  • antolodjeye
    • Ene kertinêye dè fleurs
  • Powinmes
    • Pikete do djoû
    • C' est mi
  • Tchansons
    • Nos tcherbonîs[5]

come diccionairî[candjî | candjî l’ côde wiki]

Mins ses mwaissès-ouves, c' est

Si dierin ovraedje, ene ramexhnêye di spots et ratourneures “Rvazîs, adages, dictons, proverbes populaires” ni fourit eplaidî k' e 2001.

Ça fwait ki c' est l' seu grand diccionairî k' a fwait l' toû do walon di s' payis.

Sourdants[candjî | candjî l’ côde wiki]

  1. La Vie wallonne, t. 44-45, p. 155
  2. Les Dialectes belgo-romans, t. 25, p. 145
  3. Atlas linguistique de la Wallonie, 1953, t. 1, p. 32
  4. Ces écrivains qui ont aimé, honoré et raconté Nivelles, p. 18
  5. O4 p. 412