Bwès (d' åbes)

Èn årtike di Wikipedia.
Pol discramiaedje des årtikes avou l' mot « bwès », loukîz cial.

Po des linwincieusès racsegnes sol mot "bwès", alez s' vey sol Wiccionaire

Bwès naturel a Spî: les åbes crevnut d' viyesse

On bwès[1] u on bos[2], c' est ene sitindêye avou toplin des åbes.

Ene foirt lådje sitindêye avou des åbes si lome on «grand bwès»[3] u ene «aforet» [4].

Li mot "bwès" (u "bos") a dnè bråmint des nos d' plaeces el Walonreye.

Istwere[candjî | candjî l’ côde wiki]

E 13inme sieke, e l' Urope coûtchantrece, on-z a distrîxhné timpesse les bwès d' adon, po fé des sårts.

Biyonaxhes des bwès[candjî | candjî l’ côde wiki]

Les bwès d' åbes ås toumantès foyes leyèt sovint des plantes et des bouxhons crexhe dizo les grands åbes. Les sapinires u les bwès d' ucaliptusse, nén.

Les bwès leyèt crexhe totes sôres di tchampions.

Sôres di bwès[candjî | candjî l’ côde wiki]

Uzaedje des bwès[candjî | candjî l’ côde wiki]

Rascråwes des bwès[candjî | candjî l’ côde wiki]

Assonraedje des bwès[candjî | candjî l’ côde wiki]

  • nåyes
  • pazeas d' pormoennåde
  • clozeure ås djibîs avou baye a drovi et rclôre pa les uzeus.

Sourdants[candjî | candjî l’ côde wiki]

  1. mot calké do francès, mins la ddja bele ådje (ALW 6 p. 82).
  2. do bodje tîxhon *bosk-
  3. ALW 6, notule 28 (forêt).
  4. riscôpaedje do shuvion "la foret", foret calké do francès, et "la", definixhant årtike femrin del Basse Årdene.