Kurt Suckert Malaparte

Èn årtike di Wikipedia.
Curzio Malaparte

Kurt Suckert Malaparte[1] (riwalnijhåve e Kourte Zoukerte Malaparté), spoté Curzio, a skepyî a Prato li 9 di djun 1898 ey a morou a Rome li 19 di djulete 1957.

C' esteut on gaztî et scrijheu e-n itålyin.

Vicåreye[candjî | candjî l’ côde wiki]

Il est sôdård, pu oficî (captinne) e l' prumire guere daegnrece. Il î a stî gåzé, et s' end a rsintou tote si veye.[2]

Il a stî foirt estomaké pa l’ piete del bataye di Caporetto e 1917.

E prétins 1918, il est dins des tropes itålyinnes ki s’ batèt å costé des aloyîs a Blegné-dlé-Rénse.

Après l’ årmistice, on l’ va rtrover dins des missions a Biarin, a Oufalijhe, a Rotchô. C' est adon k’ il a s’ pît-al-tere å Bork : del fén do moes d’ nôvimbe disk’ al fén do moes d’ decimbe 1918. Il î cmince si prumî live (Viva Caporetto !), k' i va fini a Varsoveye e 1920. La, il esteut ataetchî d’ presse a l’ ambassade d’ Itåleye po raconter çou ki s’ passéve dins l’ guere civile rûsse k’ a shû li revolucion di 1917.

Après l' guere, i cmince pa moussî dins les mouvmints fachisses. Mins après, a cåze di ses critikes di Mussolini, i serè pûni sacwants côps.

E 1941, i va shuve, come gaztî, li front d' l' Ess.

Après l' guere di 40, i va divni comunisse.

Ouves[candjî | candjî l’ côde wiki]

C' est on conteu di tåvleas foirt deurs et cinikes del veye di s' tins dins ses romans et totes ses pîces di teyåte.

Romans :

  • « Capoute » (1944)
  • « Li pea » (1949)
  • « Ces sacrés Toscans la » (Maledetti Toscani) (1956), ratourné e francès Maudit Toscan), la k' on trouve ci fråze cial :
Un miroir que ce ciel toscan, si proche que la moindre haleine le ternit... (Ci cir toscan est si près d' nozôtes ki, come on muroe, li pus ptite alinne li brouye).

Assayes

  • «Viva Caporetto !» (1921) : il î critike les djins del hôte, k' avént leyî touwer les ptits sôdårds. Li live serè disfindou, ca dispréjhant l' årmêye rweyåle itålyinne.
  • «Tecnike do côp d' estat» (1931) : il î atake ossu bén Hitler ki Mussolini; a cåze di ç' live la, i serè hiné a l' ouxh do pårti fachisse, et egzilé e l' Iye di Lipari (1933-1938).

Otobiyografeye : Malaparté a scrît tote l’ istwere di s’ vicåreye et il î raconte si passaedje a Sint-Houbert, la k' il scrît si prumî live.

Fu appunto in Belgio, a Saint-Hubert, che io scrissi quel moi primo libro, nel mese di dicembre che segui l’armistizio.(Ci fourit djustumint e l' Beldjike, a Sint-Houbert, ki dji scrijha mi prumî live, tins do moes d' decimbe ki shuva l' årmistice).
A l’ adroet di m’ tchambe, i gn a li restorant-cråxhreye « Å vî singlé d’ Årdene » et l’ « Grand Cafè Univiersel ». Dj’ a pacô do må di m’ concintrer aveu paski, totes les nutes, on î criyive, on î tchantéve, on î danséve po fiesti l’ wangne et l’ årmistice.[3]

Pîces di teyåte

Fime

  • Li disfindou Crisse (1950)
  • Călătoria lui Gruber, Romania (2009)

Galerie fotograpique[candjî | candjî l’ côde wiki]

Sourdants[candjî | candjî l’ côde wiki]

  1. di s' prumî no Kurt Erich Suckert, ca s' pa esteut Almand.
  2. Enrica Yvonne Dilk, ricwereuse sol vicåreye do scrijheu; esplikêyes dinêyes a Emile Pècheur
  3. Emile Pècheur, Kurt Suckert Malaparte, Li Rantoele 71, waeyén-tins 2014, p. 5