Fiesse del Tchanson e walon ey e picård

Èn årtike di Wikipedia.
afitche del fiesse del tchanson walone 2005 (e francès)

Li Fiesse del Tchanson e walon ey e picård (F. Festival de la Chanson wallonne et picarde), c' est ene bate di tchanson k' est emantcheye pa l' UCW eyet li Radio bedje francès-cåzante "VivaCité" dispu 1999.

Li Fiesse del tchanson walone a replaecî li Grand Pris del Tchanson e walon.

Li bate di[candjî | candjî l’ côde wiki]

  • Michel Lefèvre, do groupe Lariguete d' Ate wangna l' grand pris eyet l' pris do publik.
  • Marc Keiser di Tchålerwè li pris del meyeuse tchanson oridjinnåle

Li bate 2000[candjî | candjî l’ côde wiki]

  • France Monty di Tchålerwè wangna l grand pris eyet l' pris des schoûteus (al radio) di Frecwince Walonreye.
  • Vincent Delire (kinoxhou eto come Mimile) do Couvén, li pris del meyeuse tchanson oridjinnåle.
  • Michel Belly d' Soûmagne, li pris do publik.

Li bate 2001[candjî | candjî l’ côde wiki]

  • Rudy Castro d' Tîleu wangna l' grand pris
  • Daniel Foron, do groupe Foron & Co di Marveye, li pris del meyeuse tchanson oridjinnåle
  • Raymond Missoten d' Antene, li pris do publik eyet des schoûteus

Li bate 2002[candjî | candjî l’ côde wiki]

  • Jesebel (Brigitte Hallet) di Lodlinsåt, wangna l' grand pris eyet l' pris do publik
  • li groupe Foron eko di Marveye, li pris del meyeuse tchanson oridjinnåle
  • Vincent Delire (Mimile) di Couvén, li pris des schoûteus di Frecwince Walonreye

Li bate 2003[candjî | candjî l’ côde wiki]

  • Daniel Droixhe d' Oûpêye wangna l' grand pris.
  • Jean-Pierre Darras di Soûmagne, li pris do publik
  • Julie Dubar di Reve, li pris del meyeuse tchanson oridjinnåle
  • li duwo Dominique Colson eyet Raymond Missotten di Comblin-å-Pont et d' Antene, li pris des schoûteus

Li bate 2004[candjî | candjî l’ côde wiki]

  • Francis Vander Maelen di Ptite-Tchapele wangna l' grand pris, li pris speciå «Studio» del s.n.r. Climax eyet l' pris del s.n.r. Concours Jean Darlier
  • Myriam Crismer di Ståvleu, li pris do publik eyet des schoûteus al radio
  • Michel Lefèvre (do groupe Lariguete) d' Ate, li pris del meyeuse tchanson oridjinnåle.

Li bate 2005[candjî | candjî l’ côde wiki]

  • C' est Eric El Rosse di Marveye k' a yeu l' plouma, avou deus tchansons ki les cåzaedjes, c' esteut da André Gauditiaubois et l' muzike da Vincent Loss : "Feyes do Cir" ("Fîyes du cièl") & "El monde n' est nén tot noer" ("Èl monde n'èst né tout nwêr").
  • Les Doraymi di Comblin-å-Pont ont rascodou l' Pris des djins, pu co li Pris des schoûteus (les djins k' respondît å telefone å rpassaedje di l' emîssion å posse).
  • Li Zavir (Xavier) Bernier di Crupet a yeu l' Pris del pus tchanson li pus foû-ôrdinaire.
  • Les "Tchipote a m' Blues" di Måmdey ont hapé li Pris Jean Darlier del tchanson li pus plaijhante.

Li bate 2006[candjî | candjî l’ côde wiki]

C' est Jesebel k' a rascodou l' grand Pris avou ene tchanson ki les cåzaedjes estént da André Gauditiaubois eyet l' muzike da Marc Keiser.

Mimile a rçû l' pris Darlier.

Li "Pris Climax" (ene djournêye d’ eredjistrumint) a stî a Rosa Carnier.

Alain Simonis a yeu l' pris do publik.

Li bate 2007[candjî | candjî l’ côde wiki]

Bateus[candjî | candjî l’ côde wiki]

So li scanfår, 6 bateus, des noveas vnous, et des pus vîs rôleus :

  1. Rosa Carnier
  2. Sartiaux et Caudron
  3. Michel Belly
  4. « Woûres dès rayes »
  5. « Tchipot m’blues »
  6. « Les droles di lodjeus ».

Wangnants[candjî | candjî l’ côde wiki]

Li prumî pris va al pwaire di tchanteus e picård Sartiaux et Caudron : deus vwès d’ årtisse et on xhiltant djeu d’ sinne, tot tchantant « L’Biette elle a scappé » (El biesse a schapé) et « Kiski toka luch’ » (Kî çki toke a l’ ouxh ?)

Li pris del tchinne VivaCité a stî rascodou pa Rosa Carnier avou ses tchansons "Lî" («lî,  léjhou » ? ou « lu » [lui]) et "Les mots", kel cåzaedjisse, c’ esteut Jany Paquay ene prezinteuse … di VivaCité.

Li pris des rwaitants a stî dné a Michel Belly ki tchantéve « Li Mohone dè boneûr » (Li måjhone di bouneur) et « L’amoûr por vos » des tchansons di « As de chœur ». Mins noste ome a fwait dobe et radobe : il a eto rascodou l’ pris « Speciål Estudio », dj’ ô bén, ene djournêye d’ eredjistrumint po rén dins les studios del SNR « Climax ». Eyet l’ londmwin, i hapéve ossu li pris des schoûteus å posse.

Li pris del meyeuse tchanson « oridjinåle » a stî havté pa les « Droles di lodjeus » avou « Cacafougna » et « L’ otel des cours a bokets ».[1]

Li bate 2008[candjî | candjî l’ côde wiki]

Bateus[candjî | candjî l’ côde wiki]

Gn aveut 6 bateus :

  • 4 del Province di Lidje : (1) Eva Jane, l’ Annie Cordy d’ Flemåle; (2) Alain Simonis, li Balavoine del Principåté (3) Les Droles di Lodjeus, li binde da Jean-Pierre Vervier, di Soûmagne et (4) "Tchipot’ a m’ blues" di Måmdey.
  • 2 del Province di Nameur: Angezya di Flipveye & Loù Ange des Ptitès Fagnes.

Djuri[candjî | candjî l’ côde wiki]

Li djuri esteut moenné pa Eugène Galère di UCW. Li penleuse et prezinteuze, c’ esteut Annie Rak. Dins les mimbes, on ricnoxheut Albert Delchambre del Sabam, Brigitte Hallet (li tchanteuse Jesebel k’ aveut wangnî l’ pris la deus ans), Georges Vetters di l’ RTBF, Jean-Marie Troisfontaine, on compôzeu et arindjeu d’ muzike, René Chaumont, on tchanteu « come dinltins », et Robert Carabin del Province di Lidje.

Wangnants[candjî | candjî l’ côde wiki]

Après aveur pinsé et rapinsé, tuzé et ratuzé, on dna l’ Grand Pris di 1000 € a Loù Ange. Il aveut prusti di s’ vwès deus tchansons da André Gauditiaubois, "Gn a pont d’ avance" & "Noere Madjeye".

Li deujhinme pris a stî rmetou foirt å foirt inte « Les droles di lodjeus » et « Tchipote èm blouze » (tchaeke binde erva avou 250 uros).

Li Pris des Rwaitants ala a Eva Jane ki hera e s’ taxhe les 500 liårds corespondants.

Li Prix Climax rivna a Angezya k’ årè droet a on djoû d’ eredjistrumint dins li studio des dineus do pris.

Li pris des meyeuzès paroles, c’ est André Gauditiaubois k’ el rascoda, avou « Dji barlaure » (dji berôle) tchanté pa Angezya. Cénk cints uros ki front do bén a nosse copleu.[2]

Li bate 2009[candjî | candjî l’ côde wiki]

Bateus[candjî | candjî l’ côde wiki]

So les ståtigne-boks, ci côp cial, n aveut 8 bateus :

  1. Li binde "Wôr des rays" da Dominique Heymans, d' après l' Lovire, avou : "Ene brike dins l' viole" & "Marandire"
  2. Bernard Baumans, do payis picård, avou "L' escole des bos" et "Djan-Batisse"
  3. Alain Simonis, di Måmdey, avou "Pitit piele" & "Awè, çoula finixh todi"
  4. Li binde "Les droles di lodjeûs da Jean-Pierre Vervier, di Hesta, avou "Li rôbaleu" eyet "Po l' rapåjhter"
  5. Mimile (Vincent Delire) di Couvén avou "Marie-Jeanne" eyet "Nén ene åme".
  6. Li binde "Dietrich" di Tournai, avou "Gaviot" & "Si t' såreus".
  7. Li binde "Enwell", co todi do payis picård, avou "Ayu dalez, m' bele ?" eyet "Ene saké d' bieau" (ene sacwè d' bea).
  8. Dino Forlane, di Fårcene [Farciennes] avou "Taijhe tu ene miete " & "Prétins".

Wangnants[candjî | candjî l’ côde wiki]

Li prumî pris a stî rindou al binde "Dietrich".

Li pris des rwaitants ala-st a "Wour des rays":

Li pris des meyeusès paroles rivna a Bernard Baumans.

Mimile a stî bistoké d' on pris d' consolåcion, come li grope Enwell.[3]

Li bate 2012[candjî | candjî l’ côde wiki]

Bateus[candjî | candjî l’ côde wiki]

  1. William Warnier : Les paroles di Djåke Wårnî estént vormint e walon. Et po l’ tchant et l’ muzike, c’ esteut Thomas Dutronc avou ene miete di salsa.
  2. Michel Azaïs (Michel Pire)
  3. Mimile (Vincent Delire)
  4. Veronique Kappler : deus tchansons so des bounès muzikes arindjeyes pa Jacques Ivan Duchêne : on boket djazi et on boket pårlé-tchanté ki rshon­­­­­néve a « Dirty old town » des Dubliners
  5. « Le Barde » : del coun­­­­­­­­tri picåde avou des keuves. Pu s’ balåde fok avou flûte et pipsak.
  6. « Deep Canyon »
  7. Deep Canyon
  8. Amel

Wangnants[candjî | candjî l’ côde wiki]

C est William Warnier k’ a wan­­­­gnî, Michel Azaïs (Michel Pire) est 2inme et Mimile (Vincent Delire) 3inme, Veronique Kappler 4inme.[4]

Li bate 2014[candjî | candjî l’ côde wiki]

Réglumint[candjî | candjî l’ côde wiki]

Li réglumint aveut stî candjî. C’ esteut come e l’ France, des eleccions ås deus toûs. Les dijh candidats divént tchanter seulmint leu prumire tchanson et l’ djuri diner les ponts (5 macsimom pa djin) tot do long do concours.

Djuri[candjî | candjî l’ côde wiki]

Guy Dirick, Albert Delchambre, Guillaume Ancion, Christiane Stefanski et Eric Poivre, li prezidint

Les dijh bateus[candjî | candjî l’ côde wiki]

  1. Lutik Transopera - Båshele; 1 djonne tchantresse avou 3 clapants muzicyins (sinté, guitåre et clarinete).
  2. Marc Malempré - L’ oraedje (d’ après Brassens) avou 2 muzicyins (muzike al boke, guitåre).
  3. Echène - Eshonne so sinne - Duwo d' on pa avou s’ gamene di 12 ans, Jean-Pierre et Julie Vandevelde, paroles da Djan Goffart avou l’ orkesse di l’ RTBF.
  4. Jesebel - Les ouys di m’ mame, avou l’ orkesse RTBF.
  5. Zému - Come on ponè - William Warnier, tchant et guitåre avou s’ binde: batreye, basse, guitåre, piano.
  6. Les droles di lodjeus - Les ouys coleur d’ efant - 14 djins sol sinne.
  7. Michel Azaïs - Ene, deus, troes - avou s’ binde : batreye, basse, guitåre, corisse et årmonica.
  8. Lariguette - Movesse foi - Michel Lefevre avou batreye, basse, guitåre et corisse.
  9. Mimile - Gurnî d’ sovnances - Vincent Delire avou l’ orkesse RTBF.
  10. Pascal Lecrenier - Por vos - avou l’ orkesse RTBF.

Prumî clasmint[candjî | candjî l’ côde wiki]

Li clasmint do prumî toû esteut : Lutik Transopera 21, Echène 20, Zému & Jesebel 19, Michel Azaïs & Mimile 18. Come i nd aveut onk di trop, el djuri a tchoezi Michel Azaïs.

Li deujhinme tchanson[candjî | candjî l’ côde wiki]

Po l’ deujhinme tchanson, après tiraedje dins l’ tchapea, on a veyou :

  1. Zému - Li candjlete
  2. Echène - Djåzans walon
  3. Jesebel - Kinsha Schavêye avou Marc Keiser
  4. Lutik Transopera - L’ infier mi strind
  5. Michel Azaïs - Li måjhone des cwårdjeus

Rizultat finå[candjî | candjî l’ côde wiki]

Avou on totå di 44 ponts, Lutik Transopera rascod l’ grand pris del walone tchanson 2014. Echène (40) est deujhinme.[5]

Hårdêyes difoûtrinnes[candjî | candjî l’ côde wiki]

Videyos del bate[candjî | candjî l’ côde wiki]

Sourdants[candjî | candjî l’ côde wiki]

  1. André Gauditiaubois, Li Rantoele 44, ivier 2007-2008
  2. André Gauditiaubois Li Rantoele 48, ivier 2008-2009
  3. André Gauditiaubois Li Rantoele 52, ivier 2009-2010
  4. André Gauditiaubois Li Rantoele 62, esté 2012
  5. André Gauditiaubois Li Rantoele 70, esté 2014