Hinne-Sint-Pire

Èn årtike di Wikipedia.
(Redjiblé di Sint-Pire (Inne))

Po des linwincieusès racsegnes sol mot "Hinne", alez s' vey sol Wiccionaire

Pol discramiaedje des årtikes avou l' mot « «Sint-Pire» et «sint Pire» », loukîz cial.

Hinne-Sint-Pire (la-minme e sistinme Feller, In.ne-Sint-Piére, courtinnmint, Sint-Piére), c' est èn ancyin ptit ban del Walonreye, rebané avou L' Lovire, el province do Hinnot.

ancyinne måjhon-comene

No di des plaeces di Hinne-Sint-Pire[candjî | candjî l’ côde wiki]

Hamteas[candjî | candjî l’ côde wiki]

Ôtès plaeces[candjî | candjî l’ côde wiki]

  • A vey avou des tchamps, des prés et des sårts:
    • el tere ås cayôs (èl têre as cayôs)
    • el hôt paxhi (èl wôt pachî)
  • A vey avou des åbes et des bwès:
    • el håye ås tchets (l'âye as cats)
    • el tchimin del bele espene (èl kèmin dèl bèle èspène)
  • A vey avou des ôtès plantes et des biesses :
    • el pont ås berbis (èl pont as brèbis)
  • A vey avou des dmorances et l' ovraedje des djins.
  • A vey avou des aiwes:
  • A vey avou les tienes et les vås:
    • Les Pindants
  • A vey avou des rotches:
    • el tere ås cayôs (èl têre as cayôs)
  • Les voyes et les rowes.
    • el pî-sinte d' Our (èl pièssinte d'Oûr)
    • el tchimin des moirts (èl kèmin dès moûrts)
  • Ôtès sacwès et målåjhminces :
    • a; u: å Grozeyon (au Grosèyon)
    • el Kènia
    • el Kèvéye[5]

Djeyografeye[candjî | candjî l’ côde wiki]

Metou so l' Aiwe di Hinne

Tuzance walone[candjî | candjî l’ côde wiki]

Bråmint des scrijheus e walon; voci todi les cis k' avént on no d' pene:

Sourdants[candjî | candjî l’ côde wiki]

Commons
Commons
I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son a vey avou Hinne-Sint-Pire .
  1. cawete -î (noûmot do walon, atåvlé e 2009).
  2. Jean Germain Avis de recherche : Wallons, comment vous appelez-vous, Vers l'Avenir, 24 d' octôbe 2007.
  3. Li manke di loyaedje dins "as ayètes" mostere li consyince linwistike d' èn ancyin H prumrece, disparexhou dins "Lès-ayètes" (/lɛ.‿za.'jɛt/).
  4. Live Haust so les nos d' plaeces del Walonreye p. 119
  5. Toponimeye Dascotte p. 343.
  6. Robert Dascotte & René Painblanc, El mouchon d'aunia 08/2017 p. 21-22.