Aller au contenu

Varia

Èn årtike di Wikipedia.
Cisse pådje ci n' est co k' on djermon, dj' ô bén k' el pådje est djusse sibåtcheye, eyet co trop tene ; et s' divreut ele ecråxhî ene miete. Si vos avoz des cnoxhances so ç' sudjet ci, vos nos ploz aidî, clitchîz sol loyén « candjî l' pådje » po radjouter des informåcions.

Li Varia, c' est on teyåte ey on cinema k' a stî basti etur 1910 eyet 1913. C' est on grand bastimint avou des stîles di tcherpintes diferinnes ey ene piceure po l' Årt novea. Li Varia si trouve a Djumet, dins l' rebanêye comene di Tchålerwè.[1]

C' est onk des dierins teyåtes do cinema datant di dvant li prumire guere daegnrece. Il a stî basti avou do cimint årmé ey ene acinte di l' Årt novea, k' a stî fwaite på årtchiteke lidjwès : Émile Claes.

I gn a yeu bråmint des sacwès k' i s' ont passé dins ç' bastimint ci. Ça a stî on teyåte ey ene sinne po les music halls. Jacques Brel ey André Bourvil avént virpus stî bravouré rola. Adon, ça a stî on cinema ey al fén des féns, ene sale di danse avou li troke des Germinittes, askepieye pa Germaine Willig, li 19 di may 1947.

E 1992, les acintes ont stî classêye avou les caliguluks istorikes pol valeur k' elles ont. Ût ans après, l' Institut do patrimoenne walon a divnou li mwaisse tinant do Varia.[2]

Boutaedje di rassonraedje

[candjî | candjî l’ côde wiki]

Cist årtike cial a stî, a l' atake, ratourné del varyisté francès-cåzante.

  1. Pierre Mardaga (1994), ''Le patrimoine monumental de la Belgique'', Vol. 20, 602 p.
  2. http://www.forbidden-places.net/exploration-urbaine-cinema-theatre-varia#.Utp0mfZKEy4