Rîle des rîlêyes
Li rîle des rîlêyes, dins l' rifondaedje do walon, c' est ene rîle ki saye d' adiercî li rfondaedje di totes sôres di mots vijhéns avou l' minme foninme ou morfinme, minme ki leu spårdaedje dins l' payis sereut diferin.
Les mots polnut esse waitî come vijhéns sorlon leu-z etimolodjeye, ou sorlon leu cogne dins ene langue vijhene, foiravant, li francès.
Li rîle des rîlêyes si pout opôzer al rîle del pus lådje oyowe ou al cene des sorwalondes.
Vola sacwants egzimpes di rfondaedje shuvant ene rîlêye do francès
Rîlêye francès -ui- walon -u- ou -û-
[candjî | candjî l’ côde wiki]Li pus corant des rfondaedjes, c' est -u-
Li -ui- francès si pout scrire -uy- aprume dins les nos d' plaece
Dins les pårticipes erireces des viebes del céncwinme troke avou l' cawete -ure, c' est "-ût"
Sacwants sont-st ene miete diferins di leu parey e francès
Eto dins sacwants ôtes mots :
U=Û
[candjî | candjî l’ côde wiki]Li -u- walon pout esse long shuvant li rîle Mahin d' alondjmint des voyales i, u et ou divant ene vuzlêye cossoune
- cuir => cur, suivre => shuve / shure
- Viebes avou l' cawete -ure a l' infinitif : détruire => distrure; luire => lure, conduire => kidure, traduire => tradure
Foû-rîles
[candjî | candjî l’ côde wiki]Istwere
[candjî | candjî l’ côde wiki]Ci caractere do walon la est ddja veyåve al fén do 12inme sieke. Metans :
- (1258) cinquante eut = céncwante-ût
- (fén 13e sieke) : lu = lu; uteme = ûtinme
- (1242) : Duz = Du
- (1185) Fellu = Felu[1]
dins des noûmots
[candjî | candjî l’ côde wiki]Li rîle a passé dins sacwants noûmots
Rîlêye francès -en- walon -in-
[candjî | candjî l’ côde wiki]Bråmint des mots avou l' son /ã/ scrît «en» e francès, si prononcèt avou l' son /ɛ̃/ («in») e walon.
Francès | Walon |
---|---|
prendre | prinde |
étendre | stinde |
je pense | dji pinse |
pour commencer | po c(o)mincî |
temps | tins |
mentir | minti |
entrer | intrer |
Foû-rîles : li betchete francesse en- divént e /ɛ/ (è-) mins k' a ene disfondowe a- e l' Basse Årdene ey e Coûtchant walon, ey ene disfondowe in- ås aschates walon picård.
Francès | Rifondou | Nameur / Lidje | Basse Årdene / Tchålerwè | Aschates walon-picård |
---|---|---|---|---|
enmancher | emantchî | èmantchî | amantchî | inmantchî |
entendre | etinde | ètinde | atinde | intinde |
enfant | efant | èfant | afant | infant |
enemble | eshonne | èssonle èchone |
assan.ne achène |
inchène |
entier | etir | ètîr | atîr | intiér′ |
encyclopédie | eciclopedeye | èciclopèdèye èciclopédîye |
aciclopédîe | inciclopédîye |
Li dierin egzimpe mostere ki l' rîle a stî shuvowe dins l' askepiaedje di noûmots.
Po les mots savants, k' ont-st intré dins l' walon e 19inme sieke, i shonne ki l' rîle esteut co sovint aplikêye. Mins dins les motîs do 20inme sieke, on calkêye purade li son AN (/ã/) do francès.
Mot francès | E203 (1866) | E34 (1947) S0 (1994) |
Rifondou walon |
---|---|---|---|
science | siainss | siance | syince |
conférence | konfèrinss | confèrance | conferince |
Portant, po des mots k' i gn a, li rfondowe est rprindowe del cogne francijheye: «prudance», did la «djurisprudance»[2]
Rîlêye francès -an- walon -an-
[candjî | candjî l’ côde wiki]Les mots ki s' sicrijhèt avou -an- e francès si scrijhèt eto avou -an- e walon.
Francès | Walon |
---|---|
danser | danser |
demander | d(i)mander |
changer | candjî |
allemand | almand |
France | France |
balance | balance |
transe | transe |
Mins gn a sacwantès foû-rîles.
Francès | Walon |
---|---|
dans | dins |
sans | sins |
ranger | rindjî |
Flamand | Flamind |
bande | binde |
manger | (magnî) mindjî |
sanglier | singlé |
tranche | trintche |
Sacwants disfondowes polèt esse des foû-rîles
Francès | Rifondowe | Disfondowe foû-rîle |
---|---|---|
changer | candjî | tchindjî |
Rîlêye francès -euil, -eul ou œuf walon -oû
[candjî | candjî l’ côde wiki]Cisse rîlêye shonne dedja aveur sitî rcwerowe pa Jean Haust po tchoezi l' mwaisse intrêye di sacwants mots di s' Dictionnaire liégeois.
Sourdant
[candjî | candjî l’ côde wiki]- ↑ Live Louwis Rmåke so les mots walons di dvant 1600 p. 85-86
- ↑ mågré ene cogne «djurisprudince» (jurisprudinss, E203).