Aller au contenu

Rîle des rîlêyes

Èn årtike di Wikipedia.

Li rîle des rîlêyes, dins l' rifondaedje do walon, c' est ene rîle ki saye d' adiercî li rfondaedje di totes sôres di mots vijhéns avou l' minme foninme ou morfinme, minme ki leu spårdaedje dins l' payis sereut diferin.

Les mots polnut esse waitî come vijhéns sorlon leu-z etimolodjeye, ou sorlon leu cogne dins ene langue vijhene, foiravant, li francès.

Li rîle des rîlêyes si pout opôzer al rîle del pus lådje oyowe ou al cene des sorwalondes.

Vola sacwants egzimpes di rfondaedje shuvant ene rîlêye do francès

Rîlêye francès -ui- walon -u- ou -û-

[candjî | candjî l’ côde wiki]

Li pus corant des rfondaedjes, c' est -u-

Li -ui- francès si pout scrire -uy- aprume dins les nos d' plaece

Dins les pårticipes erireces des viebes del céncwinme troke avou l' cawete -ure, c' est "-ût"

Sacwants sont-st ene miete diferins di leu parey e francès

  • shût (suivi), acsût (sins sfwait mot, ki sereut *aconsuivi).

Eto dins sacwants ôtes mots :

Li -u- walon pout esse long shuvant li rîle Mahin d' alondjmint des voyales i, u et ou divant ene vuzlêye cossoune

Ci caractere do walon la est ddja veyåve al fén do 12inme sieke. Metans :

  • (1258) cinquante eut = céncwante-ût
  • (fén 13e sieke) : lu = lu; uteme = ûtinme
  • (1242) : Duz = Du
  • (1185) Fellu = Felu[1]

dins des noûmots

[candjî | candjî l’ côde wiki]

Li rîle a passé dins sacwants noûmots

Rîlêye francès -en- walon -in-

[candjî | candjî l’ côde wiki]

Bråmint des mots avou l' son /ã/ scrît «en» e francès, si prononcèt avou l' son /ɛ̃/ («in») e walon.

Rîlêye fr «en» / wa «in»
Francès Walon
prendre prinde
étendre stinde
je pense dji pinse
pour commencer po c(o)min
temps tins
mentir minti
entrer intrer

Foû-rîles : li betchete francesse en- divént e /ɛ/ (è-) mins k' a ene disfondowe a- e l' Basse Årdene ey e Coûtchant walon, ey ene disfondowe in- ås aschates walon picård.

Betchete francesse «en-» e walon
Francès Rifondou Nameur / Lidje Basse Årdene / Tchålerwè Aschates walon-picård
enmancher emantchî èmantchî amantchî inmantchî
entendre etinde ètinde atinde intinde
enfant efant èfant afant infant
enemble eshonne èssonle
èchone
assan.ne
achène
inchène
entier etir ètîr atîr intiér′
encyclopédie eciclopedeye èciclopèdèye
èciclopédîye
aciclopédîe inciclopédîye

Li dierin egzimpe mostere ki l' rîle a stî shuvowe dins l' askepiaedje di noûmots.

Po les mots savants, k' ont-st intré dins l' walon e 19inme sieke, i shonne ki l' rîle esteut co sovint aplikêye. Mins dins les motîs do 20inme sieke, on calkêye purade li son AN (/ã/) do francès.

Mots savants avou l' betchete francesse «en-» e walon
Mot francès E203 (1866) E34 (1947)
S0 (1994)
Rifondou walon
science siainss siance syince
conférence konfèrinss confèrance conferince

Portant, po des mots k' i gn a, li rfondowe est rprindowe del cogne francijheye: «prudance», did la «djurisprudance»[2]

Rîlêye francès -an- walon -an-

[candjî | candjî l’ côde wiki]

Les mots ki s' sicrijhèt avou -an- e francès si scrijhèt eto avou -an- e walon.

Rîlêye fr «an» / wa «an»
Francès Walon
danser danser
demander d(i)mander
changer candjî
allemand almand
France France
balance balance
transe transe

Mins gn a sacwantès foû-rîles.

Foû-rîles del rîlêye fr «an» / wa «an» (fr «an» wa «in»)
Francès Walon
dans dins
sans sins
ranger rindjî
Flamand Flamind
bande binde
manger (magnî)
mindjî
sanglier singlé
tranche trintche

Sacwants disfondowes polèt esse des foû-rîles

Disfondowes disrîlêye fr «an» / wa «an»
Francès Rifondowe Disfondowe foû-rîle
changer candjî tchindjî

Rîlêye francès -euil, -eul ou œuf walon -oû

[candjî | candjî l’ côde wiki]

Cisse rîlêye shonne dedja aveur sitî rcwerowe pa Jean Haust po tchoezi l' mwaisse intrêye di sacwants mots di s' Dictionnaire liégeois.

  1. Live Louwis Rmåke so les mots walons di dvant 1600 p. 85-86
  2. mågré ene cogne «djurisprudince» (jurisprudinss, E203).