Varia

Li Varia, c' est on teyåte ey on cinema k' a stî basti etur 1910 eyet 1913. C' est on grand bastimint avou des stîles di tcherpintes diferinnes ey ene piceure po l' Årt novea. Li Varia si trouve a Djumet, dins l' rebanêye comene di Tchålerwè.[1]
Prezintaedje
[candjî | candjî l’ côde wiki]C' est onk des dierins teyåtes do cinema datant di dvant li prumire guere daegnrece. Il a stî basti avou do cimint årmé ey ene acinte di l' Årt novea, k' a stî fwaite på årtchiteke lidjwès : Émile Claes.
I gn a yeu bråmint des sacwès k' i s' ont passé dins ç' bastimint ci. Ça a stî on teyåte ey ene sinne po les music halls. Jacques Brel ey André Bourvil avént virpus stî bravouré rola. Adon, ça a stî on cinema ey al fén des féns, ene sale di danse avou li troke des Germinittes, askepieye pa Germaine Willig, li 19 di may 1947.
E 1992, les acintes ont stî classêye avou les caliguluks istorikes pol valeur k' elles ont. Ût ans après, l' Institut do patrimoenne walon a divnou li mwaisse tinant do Varia.[2]
Tcherpinte
[candjî | candjî l’ côde wiki]Acinte
[candjî | candjî l’ côde wiki]- Acinte do teyåte viè 1920.
- Dicåçtaedje di l' årtchiteke so l' acinte do Varia.
Didins
[candjî | candjî l’ côde wiki]- Avuzion sol balcon.
- Éndjole po les fimes Cinemeccanica Victoria VI-C.
- Avuzion k' on-z a do costé do balcon dizeutrin.
- Avuzion do costé hintche do prumî plantchî.
- Avuzion viè l' publik.
- Deus padrî-l'-sinnes, avou so li droete des panneas electrikes a di l' atake do vintinme sieke.
Boutaedje di rassonraedje
[candjî | candjî l’ côde wiki]- Faflote di l' acinte.
Pî-note
[candjî | candjî l’ côde wiki]Cist årtike cial a stî, a l' atake, ratourné del varyisté francès-cåzante.
Sourdants
[candjî | candjî l’ côde wiki]- ↑ Pierre Mardaga (1994), ''Le patrimoine monumental de la Belgique'', Vol. 20, 602 p.
- ↑ http://www.forbidden-places.net/exploration-urbaine-cinema-theatre-varia#.Utp0mfZKEy4