Pectî a l' ecinse

Èn årtike di Wikipedia.

Po des linwincieusès racsegnes sol mot "pectî a l' ecinse", alez s' vey sol Wiccionaire

Beas pectîs a l' ecinse e Grand Atlasse do Marok

[[Imådje::Pectîs ecinse Ayites Bougmesse pilône.jpg|thumb|deus pectîs a l' ecinse fén scoxhîs]] Li pectî a l' ecinse, c' est on pectî provnant d' Afrike bijhrece ki crexhe dins les payis del Mîtrinne Mer.

Sincieus no d' l' indje : Juniperus thurifera

Discrijhaedje[candjî | candjî l’ côde wiki]

Il a ene eschoice tote a firlotches.

Ses poes sont rodjes å cmince, pu divni bleus. I sont magnîs voltî pa les coirbås ki les rsemèt dins leus schites. Ca i n' plèt nén rdjeter tozès seus, a cåze del deure schafiote del petche.[1]

Sipårdaedje[candjî | candjî l’ côde wiki]

Spårdaedje

On l' rescontere assez bén dins les montinnes do Marok, aprume li Grand Atlasse et li Ptit Atlasse ey e l' Aldjereye. C' est l' dizo-indje Juniperus thurifera africana.

End a eto e l' Espagne ey el France. C' est l' dizo-indje Juniperus thurifera thurifera.

Vicansté[candjî | candjî l’ côde wiki]

Li pectî a l' ecinse est foirt edurant al setchresse. I rdjete voltî cwand on l' sicoxhe.

C' est èn åbe foirt voltrûle, ki pout crexhe dins des craeyes inte deus rotches.

Li pectî a l' ecinse est foirt ataké dins l' Grand Atlasse. Les djins li rcôpèt tofer po s' tchåfer et po sognî les berbis et les gades, aprume les anêyes di setchresse. Tantea ki, e mwintès plaeces, i n' dimeure pus ki des rabodjous åbes.

Sourdant[candjî | candjî l’ côde wiki]

Commons
Commons
I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son a vey avou l' pectî a l' ecinse .
  1. Racsegne dinêye a Uzeu:Lucyin pa Ali Al Ouakoumi, on guide di montinne.