Prétins arabe

Èn årtike di Wikipedia.
Imådje:Al Thoura.jpg
dessén d' èn Edjipsyin do 17 di fevrî 2011

Les revintreyes arabes di 2011, c' est des revintreyes ou des metingues di rclamaedje repetitifs k' i gn a yeu dins cåzu tos les payis arabes e 2011. Elle kimincît di l' ivier 2010-2011, mins on ls a loumé li prétins arabe. Portant, elle estént co lon d' esse houte di l' esté.

Elle ont stî enondêyes pal revolucion tunizyinne. Dabôrd, al fén des féns (ou purade å cmince do cmince), på broûlaedje di lu-minme da Mohamed Bouazizi.

Tré l' moes d' fevrî, sacwants politikîs des payis do Coûtchant dijhèt ddja ki les revintreyes arabes di 2011 sont on mouvmint politike ossu impôrtant ki l' toumaedje do meur di Berlin. Et kécfeye aveur les pinses di candjî leu politike eneviè l' monde arabe.[1]

Cåzes[candjî | candjî l’ côde wiki]

Des djonnes edjipsyins vinèt sotni les revinteus libyins di Benrazi (23 d' fevrî 2011)

Cåzes politikes[candjî | candjî l’ côde wiki]

Les payis k' ont potchî les prumîs, c' est les cis avou on mierpårti, moenné på prezidint k' esteut la dispu des ans et des razans. Tos les opôzants, islamisses, comunisses, liberalisses, et rafiants des abondroets del djin avént stî reclôs (Tunizeye), schafyîs (Sireye, 1982) ou båynés.

Cåzes economikes[candjî | candjî l’ côde wiki]

Les redjimes k' ont stî li pus coscheus, c' est la ki ene seule djin et s' famile et les gros colés do pårti unike avént fwait mwin basse so tote l' economeye.

Kidujhance des parints et soçons des moenneus[candjî | candjî l’ côde wiki]

Li famile et les soçons des moenneus do payis (rwès ou "prezidints a veye") si codujhént sovint sins ratna dins l' societé. El Tunizeye, les bea-frés da Ben Ali ont cayî des djins a l' ouxh di leu måjhone po l' aveur da zels. E Marok, ene tante do rwè rexha avou on fizik do tribunå di Xhenifra et mancî ene pårlêyresse ki disfondeut des djins ki l' avént ametou vaila po ene afwaire di tchamps.

Banires a Sidi Smayil (Marok) po dmander des contes å mayeur
Boerlaedjes di slogans

Rivindje po des macsådaedjes passés[candjî | candjî l’ côde wiki]

E Sireye, li veye di Hana fourit cåzu distrûte et 20000 djins macsådêyes e 1982 på redjime da Hafid El Assad. Li rsovnance di ces margougnaedjes la a stî bén vicante tot åd dilong del revintreye siryinne po tchôkî les djins avå les voyes po metinguer, cabén k' i s' fijhént dischinde come des robetes.

Djivêye des revintrêyes arabes[candjî | candjî l’ côde wiki]

Manires di rclamer[candjî | candjî l’ côde wiki]

Les banires[candjî | candjî l’ côde wiki]

Li mwaisse manire di rclamer des djins, c' esteut di håyner des banires avou do scrijhaedje, å pus sovint e l' arabe, mins padecô eto e l' inglès u e francès.

Les criyaedjes[candjî | candjî l’ côde wiki]

Les criyaedjes a môde di slogan estént apresté pa les moenneus, k' avént sovint des hôt-pårleus.

Hårdêyes difoûtrinnes

Sourdants[candjî | candjî l’ côde wiki]

  1. Korotayev A., Zinkina J. Egyptian Revolution: A Demographic Structural Analysis. Middle East Studies Online Journal. Vol.2. N5. 2011. P.57-95.
Commons
Commons
I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son a vey avou les revintreyes arabes di 2011 .