Addjectif

Èn årtike di Wikipedia.

Wiktionary-logo.svg

Po des linwincieusès racsegnes sol mot "addjectif", alez s' vey sol Wiccionaire

Kékes egzimpes

Èn addjectif, c' est on mot ki mostere ene sacwè so on no k' i va avou.

Addjectifs djondreces et sudjetreces[candjî | candjî l’ côde wiki]

Èn addjectif djondrece u addectif epitete, c' est èn addjectif metou djusse djondant l' no, divant u après.

L' addjectif sudjetrece u atribut si rapoite å sudjet, mins gn a l' viebe «esse» u des pareys a lu (dimorer, dimani, divni) etur les deus.

Acoird[candjî | candjî l’ côde wiki]

Addjectifs djondreces metous padvant[candjî | candjî l’ côde wiki]

I s' acoirdèt todi avou l' sustantif metou padrî:

Omrin pluriyal[candjî | candjî l’ côde wiki]

A l' omrin pluriyal, on radjoute ordinairmint on S.

on bea spectåke / des beas efants.

Mins gn a nou candjmint po ls addjectifs k' ont ddja on S å coron:

èn amitieus gamén; des spepieus egzercices.

Femrin singulî[candjî | candjî l’ côde wiki]

Å femrin singulî, on radjoute ordinairmint on E.

on clapant live / ene forfante bistoke.

Mins n' a pont d' candjmint po ls addjectifs k' ont ddja on E å coron

on banåve bwès / ene amiståve kimere.

Pacôp, on ristitche ene lete etimolodjike…

on novea velo / ene novele oto
on betchou nez /

…u rcandjî l' cene k' est ddja la:

on blanc tchvå / li blanke dame
on tchén raezif / ene lexhe raezive

Femrin pluriyal[candjî | candjî l’ côde wiki]

Miniauge.gifLoukîz a : «Coron -ès des addjectifs femrins pluriyals metous padvant»

Ordinairmint, e femrin pluriyal, on radjoute on coron -ès (a l' omrin).

on ptit manaedje / des ptitès måjhons; on stroet tchmin / des stroetès voyes

Mins, s' i gn a ddja E å coron, c' est cist E la ki dvént è; dj' ô bén, avou cist E la å coron d' l' omrin…

on pôve ome / des pôvès djins

... u do femrin:

ene bele kimere / des belès åmayes.

Addjectifs djondreces metous padrî[candjî | candjî l’ côde wiki]

Les minmes rîles po les troes prumîs cas

li drapea almand / les sôdårs almands
on terén scawé / ene waide resserêye
on plat nåcionå / li fiesse nåcionåle

et avou l' sudjet po les addjectifs sudjetreces.

Dalaedje.gif

Addjectifs sudjetreces[candjî | candjî l’ côde wiki]

Eployaedje des addjectivires[candjî | candjî l’ côde wiki]

Les addjectifs calkés lanawaires do francès sont cobén replaecîs pa des addjectivires ki sounèt pus walon.

On djouweu d' tenisse del Novele Zelande (pus plaijhant ki …

Nos addjectivreces[candjî | candjî l’ côde wiki]

Des nos k' i gn a (leu, tchén, ome) polèt esse eployî come des addjectifs, et sont adon lomés nos addjectivreces.

Plaeçaedje di l' addjectif djondrece[candjî | candjî l’ côde wiki]

Miniauge.gifLoukîz a : Plaeçaedje di l' addjectif djondrece

E walon, li plaçaedje di l' addjectif djondrece n' est nén otomatike.

Po les cminceus et les cminceuses, on dit sovint, po fé åjhey, ki l' addjectif, e walon, si mete divant l' no come dins les lingaedjes tîxhons, dabôrd k' e francès, on l' mete padrî.

Po dire li veur, li plaeçaedje di l' addjectif est ene miete målåjhey e walon.

Addjectif femrin pluriyal metou padvant[candjî | candjî l’ côde wiki]

E walon, l' addjectif femrin pluriyal metou padvant l' no apice ene cawete -ès.

Rimetants et sormetants[candjî | candjî l’ côde wiki]

Miniauge.gifLoukîz a : rimetant addjectif
Miniauge.gifLoukîz a : sormetant addjectif

Alére[candjî | candjî l’ côde wiki]

  • L. Remacle (1952) Syntaxe du parler de La Gleize, T. I., pp 146-165.

Hårdêyes difoûtrinnes[candjî | candjî l’ côde wiki]