Albert Maquet
Albert Maquet a skepyî li 22 d' may 1922 a Lidje. Il î a morou li 1î d' fevrî 2009.
Il est relî dins li ptite et l' grande antolodjeye da Piron ey il a sovint stî publiyî dins l' rivuwe micRomania[1].
Di s' mestî, il esteut prof d' itålyin a l' Univiersité d' Lidje.
Ouve e walon
[candjî | candjî l’ côde wiki]Mwaissès piceures
[candjî | candjî l’ côde wiki]Il a scrît bråmint des arimés, et-z eplaidî des coûtès ramexhnêyes. I scrijha, avou, del prôze-powezeye.
Il a ossu foirdjî sacwantès pîces di teyåte e walon, inte di zeles, des redjårbaedjes di des scrijheus itålyins did dinltins. Ey ossu des scrijheus k' eployèt des lingaedjes diléreces di l' Itåleye.
Il a eto studyî, e francès, sacwants scrijheus e walon, copurade des ptits fjheus d' arimés, rovyîs pa l' istwere. Il a scrît sol teyåte e walon, po dmander on pus hôt livea do tecse, et di l' esinnaedje.
Ses scrijhaedjes e francès ont stî rsintous come foirt grandiveus pa bråmint des waloneus.
Il esteut SLLW-î; il î moussa e 1956. Il evoya des cåkêyes di papîs po leus rvowes.
Il a wangnî li Pris del Veye di Lidje e 1987.
Sacwants eplaidaedjes d' arimés
[candjî | candjî l’ côde wiki]- Djeu d' apeles (1947)
- D' å fond do tins ratournaedje di powezeyes da Tavo Burat (1993)
- Poèmes de l'Antiquité grecque et romaine adaptés en wallon liégeois, on live eplaidî a MicRomania e 2001.
- Poésie en langue wallonne du pays de Liège, on relijha di tecses riprins cronolodjicmint di sacwants ôtes livrets, eplaidî a MicRomania e 2004.
- Cint haycous, ene ramexhnêye di haycous, eplaideye al pitite coleccion del SLLW e 2006.
- Sins rime ni rame (2008)
Sacwants eplaidaedjes di teyåte
[candjî | candjî l’ côde wiki]
Come sicrijheu d' teyåte e walon, on lyi doet :
- "Sadi Hozete", ene pîce a ene djin djouwêye al televuzion pa Joseph Duysinx.
- "Califice, l' ome di nole pårt et d' ene sawice"
- "Li paltot" (pîce po l' radio, d' après l' istwere do minme no da Gogol).
- "Li harloucrale" (d' après La Mandragola, d' eviè 1512, da Niccolò Machiavelli
- "Ratacans, mes efants" (pîce po l' radio)
- "Li guere å cou" et "L' araedje e cour" (d' après des dvizes e patwès da Ruzante.
Pôzucion dins l' politike linwistike eneviè l' walon
[candjî | candjî l’ côde wiki]Albert Maquet esteut puvite conte el rfondou, tot vlant d' eployî des noûmots. Mins nerén, lu-minme askepia li noûmot walon "harloucrale".
E 1994, i pretinda ki les scrijhaedjes e walon ni s' plént nén passer foû del Walonreye. C' est ene des råjhons pocwè el live « So l' anuti » a stî scrît. Dj' ô bén : po disdire ciste idêye la.
I n' djåzéve nén voltî walon e societé.
Hårdêyes difoûtrinnes
[candjî | candjî l’ côde wiki]- Onk di ses scrijhaedjes rashiou e rfondou (so l' Aberteke)
- (fr) On corwaitaedje da sinne so les belès letes e walon
Sourdants
[candjî | candjî l’ côde wiki]- ↑ lº 2/1992, pp. 32-33 ; lº 3/1992, pp. 3-11 ; lº 2/1993, pp. 3-22 ; lº 4/1993, pp. 28-30 ; lº 2/1995, pp. 3-8 ; lº 1/1996, pp. 3-56 ; lº 4/1996, p. 5 ; lº 2/1997, pp. 36-37 ; lº 1/1999, pp. 34-35 ; lº 2/2000, pp. 3-5 ; lº 1/2001, pp. 38-39 ; lº 3/2001, pp. 34-37 ; lº 4/2001, pp. 3-5 ; lº 1/2002, pp. 34-35 ; lº 1/2003, pp. 3-5 ; lº 4/2004, pp. 20-21 ; lº 4/2005, pp. 30-31 ; lº 3/2006, pp. 3-15 ; lº 1/2007, pp. 3-17 ; lº 2/2008, pp. 3-9 ; lº 3/2008, pp. 36-39 ; lº 1/2009, pp. 48-51 ; lº 2/2009, pp. 8, 10, 12-15.