Scrijheu

Èn årtike di Wikipedia.

On scrijheu, ene sicrijheuse, c' est ene djin ki s' mestî u s' mwaisse pasmint d' tins, c' est di scrire des sacwès ki seront eplaideyes ene sawice.

Å pus sovint, li scrijheu va wangnî des liårds avou les abondroets d' ses scrijhaedjes.

Sôres di scrijheus[candjî | candjî l’ côde wiki]

Li scrijheu(se) ki scrît des arimés serè lomé (êye), sins grandiveusté, "fijheu(se) di rimeas" (e lidjwès : feu d' rîmê). Gn a k' les pus rlomés (êyes) did zel(e)s, les cis (cenes) ki fwaiynut, sins manke, del vraiye powezeye, k' on dirè d' yeusses ki c' est des "powetes", des "powetresses".

Li ci (cene) ki scrît des romans, on dit k' c' est on romantî, ene romantresse. S' i (ele) ni scrît k' des ptits romans, on l' lomrè purade on (ene) "novelisse".

Li scrijheu d' pîces di teyåte est lomé "scrijheu dramatike".

Li ci ki scrît ds paroles di des tchansons, on l' lome li cåzaedjisse.

Les scrijheus dins les gazetes sont lomés gaztîs, gaztresses.

Les scrijheus si rapoûlèt cobén dins des soces di scrijheus, po s' coridjî zels-minmes. Ôtmint, c' est des corwaiteus di scrijhaedjes ki les vont djudjî.

Sacwants rlomés scrijheus[candjî | candjî l’ côde wiki]

e francès[candjî | candjî l’ côde wiki]

en espagnol[candjî | candjî l’ côde wiki]

en almand[candjî | candjî l’ côde wiki]

e rûsse[candjî | candjî l’ côde wiki]

en arabe[candjî | candjî l’ côde wiki]

e piersan[candjî | candjî l’ côde wiki]

e chinwès[candjî | candjî l’ côde wiki]

e norwedjin[candjî | candjî l’ côde wiki]

Hårdêyes divintrinnes[candjî | candjî l’ côde wiki]