Ondî

Èn årtike di Wikipedia.

Po des linwincieusès racsegnes sol mot "ondî", alez s' vey sol Wiccionaire

Po des linwincieusès racsegnes sol mot "erî-doet", alez s' vey sol Wiccionaire

dins ene djesse po dire di s' taire

L' ondî ou ôlî[1] ou erî-doet[2], c' est l' doet del mwin li deujhinme pal grandeur, metou inte li pôce et l' grand doet.

Uzaedje[candjî | candjî l’ côde wiki]

l' erî-doet est stitchî dins l' oraye d' on congue d' Urope

Sieve a mostrer l' ene sacwè. On pout vey evi cisse djesse la, tot djhant «èn nén mostrer do doet !»

Sieve di sene d' atôtchance po dire a on soçon di n' nén cåzer d' ene metowe sacwè k' ambedeus savnut bén, mins ôtes nén.

Ecwivalances dins les biesses[candjî | candjî l’ côde wiki]

Dins les biesses ås cwate pates, i n' est pus la ki come des ptitès ongletes (les "gadots") dins les roemiants. End a nén dins les tchvås.

Dins les rimas d' efants[candjî | candjî l’ côde wiki]

Dins les doetreces (rime-rame d' efants), i s' lome "Londî" (pa atroclaedje di l' årtike, "Lôlî", "Lourdî", Djulin (a Lidje), "Laridet" (l' arî-dèt).

Dins les sfwaits rimas e l' arabe marokin on l' lome «لحّس لڭصعة» (raletcheu d' tåye, come li spot des dmorants di Djmele, «Raletcheus d' paile»), paski c' est avou ç' doet la, riployî, ki s' deujhinme dognon raezene les pailes, po raspepyî les dierins rleyons plakés ddins.

Hårdêye divintrinne[candjî | candjî l’ côde wiki]

pôce erî-doet / ondî grand doet doet a l' anea pitit doet

Pî-note[candjî | candjî l’ côde wiki]

Commons
Commons
I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son a vey avou l' erî-doet .
  1. paski c' est avou ç' doet la k' on oendeut (rilidjeuzmint).
  2. dazår pask' il est metou padrî l' pôce, cwand on tént s' mwin dvant lu.