Tank

Èn årtike di Wikipedia.
Tanks

On tank, u tchår d' assôt, c' est ene éndjin d' guere avou des blindêyès toles, monté so des tchneyes, et avou on canon dsu.

Istwere et sôres di tanks[candjî | candjî l’ côde wiki]

El guere di 1914-1918[candjî | candjî l’ côde wiki]

Renault FT

Les prumîs tanks ont siervou ås batreyes del Måne, tins del guere di 1914-1918. C' esteut des Schneder, fwaits pås Francès, sol modele d' on gros tracteur ostralyin. Les Almands end ont basti les pareys do côp.

E 1918, les Francès fjhèt on novea tank, li Renault FT-17. I n' ont nén siervou al guere di 1914-1918, mins il ont stî atchtés pås Inglès et pås Amerikins après l' guere. Po mostrer ki les Renault FT-17 estént coriants, on lzî fjha fé on voyaedje Li Caire-Tombouctou. Portant, les FT-17 avént des dfåts: avou leus grandès rowes padvant, et des ptites padrî, il estént trop stroets, et trop hôts so pates. Dins les bosses et les fosses, il alént a cou come po rire (come les tracteurs di cinse).

Inte les deus gueres[candjî | candjî l’ côde wiki]

Eto, e 1925, les Francès, co todi zels, vont fé li B-1bis, avou on canon k' on rclaméve k' i spiyive totafwait a 2 km. Mins, li dfåt, c' est kel canon n' tournéve nén (il esteut emantchî foirt bas, dins l' capot). Eto, li B-1bis esteut trop pezant, et les tchneyes leyént des passêyes so les voyes. Cwand les avions almands les avizént, e 1940, elzès shuvént, et dårer dsu. Après, les Francès ont rfwait li Somua.

L' årmêye bedje, inte les deus gueres, ni pleut pont aveur di tanks, di cåze di s' neutrålisté. Po tote ahesse, il avént li T-13, ene tankete.

Les Almands, dispu 1916, avént basti leus tanks, les Panzer-1, Panzer-2, Panzer-3, Panzer-4, todi pus pouxhants. On les va rtrover tertos al guere di 1940-1945.

Les prumîs tanks amerikins, ça a stî les 170 M2A2 montés e 1937. Il ont stî foirt vite shuvous pa les 329 moyéns tanks M2A4, les M3 k' estént ledjirs et montés avou on moteur Continental di seulmint 250 Tch et enfin les M3 Grant/Lee avou leus deus canons (onk dins s' pivotante tourele et onk dins s' tourele ki n' bodjive nén).

Li prumire batreye di tanks, a Djiblou, c' esteut des Panzers almands, kimandés på djenerå Guderian, siconte des Somua francès (tank fwait sol modele do B1bis, mins avou on canon d' 51 mm) , kimandés pa de Gaulle.

El guere 1940-1945[candjî | candjî l’ côde wiki]

Tank amerikin del guere 1940-1945, al Rotche
a Oufalijhe

E 1942 les prumîs M4 Sherman (k' ont stî les tanks les pu fabrikés å monde) arivèt sol front d' Afrike.

Li minme anêye, sol front d' Rûsseye, les Panzer almands si vont aler fé striyî pås tanks rûsses, les T34, et les T50, des mo stocaesses éndjins.

Adon, les Almands bastixhèt des pus pezants tanks, les Tigues, les Tigues royås et les Panteres. Li Tigue aveut on blindaedje 10 cm sipès, avou do beton padrî. C' esteut åk di nén distrujhåve. Li seul moyén d' elzès sboyler, c' esteut avou les avions ki tirént sol tourele do tank (ki pezéve 15 tones), et l' råyî. Les Tigues estént si pezant kel moteur ni tneut ki 200 eures. Ç' esteut eto des nouzomes boeveus d' essince (on lite å kilomete). Li tank almand k' a-st arivé a Cele-dilé-Dinant, li pus lon k' les Almands ont-st avnou a l' Ofinsive da Von Rundstedt, c' esteut on Tigue Rweyå. Il a la toumé e pane d' essince.

Les Panther n' estént nén si pezants, et ene miete pus fels.

Di l' ôte des costés, todi a l' Ofinsive da Von Rundstedt, les Inglès et ls Amerikins avént des Matile (Mathilda), des Tchîftinne (Chieftain), des Stuart, des Grant, des Lee (tos batijhîs do no di des grands djenerås del guere di secession).

Les Almands avént eto vudî, pol front d' l' Ess, on foû gros tank, di 120 tones, fwait po distrure les bunkers. Cwand il arivént dins les veyes, po n' si nén fé saetchî djus pa des francs tireus, i bardôxhént les måjhons djus avou, et avadjî tot.

Ci n' est k' viè l' fén del guere (1944) ki les amerikins fjhît sôrti so leu front d' Urope les tanks M24 Chaffee (montés avou deus moteurs Cadillac) et enfin po sayî di rezister ås tanks almands k' estént bråmint pus foirts et pus pzants ki les M4 Sherman, i fjhît sôrti leus prumîs gros tanks M26 Pershing.

Après 1945[candjî | candjî l’ côde wiki]

Imådje:Bastogne1951.jpg
Li tank di Bastogne e 1951

Tins del froede guere, les Rûsses avént des SU-100, et des SU-122, des tanks foirt recovissîs, avou on pouxhant canon.

Les ôtes aloyîs del guerre di 1940-1945 avént tertos l' minme tancreye: des Sherman (disk' e 1970), des M26 Perching, et des Cinturions. Les Cinturions ont stîs ratchtés pås Israyelîs, et rbatijhîs Ben Gourion.

Al guere di Corêye (1950-1953), les Rûsses vént des T-64, et ls Amerikins des M26 Perching, des Sherman, et des Destroyer M10.

A l' årmeye bedje, on-z a yeu des Sherman (1945-1965), pu des AMX-13 francès (on ptit tank foirt subtil), pu des M46 Patton (amerikins), pu, e 1980, des AMX-30 (francès).

Al guere des shijh djoûs (1967), Israyel aveut des AMX-13, des Sherman et des Ben Gourion. Les Edjipsyins et les Siryins avént des T-70 rûsses.

Al prumire guere del Gofe (1991), les Amerikins avént des M1 Abrams, les Inglès des Chieftain et des Challenger, les Francès des AMX-30. Di l' ôte costé, les Irakyins avént des T-80 rûsses.

Å Cossovo (1995), les Francès ont mostré pol prumî côp leu tank Leclerc, ki sait saetchî so l' innmi tot rôlant a do 80 a l' eure. Ça n' costêye ki 1.000.000 € onk.

Al deujhinme guere del Gofe (2003), les Amerikins avént des M1 Abrams, des M110, les Inglès des Challengers et des M125.

Bibliografeye[candjî | candjî l’ côde wiki]

  • Christopher F. Foss: Chars de la 2e Guerre mondiale (Bordas 1983) - ISBN 2-04-012882-4
  • Eric Lefèvre: Panzers in Normandy then and now (After the battle magazine 1983) - ISBN 0-900913-29-0

Difoûtrinnès hårdêyes[candjî | candjî l’ côde wiki]

Commons
Commons
I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son a vey avou Tank .