Demnate

Èn årtike di Wikipedia.

Demnate (e-n amazir, «ⴷⵎⵏⴰⵜ» aschoûtez lu u aschoûtez lu, e-n arabe «دمنات», «dmnat»), c' est ene pitite veye do Marok, el province d' Azilal.

Poite del veye
Rond Pont divant l' intrêye del veye, vinant del plinne do Hawouz
veyowe do hôt del voye d' Imi n Ifri

Lingaedje do payis: techelheyt.

Administråcion[candjî | candjî l’ côde wiki]

Å cmince, raloyeye a Marakech, pu a Klaa Sraghna, adonpwis a Azilal. Dabôrd, ele n' a måy yeu k' des brébådes des buddjets di diswalpaedjes des mwaissès veyes di province.

Djeyografeye[candjî | candjî l’ côde wiki]

Metowe sol boird bijhe-levantrece do Mîtrin Hôt Atlasse. Dirî leye, li Mont Arli (ⵊⴱⵍ ⴰⵖⵔⵉ, jbel aghri) 1457 metes.

Raiwêye di l' Aiwe di Maacer ki prind sourd ene miete e-n amont d' Imi n Ifri.

Istwere[candjî | candjî l’ côde wiki]

Djwifs di Demnate diviè 1910

Do 12inme å 19inme sieke, veye toûnrece do comiece inte li Marok des plinnes (Fez et Marakech) eyet l' Såra (pa des passåjhes po rdjonde Warzarate).[1]

Goviernêye pa on neveu do Glawi, Omar el Glawi do tins del mambornance francesse.

Foite kiminålté djwive. Diviè 1949, å dierin rcinsmint francès, gn aveut 1681 djwifs, disconte aviè 5000 muzulmans et 17 Uropeyins.[2][3]

Il ont tertos ebagué e-n Israyel å cminçmint des anêyes 1960.[4]

Rilomés Demnatîs[candjî | candjî l’ côde wiki]

H'mida Baddag (sicrijheu e francès, docteur et cérudjin di s' mestî).

Sourdants et pî-notes[candjî | candjî l’ côde wiki]

Commons
Commons
I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son a vey avou Demnate .
  1. H. Baddag, Poésie et poètes berbères de Demnate, Impression Bouregreg, 2010; ISBN 978-9954-1-9441-6
  2. Les rcinsmints francès fijhèt todi ene diferince inte les muzulmans, les djwifs et les colons etrindjirs, rindjîs come "Uropeyins" (aprume des Francès).
  3. Guide bleu Hachette du Maroc, 7inme ed., 1950, p. 146.
  4. H. Baddag, Demnate ou la mémoire ressuscitée, edicions Dar Attaouhidi, Rabat, 2007: Le mellah de Demnate: les relations intercommunautaires à la veille de l'exode (p. 149-156).